Judici 1-O

L'independentisme cerca rumb davant els vaivens del judici

Els canvis de data de la vaga general són un símptoma de les dificultats que tindrà l'independentisme per dominar els tempos als carrers durant el judici, que es conjurarà el 16 de febrer en una manifestació unitària contra el judici.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les forces independentistes comencen a endevinar com de complicat serà marcar una estratègia de lluita concreta davant l'impredictible decurs del judici als líders independentistes. Impredictible, clar, no tant pel resultat final com pel seu desenvolupament. Una pedra més per a bona part de l'independentisme institucional, que tocat per la repressió i mancat de rumb i d'elements de cohesió, havia decidit apostar pel judici com una via per reactivar l'acció conjunta. El front antirepressiu com a element aglutinador que rebaixés les tensions, com a mínim durant uns mesos, al si del Govern.

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural fa temps que asseguraven una gran campanya mobilitzadora coincidint amb el judici. També els partits polítics la reclamaven i la proclamaven. La vaga general es rumorejava des de tots els costats, posant-hi l'entorn de la CUP un èmfasi especial.

Doncs bé, amb la primera convocatòria de vaga han arribat, també, les primeres corbes. La Intersindical CSC, sindicat independentista, va enviar un preavís, gairebé in extremis, per convocar una vaga els dies 5, 6, i 7 de febrer. En un principi aquells eren els dies previstos per a l'inici del judici. La concreció del dia es va anar postposant un parell de dies fins que, finalment, es va concretar per al 7 de febrer. La convocatòria es feia amb la CSC com a única convocant i les adhesions de la USTEC i la CGT Educació com a màxims exponents al món laboral i del SEPC des del món estudiantil. Cap dels altres sindicats de l'esquerra s'hi adheria, com sí que havia passat el 3 d'octubre o el 8 de novembre. Tampoc, clar, CCOO i UGT, que la consideraven una vaga política.

El suport sí que era unànim des de l'àmbit polític de l'independentisme, des de JxCAT a ERC passant per la CUP, ANC i Òmnium donaven suport a la convocatòria. Tot i el manifest rerefons que tenia la tria de la data, la CSC exposava que era una vaga només per motius laborals i que coincidia, en dia 7, amb l'aprovació de la reforma laboral impulsada pel PP.

Dilluns dia 4 arribava també una crida a la participació per part del Consell per la República. Gairebé en paral·lel començaven a aparèixer els rumors sobre un possible ajornament de la vaga general. El fet que la previsió d'inici del judici s'hagués desplaçat cap al 12 de febrer feia trontollar els plans d'alguns dels actors que hi havien donat suport. Al migdia, des de la Intersindical, tal vegada, asseguraven que no es mouria cap data. Arribada la nit, però, les coses ja eren diferents. Segons explicava el dimarts 5 al matí a Betevé el portaveu de la USTEC Ramon Font, quan faltava mitja hora per la mitja nit de dilluns, des de la CSC els van comunicar que l'endemà al matí el seu secretariat nacional es reuniria per determinar si es mantindria la data. En el mateix programa matinal de la televisió barcelonina, Roser Palol, portaveu de la Intersindical, no descartava més vagues durant el judici, mentre mantenia l'interrogant de la del dia 7.  Finalment, cap al migdia del dia 5 s'arribava a la decisió d'ajornar la vaga fins al dia 21 de febrer, quan es preveu que el judici ja estigui en marxa i els presos polítics declarin.

Abans, el dia 16 de febrer ja hi haurà una mobilització que des de l'ANC es pretén que sigui el tret de sortida de l'acció als carrers contra el judici. El primer dissabte després de que aquest comenci, l'Assemblea farà una crida a manifestar-se als carrers de Barcelona. A la convocatòria, sota el lema 'Tombem el règim', hi han donat suport el conjunt de foramacions independentistes. Des de l'Assemblea també preveuen pels dies inicials del judici mobilitzacions a diverses capitals d'Europa, així com el manteniment de les convocatòries iniciades dilluns 5 davant del Palau de la Generalitat per demanar que s'implementi la República i que es faran allargar 20 dies. Amb tot, des de l'Assemblea asseguren que aquest dijous faran públic el conjunt de mobilitzacions previstes durant el judici. 

En aquest cas, s'espera que el suport per part dels partits majoritaris de l'independentisme sigui total, malgrat el distanciament de l'ANC que ha suposat l'aposta de l'entitat per organitzar primàries al marge dels partits de cara a les eleccions municipals.

Tensions

El gir d'última hora de la Intersindical ha generat reaccions dispars. Si bé des d'alguns sectors es valora positivament que hi hagi més temps per impulsar la vaga, des de d'altres hi ha la sensació que el canvi de data tomba la feina feta i posa en risc la imatge de la vaga. La querella impulsada per Foment del Treball vers la vaga del 8 de novembre, que considerava política i que segueix viva al Tribunal Suprem, no ha estat un fet banal a l'hora d'analitzar la conveniència de moure la convocatòria.

Des d'espais feministes s'ha criticat que la nova data de la convocatòria quedes molt a la vora del 8 de març, data en la qual hi ha convocada una vaga general en motiu del dia de la dona treballadora.

D'altra banda, des de l'entorn de la COS (Coordinadora Obrera Sindical), l'altre sindicat independentista a banda de la Intersindical, s'ha aprofitat l'ajornament de la vaga per insistir en els arguments que s'havien aportat per no sumar-s'hi ja de partida, com per exemple que no s'havia dut a terme un bon treball previ als llocs de feina. Unes diferències que posen de manifest un cop més les tensions que hi ha al si de l'esquerra independentista sobre com cal afrontar la transversalitat política del procés d'emancipació nacional i quines són les eines que cal fer servir. Tot i que no hi ha vinculació orgànica, des del sector afí a Poble Lliure s'aposta més per la via de la CSC i des del sector afí a Endavant per la COS. No obstant això, i contextualitzat per les tensions que ha provocat la tria de la candidatura de la CUP de Barcelona -per a les eleccions municipals- al si d'Endavant, hi ha hagut membres d'aquesta darrera organització que s'han desmarcat públicament a les xarxes de la decisió presa per la COS.

Més enllà d'això, el que sembla evidenciar-se és que l'independentisme no es pot permetre gaires cops de timó més com el d'aquesta setmana si vol aconseguir organitzar una resposta al judici des dels carrers que vagi més enllà dels sectors més convençuts. De moment, ja ha comprovat que les dificultats que tindrà per jugar amb els tempos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.