Algunes vegades, no moltes, la història ens sorprèn amb els seus girs de guió. Episodis, tot i que sembla mentida, encara poc coneguts que ens porten a connectar aquells grans personatges de la història amb els espais més comuns i usuals del nostre dia a dia. Aquest és el cas de la visita que feu el febrer del 1923, ara fa cent anys, Albert Einstein a l’Espluga de Francolí i al Monestir de Poblet.
Força coneguda és la presència d’Albert Einstein el febrer del 1923 a Catalunya. Invitat per la Mancomunitat de Catalunya, el científic, realitzà un seguit de conferències, actes acadèmics i oficials, visites a diversos punts de Barcelona. Menys conegudes són les dues excursions que Einstein, la seva segona esposa i un grup d’intel·lectuals realitzaren a Terrassa i Sant Cugat del Vallès i a l’Espluga i el Monestir de Poblet.
D’aquesta darrera estada a la Conca de Barberà -menys de 10 hores- ens resta la memòria als espais que visità, alguna crònica, fotografies i la seva rúbrica en un llibre d’or. Ara, cent anys més tard, és un bon moment per recordar.
Una bona porta d’entrada a l’estada del geni d’Ulm a Catalunya la trobem a la web que hi dedica la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Remenant per allà ens apareixen les dades que ja exposàvem, retalls de premsa, un bon conjunt d’imatges i alguns textos del científic. Però pel que més ens interessa, l’estada d’Einstein a Poblet i l’Espluga de Francolí, un bon relat és l’anàlisi que publica el Dr. Antoni Carreras Casanovas al número 31 de l’Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.
El dia D fou el diumenge 25 de febrer, òbviament -i com fa estona que aneu llegint- del 1923. Carreras, que analitza elements de les imatges conservades per traçar un possible planning de l’activitat dels il·lustres visitants a la Conca, proposa “que Albert Einstein sortí de Barcelona sobre les nou del matí del diumenge, arribà a l’Espluga sobre les 12:30 h o 13:00 h, dinà i seguí el viatge cap a Poblet poc després. Visità l’esbalandrat monestir, ja que en aquells temps encara no s’havia fet la restauració monumental ni de la vida monàstica. I cap a les 17:00 h aproximadament emprengué el viatge de retorn a Barcelona, tot passant altre cop per l’Espluga sense aturar-se.”
Dins d’aquest límit temporal, sabem que la comitiva estava formada per Rafael Campalans i Puig, Bernat Lassaletta Perrin, Casimir Lana Sarrater -qui feu les funcions de fotògraf de la visita-, Ventura Gassol i el matrimoni Einstein. Sobre el vehicle utilitzat, recordem que l’any 1923 les carreteres -potser millor, camins- no era el fort del país, Carreras ens diu que “sembla ser que era un vehicle model Elizalde, tipus 26, matrícula B-6592, fabricat a Barcelona sobre els anys 1920 per l’empresa Fábrica Española d'Automòbils Elizalde (1915).”
La visita a Poblet, que centrava la jornada, fou completada amb un dinar a la fonda Ibèrica del carrer de la Font, de l’Espluga de Francolí. Fou davant de l’establiment l’espai on es realitzaren dues de les tres instantànies de l’excursió. A les dues trobem Albert Einstein acompanyat per “un grup de nens i nenes (donant la mà Manel Puig Joaquín i la nena Assumpció Sans Mir; Maria Martí Sans i Lluïsa Sans Mir (cal Caragol); el noi amb la gorra, Josep Puig Joaquín i la persona més gran asseguda a la vorera, el seu pare, Emili Puig Fernández; la noia dreta tocant a la porta adovellada Tura Castells Besora, segons ens apunta el Dr. Carreras.
És de suposar, que els veïns de l’Espluga -canalla, en aquest cas, no fossin conscients de la magnitud de la personalitat amb qui s'acabaven de fotografiar o que entrava a dinar a la fonda. Probablement, els cridà més l’atenció l’aparició d’un vehicle de tracció motora.
Tot i això, és cert que la consciència de la visita era real i acabà plasmada a la premsa local. El Francolí del 28 de febrer del 1923 explicava, dins de la secció “Notes de Casa”, “Diumenge prop-passat estigué a la vila de pas cap almonestir de Poblet acompanyat de la seva senyora i dels professors de l’Escola Industrial de Barcelona senyors Campalans i Larra, el savi físic alemany n’Albert Einstein qui ha vingut del seu país, a l’obgecte de professar a Barcelona invitat per la Mancomunitat, uns cursets sobre aspectes més recents de la teoria de la relativitat.”
Referent al desenvolupament de la visita a Santa Maria de Poblet no s’han conservat narracions o altres documents, exceptuant la fotografia de la comitiva al sobre claustre, al costat de l’accés que hi ha al dormitori i la firma del científic al llibre d’honor del monestir de Poblet.
El llibre, conservat a la biblioteca del reial monestir, sorprèn al visitant que cerca la rúbrica d’Albert Einstein. En un conjunt de pàgines entaforades i farcides de firmes de tot quisqui, al científic l’hi dedicaren una sola plana. A la part més alta, al costat esquerre, podem llegir la seva el seu nom i cognom. Una simplicitat rúbrical que sorprèn davant la magnitud del personatge.
De l’anada i tornada a la Conca de Barberà des de Barcelona, no s’ha proposat cap ruta. Potser per la costa, potser pel coll de l’Ordal o, també potser, per la Panadella. Tot i això, podem entendre que l’excursió centrà i despertà l’interès del científic. Força més conegudes són les activitats que el matrimoni Einstein desenvolupà a Barcelona, i més tard, a Madrid i Saragossa.
De la visita ens resta la firma, les instantànies, una placa de record a l’Espluga de Francolí a més d’un important fons documental integrat als arxius de les diverses institucions que acolliren el desenvolupament de les jornades. Però per saber quelcom més, del treball d’Albert Einstein val la pena recuperar les dues publicacions d’Obrador Edèndum: La relativitat a l’abast de tothom i Física i realitat i altres escrits filosòfics. Una altra forma o manera -ni millor ni pitjor sinó diferent d’altres- de celebrar el centenari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.