Trasllat

Catalunya reacciona al trasllat dels presos polítics

Els presos polítics han estat traslladats a centres penitenciaris madrilenys, on romandran durant els llargs mesos en què durarà el judici. Així ha reaccionat Catalunya al trasllat dels presos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara no era de dia quan, a primera hora del divendres, una furgoneta de Mossos d'Esquadra marxava des de Lledoners cap a Brians 2. A dins hi havia els presos polítics i a Brians i arribarien, des dels seus respectius centres, Carme Forcadell i Dolors Bassa, procedents de Mas d’Enric i Puig de les Basses.

A fora de les presons, la concentració anunciada de suport als presos abans de marxar esdevenia una mostra més del caliu que durant aquests set mesos han rebut, cada dia, als afores dels centres. La Guàrdia Civil prenia la custòdia de tots ells a Brians 2 per traslladar-los a Madrid. Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn aniran a Soto del Real, on van ingressar els Jordis el 16 d’octubre de 2017. Dolors Bassa i Carme Forcadell tornaran a Alcalá-Meco.

El judici ja té data d’inici. Serà el 12 de febrer. Una setmana més tard del que pronosticaven els advocats. Fins llavors, els presos hauran d’adaptar-se a un nou dia a dia en una presó diferent, allunyada de les seves cases i on, tal com testimonia Raül Romeva al seu llibre recent, Esperança i llibertat (Ara Llibres), seran coneguts com «los catalanes» quan, als centres del Principat, eren distingits com «els polítics».

El trasllat dels polítics no ha estat exempt de tensions. A Mas d’Enric, el centre que ha abandonat Carme Forcadell, un manifestant ha resultat ferit. A Lledoners també miraven d’apropar-se a les furgonetes policials més del compte. A Brians, el Govern de Catalunya feia un acte institucional de solidaritat amb els presos. Tots marxaven junts en un autobús de la Guàrdia Civil i envoltats d’un dispositiu de màxima seguretat. "El judici ens interpel·la com a ciutadans i com a catalans. També com a govern i com a institució. Siguem dignes del moment històric que ens ha tocat viure. Tornem a demostrar el nostre compromís amb la veritat i el futur de tots els catalans. Democràcia, no violència, justícia i llibertat", deia Quim Torra en el seu discurs oficial.

 

Manifestació a la seu de la Comissió Europea

L’Assemblea Nacional Catalana, dirigida per Elisenda Paluzie, havia convocat des de dies abans concentracions arreu del Principat, en totes les capitals de comarca. A Barcelona, la sortida estava prevista des de Jardinets de Gràcia, però finalment els assistents s'han dirigit a la seu de la Comissió Europea i han acabat tallant el Passeig de Gràcia. El clam popular i la indignació per la situació dels presos i l'imminent judici s'ha girat, en aquesta ocasió, en contra de la Unió Europea.

Una vintena de membres de l’entitat sobiranista han entrat a la seu i s’han tancat a l’interior, en senyal de protesta. Tal i com ha explicat Paluzie, presidenta de l’entitat, la comitiva reivindicativa ha fet acte d'entrega d'una carta dirigida al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i també a Ferran Taradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a la capital catalana. L'entitat interpreta que la situació de Catalunya juga un paper fonamental en "la credibilitat de la Unió Europea".

A més de la situació viscuda pels presos polítics catalans des de fa més d'un any, al text es denuncia una "violació greu de drets humans" i s'hi expliquen els fets ocorreguts a la seu del Departament d’Economia del 20 de setembre del 2017.

 

 

 

 

 

Després de passar la nit a dins, cap al migdia del dissabte, els membres de l'ANC abandonaven la seu de la Comissió Europea. Ha estat el final d'una jornada de tensions en què també diversos CDR han atacat les portes de la seu de la Fiscalia amb ous i puntura. L'ANC es proposa protagonitzar més accions com l'esmentada ocupació, sobtades i amb més efecte. Caldrà veure si dilluns, a les portes del Palau de la Generalitat, la seva crida té el mateix efecte.

 

Tot plegat és la introducció d’uns dies de mobilització permanent que marcaran els pròxims mesos durant el judici de l’1 d’octubre al Suprem. De moment, el dijous dia 7 ja hi ha convocada una vaga general. És només l'inici de tot el que vindrà.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.