Per què han anunciat que no donaran suport als pressupostos catalans?
—Hem anunciat que suspenem les negociacions amb el Govern Torra-Aragonès pel que fa als pressupostos de Catalunya. Primer, perquè no ens han donat cap resposta a les propostes que hem fet des del grup parlamentari de Catalunya en Comú. Nosaltres els havíem obert tres vies, tres portes per poder obtenir els ingressos que necessita Catalunya per fer uns pressupostos socials que donin resposta a les mobilitzacions que hem viscut en els últims mesos. Aquestes vies eren, en primer lloc, la lluita contra el frau fiscal. Tenim un Govern a Catalunya que no té com a prioritat reduir el frau fiscal. La segona porta que vam obrir és la de la reforma fiscal. Precisament, en ple procés de negociació amb Catalunya en Comú-Podem, el que va fer el Govern de la Generalitat —Esquerra Republicana i PDeCAT— és aliar-se amb Partit Popular i Ciudadanos per tombar una resolució al Parlament que era la nostra proposta fiscal. Per tant, el que fan ERC i PDeCAT és acabar votant en la mateixa línia en clau fiscal que la dreta espanyola. La tercera és la via dels Pressupostos Generals de l’Estat. Si no els volen aprovar, tot i que suposen més ingressos per a Catalunya, ens haurien d’explicar d’on pensen traure aquests ingressos. El que nosaltres tenim clar és que Catalunya necessita uns pressupostos socials que donin resposta a les reivindicacions i mobilitzacions dels últims mesos al país.
—És possible que s’abstinguin i que facilitin així l’aprovació dels pressupostos?
—Nosaltres ho hem dit i no volem enganyar ningú: estem molt lluny dels pressupostos del Govern de la Generalitat. Primer, perquè no tenen una proposta clara. Nosaltres avui encara no sabem la xifra total del pressupost del 2019 que té al cap el Govern de la Generalitat. Hi ha possibilitats que estigui per sota del pressupost de l’any 2018. Això no va en la línia d’uns pressupostos que donin sortida a les necessitats socials dels catalans i les catalanes. I ens hauria d’explicar el Govern a què volen renunciar: als més de 850 sanitaris que nosaltres volem incorporar a la sanitat pública de Catalunya? A derogar les taxes universitàries, que són avui les més cares del conjunt de l’Estat? Que hi hagi el personal necessari en polítiques de dependència?
—Hi haurà qui relacioni la seva negativa amb la no aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per part de l’independentisme.
—Nosaltres sempre hem dit que són dues vies de negociació per separat. No fem intercanvi de cromos: la nostra política és la de garantir la millora de la vida de la gent. Per tant, si ells no volen aprovar uns Pressupostos Generals de l’Estat, estan en el seu dret, però que ens expliquin quines són les seves vies d’ingressos. Perquè si tanquen la porta als Pressupostos Generals de l’Estat i, a més, no tenen més opcions per tenir ingressos a Catalunya, vol dir que no tenen un projecte social per al país i el que necessitem és, precisament, un Govern que pensi en els interessos de la gent.
—Davant d’aquest escenari, donen per tancada qualsevol possibilitat d’aprovar els pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona?
—Aquesta és una tercera negociació que dependrà també de les forces que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona. Jo crec que Barcelona està demostrant que es poden fer unes polítiques socials pensades per a la gent. Hem presentat no fa gaire les polítiques per garantir un dentista municipal per a tota aquella població vulnerable que no hi té accés; hem ampliat l’oferta en educació pública a Barcelona, que havia sigut històricament deficient; estem garantint el dret a la mobilitat amb la connexió dels tramvies tot i que alguns, per interessos partidistes i electoralistes, havien tingut bloquejada... El que diem a les forces catalanes, especialment a les progressistes que estan a l’Ajuntament de Barcelona, és que pensin en clau de les necessitats que té Barcelona i no en els interessos de cada partit a nivell nacional. Volem donar continuïtat a les polítiques d’Ada Colau.
—Però vostès mateixos han vinculat els tres pressupostos...
—Nosaltres, en el seu moment, el que vam dir és que seria una molt bona notícia que s’aprovessin els tres pressupostos, perquè són les tres institucions principals que operen a Catalunya: l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, seria una molt bona notícia transmetre a la ciutadania que posem per davant els interessos de la gent i no els partidistes de cadascú. A partir d’aquí, cadascú haurà de fer els comptes que més donin resposta a aquestes necessitats.
—Pel que fa als Pressupostos del l’Estat, quin pronòstic fa?
—Jo soc relativament optimista, tot i que el Govern del PSOE té els seus límits, i els límits tenen molt a veure amb la democratització del poder econòmic i amb les imposicions de la Unió Europea. Soc optimista perquè al final ERC i PDeCAT entrin en un escenari de negociació dels pressupostos. Tot entenent el que ells diuen, respectant i fins i tot empatitzant amb el que diuen: és molt difícil l’escenari, en un trànsit com l’actual, amb persones empresonades injustament. És un escenari complicat. Nosaltres diem que probablement és una oportunitat per començar a dialogar amb el Govern de l’Estat sobre tot: no només sobre pressupostos, sinó també sobre la situació política que viu Catalunya.
—Canviem de tema. Com s’ha viscut a Madrid el conflicte entre Íñigo Errejón i Podemos?
—Personalment jo ho he viscut trist, des del punt de vista personal i polític. Aspiro que ens posem d’acord. L’adversari que tenim davant és molt potent. L’adversari de la dreta corrupta que porta 20 anys governant a Madrid és prou potent perquè tots tinguem clar que hem de fer un projecte d’allò més transversal possible. Amb tot l’espai de l’esquerra transformadora, a Madrid hem de buscar ponts de diàleg i entesa.
—Té la sensació que hi ha sectors de Podemos que estan quedant arraconats per la direcció de Pablo Iglesias?
—No la tinc. Respectem, perquè és una força germana, les decisions que pren Podemos.
—Li ho comentàvem també perquè Izquierda Unida i Anticapitalistas estan proposant fer candidatures a Madrid fora de Podemos…
—Hem d’intentar entendre’ns entre tots i totes. Evidentment som un espai ampli. El nostre objectiu és fer polítiques de transformació per millorar la vida de la gent i intentar fer fora els governs corruptes.
—Fa dues setmanes, Elisenda Alemany va fer campanya per Guanyem Sant Boi al costat de la CUP, una formació que competirà amb la llista dels comuns a la localitat del Baix Llobregat. Què en pensa?
—Encara no hem tancat les llistes a totes les localitats. La nostra aposta és presentar candidatures de Catalunya en Comú que siguin guanyadores i àmplies. A partir d’aquí, respectem la posició dels companys i companyes que formen part de l’espai sempre que es faci d’acord amb l’ideari de Catalunya en Comú.
—Catalunya en Comú anirà en la llista de Dolors Sabater a Badalona?
—Això és una cosa que s’està tancant i decidirà la gent de Catalunya en Comú a Badalona. Al nostre ideari hi ha la radicalitat democràtica.
—Vostè n’és partidari?
—Jo no sóc de Badalona.
—S’ha estudiat aconsellar la gent del corrent Sobiranistes que deixin la formació de Catalunya en Comú?
—No, al contrari. Volem que s’hi sumin moltes més persones i sensibilitats. Volem un projecte ampli i transformador de la societat. La relació que hi tenim és igual que amb la resta de sensibilitats de l’espai de Catalunya en Comú. Aquestes persones formen part dels espais de direcció i des de la direcció de Catalunya en Comú sempre hem interpel·lat a tothom a participar d’aquests espais, perquè és aquí on es prenen les decisions.
—Se sent una mica a contracorrent del seu partit mare, EUiA? Ho preguntem perquè en alguns municipis la seva formació anirà per separat dels comuns; a les primàries europees, la secció local de Blanes va liderar una llista alternativa a la que donava suport la direcció dels comuns; o perquè Joan Josep Nuet, líder d’EUiA, és una de les persones que impulsa el corrent crític Sobiranistes.
—Jo m’hi sento més dins que mai. En la VII assemblea nacional d’EUiA es va aprovar que el seu projecte era el de Catalunya en Comú, i nosaltres l’estem defensant. Cadascú amb el seu accent i els seus matisos, però el mandat que tenim és el de participar de la confluència.
—Creu que tot el que hem dit, sumat a les tensions entre Esquerra Unida i Podem al País Valencià, pot ser un símptoma d’esgotament de l’estratègia política sorgida arran del 15M per arribar a les institucions?
—És cert que el moment polític del 15M no és el d’ara. Ho hem vist a les eleccions d’Andalusia. Nosaltres el que volem és seguir treballant per un espai que sigui ampli i transformador i es tradueixi en ajuntaments del canvi. El millor exemple que en podem aportar és l’Ajuntament de Barcelona.
—En el darrer Consell Nacional de Catalunya en Comú la ponència política va obtenir el 55% dels suports només. El preocupa?
—Sempre m’hauria agradat que hi hagués més suport. Fins i tot això expressa l’espai tan heterogeni en què ens movem. Es va aprovar un document d’estratègia i tenim un paraigua que és el que aglutina tot l’espai de Catalunya en Comú. El que dèiem clarament és que tenim un horitzó d’eleccions municipals, i per això volem governs de transformació que millorin la vida de la gent.
—Respecte a la proposta d’una constitució catalana dins de l’Estat espanyol, creu que és realista?
—Jo penso que sí. Treballarem per fer-la efectiva. El que volem dir és que volem una Catalunya sobirana, que sigui un subjecte polític que pugui decidir les seves condicions. Aquesta carta de voluntats dels catalans i les catalanes ha de servir per a blindar els drets socials. En un món com l’actual, amb múltiples connexions, volem decidir, des de la sobirania de Catalunya, quines sobiranies compartim amb l’Estat i quines amb Europa. Això ho podem fer nosaltres, perquè tenim aliances amb forces germanes que ens estan reconeixent que som un subjecte polític que té tot el dret a decidir el seu futur.
—Quines són aquestes aliances a l’Estat?
—Unidos Podemos. Mai en la història democràtica d’Espanya havia passat que una força amb 71 diputats defensés el dret a decidir de Catalunya.
—Però, més enllà d’això, creu que cap altra força política estatal estudiaria donar suport a aquesta proposta? Sembla difícil que trobi més consens.
—Vull recordar que Pedro Sánchez va recuperar la direcció del PSOE parlant de plurinacionalitat. En aquelles eleccions internes es va confrontar el PSOE més a la dreta i que defensa la centralització amb algú que parlava obertament que els seus aliats havien de ser Unidos Podemos. Independentment del que pensi la cúpula, les bases del partit estarien d’acord amb una proposta confederal com la que estem fent. A més, els últims anys estan passant coses que ningú esperava que passarien.
—D’altra banda, què esperen del judici als líders independentistes?
—Nosaltres partim de la base que ja portem massa temps amb una situació d’injustícia, de presos polítics a les presons. Aquesta presó preventiva és una injustícia per al conjunt de la societat catalana. Tots i totes tenim clar que el que va passar l’1 d’octubre era una expressió de la voluntat de la ciutadania de Catalunya de decidir quin és el nostre futur polític. Quin és el nostre posicionament? Nosaltres només entendríem una sentència que fos absolutòria. La majoria de catalans sabem que no hi va haver rebel·lió, sedició ni malversació. Ens agradaria enfrontar-nos a un judici seriós, responsable amb la situació que està gestionant.
—Tenen previst fer crides a la mobilització i a la participació d’actes en suport als presos polítics?
—Volem expressar el rebuig al que està passant. Sempre hem donat suport a aquestes mobilitzacions, sempre que siguin transversals i representin la transversalitat que s’expressi al país. Pensarem les fórmules i fins i tot algunes mobilitzacions les proposarem nosaltres.
—Des del corrent Sobiranistes s’ha posat en dubte aquesta voluntat per part de la cúpula de Catalunya en Comú…
—S’equivoquen, i el temps ens donarà la raó. Sempre hem estat al costat del rebuig a la repressió.
—Què caldria fer si hi havia una sentència condemnatòria?
—Em nego a arribar a aquest escenari. Esperem que s’evidencii que el que va passar no va ser un delicte.
—Quin és el seu grau d’identificació personal amb l’1 d’octubre?
—Alt. Jo no sóc independentista, però defenso, i ho he fet sempre, el dret a l’autodeterminació. Votar el futur no només no és un delicte, sinó que és la solució per a aquest país.
—Per acabar, li hem de preguntar com veu el que està passant a Veneçuela.
—Jo crec que és un cop d’Estat liderat pels Estats Units i el senyor Trump. El que ens ha preocupat és el senyor Sánchez i el PSOE rebutjant la tradició de diàleg del seu partit a Hispanoamèrica. D’alguna manera, s’agenolla als interessos de Donald Trump. És un mal camí per a la política espanyola i europea. Hauríem de recuperar el camí de tenir personalitat pròpia a la política llatinoamericana i defensar la legalitat i la democràcia. Que no es posi del costat dels qui l’única oferta política que tenen és un mur.