Entre l’extensa programació de la 54a edició de Les Rencontres de la Photographie d’Arles, no hi ha dubte que Jacques Léonard (Maisons-Laffite, 1909 – L’Escala, 1994), al costat de grans mestres de la fotografia, hi té un protagonisme important. Conegut per documentar la Barcelona gitana, el fotògraf Jacques Léonard és present per partida doble a Arles, al cor de la Camarga que tantes vegades va visitar, en pelegrinatge a Saintes-Mairies-de-la-Mer, el santuari de santa Sara honorada per tots els gitanos europeus.
Jacques Léonard. L’esperit nòmada
Musée Réattu
Fins a l’1 d’octubre de 2023
Al Musée Réattu es presenta fins a l’1 d’octubre la seva primera gran retrospectiva “Jacques Léonard. L’esperit nòmada”, amb més de 160 imatges, moltes d’elles inèdites, comissariada per Maria Planas, responsable de la gestió de l’Arxiu Família Jacques Léonard per part de la Fundació Photographic Social Vision, i Daniel Rouvier, director del museu Réattu. Mentre a la galerie Anne Clergue, fins al 26 d’agost, es pot veure l’exposició “Les Gitans”, amb 43 fotografies consagrades al món gitano dels anys 1950 al 1970, a Barcelona, Huelva, Tolosa i Saintes-Maries-de-la-Mer. Tant en una mostra com en l’altra, hi trobem còpies vintage d’època, juntament amb còpies actuals, realitzades a partir dels negatius originals.
Jacques Léonard, de vida nòmada i apassionada, va començar a treballar als anys trenta del segle passat en estudis cinematogràfics de París, on va col·laborar com a muntador i productor amb diversos directors, entre els quals el gran Abel Gance. El 1940, acabada la guerra civil, recala a Madrid, on sembla que cercava exteriors pel projecte de rodatge d’una pel·lícula d’Abel Gance dedicada a Cristóbal Colon que la Segona Guerra Mundial va estroncar. Les fotografies més antigues que coneixem de Léonard són de la sèrie “Évadés”. Es tracta d’un conjunt d’imatges colpidores de joves francesos que, després de passar els Pirineus, fugien del feixisme, captades a la presó de Màlaga el desembre del 1943, abans de marxar en direcció d’Àfrica i de la llibertat. Un reportatge de gran valor històric que documenta un fet poc conegut, que permet demostrar, d’altra banda, la gran qualitat artística de l’obra de Léonard, que tenia un gran coneixement, per les seves perspectives i punts de vista innovadors, dels corrents de l’avantguarda fotogràfica europea. És l’inici d’aquesta exposició retrospectiva que es complementa amb imatges del reportatge División Azul que mostra l’arribada emotiva dels components de la División Azul, a bord del vaixell Seminaris, al port de Barcelona, el 2 d’abril de 1954, que formaven part dels homes reclutats per Franco per ajudar l’exèrcit nazi.
Un reportatge publicat a La Revista, juntament amb imatges de Francesc Català-Roca, que l’havia convidat a treballar en el setmanari cultural promogut per Albert Puig Palau que va esdevenir un dels protectors més importants de Léonard. A l’editorial Barna, promoguda per Puig Palau, Jacques Léonard hi publicà els llibres Les taureaux (1955) i Montserrat (1958).
I és que la vida de Jacques Léonard havia donat un tomb radical el 1952. Després d’haver voltat mig món, entre el 1949 i el 1951, per Anglaterra, Austràlia, Grècia, Itàlia, Índia o Ceilán, fent de productor i documentant la gira del ventríloc Robert Lamouret, i la seva dona la contorsionista Vicky Ross, va decidir d’instal·lar-se a Barcelona el 1952. L’enamorament amb la gitana Rosario Amaya, amb la qual es va casar poc després, canvia per sempre més la vida nòmada de Jacques Léonard. A Barcelona, decideix dedicar-se professionalment a la fotografia. Fa reportatges per La Revista, La Vanguardia,i altres mitjans de comunicació, i crea el seu propi estudi de publicitat.
Les imatges de la Barcelona i la Catalunya dels anys cinquanta i seixanta, amb una mirada humanista i ben personal, troben la seva versió més singular en les imatges que dedica a retratar la vida dels gitanos a Barcelona. A les barraques de Montjuïc, al Somorrostro, o als llocs freqüentats pels artistes flamencs, Jacques Léonard fa un retrat ben personal de la comunitat romaní.
A diferència de Català-Roca, Xavier Maspons o Xavier Miserachs, Jacques Léonard, formava part de la família gitana, i les seves imatges, els seus reportatges, estaven fets des de dins de la comunitat. La intimitat i l’emoció que trasllueixen són ben singulars.
Jacques Léonard no és un desconegut entre nosaltres. El seu arxiu va trobar una primera seu a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El 2011 es va inaugurar l’exposició Barcelona gitana a l’AFB, comissariada per Jordi Calafell, amb 67 imatges recuperades de l’arxiu de Jacques Léonard. Des d’aleshores diverses mostres s’han fet per Catalunya i Espanya a partir d’aquestes imatges i d’altres recuperades de l’arxiu. El 2011 es va estrenar el documental “Jacques Léonard. El payo Chac” dirigit per Yago Léonard, net del fotògraf, produït per Curt Ficcions Curt Produccions. Des del 2015 l’Arxiu Família Jacques Léonard està representat per la Fundació Photographic Social Vision, i està dipositat a l’Arxiu Històric de l’Escala. Basta de poder contemplar amb una certa calma les imatges de Jacques Léonard per copsar la potència de la seva mirada alhora íntima, profunda i formalment renovadora.
No hi ha dubte que aquesta exposició retrospectiva de Jacques Léonard a Arles, i el catàleg editat per Couleurs contemporaines, marcaran una fita en la difusió internacional de la seva obra. Ara mateix, al festival d’Arles, a la Chapelle du Museon Arlaten, es pot visitar també la mostra “Lumières des Saintes. Le pèlegrinage des gitans aux Saintes-Mairies: une histoire photographique”, comissariada per l’estudiosa Ilsen About, on podem trobar imatges d’artistes com Lucien Clergue, Sabine Weiss, Erwin Blumenfeld, Jean Deuzaide o Martine Franck. Sorprèn que Ilsen About a l’exposició, i al bell catàleg editat per Éditions Textuel, no hagi inclòs imatges de Jacques Léonard. Perquè veient les imatges de la comunitat romaní de Jacques Léonard és clar que caldrà posar-les al costat de mestres com André Kertesz o Josef Koudelka, entre les més destacades d’aquesta temàtica en la història de la fotografia del segle XX. Però sens dubte, Jacques Léonard és molt més que el fotògraf dels gitanos de Barcelona. Caldrà continuar explorant el seu arxiu, donar-lo a conèixer i situar Léonard com un dels grans fotògrafs europeus que va treballar a Barcelona i a la Catalunya de la segona meitat del segle XX.