Món

El futur hostil de Veneçuela

Després que Juan Guaidó s’autoproclamara president per sorpresa, Veneçuela viu envoltada d’incògnites i d’hostilitats internacionals, veïna de països governats per les dretes més reaccionàries i amb una situació interna d’inestabilitat permanent. En parlem amb dos periodistes per mirar de pronosticar el futur del país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’autoproclamació de Juan Guaidó com a president veneçolà ha encès la política internacional. Després de l’intent de cop Estat de 2002, Veneçuela torna a experimentar, diuen uns, un intent desesperat per la democratització del país. Uns altres alerten, però, de l’inici d’un intent d’ingerència estrangera emparat, en temps rècord, per la majoria dels països del seu continent, amb la Xina i Rússia salvaguardant Nicolàs Maduro i amb els estats europeus demanant eleccions amb garanties com a solució intermèdia.

Unes reaccions que no semblen casuals. Tal com explicava el politòleg Abel Riu en un fil a Twitter, “Moscou estava negociant amb Caracas obrir una base militar russa al Carib aquest any, i Beijing li va concedir un crèdit de 5.000 milions de dòlars al setembre”. És un dels molts motius que explicarien aquesta cadena de reaccions de suport i rebuig a un “cop d’Estat” que, en un altre context, s’hauria titllat d’improvisat i inefectiu. Juan Guaidó no té, ni tan sols, el suport d’una part de l’exèrcit. Almenys fins ara.

És per això que hi ha gent que nega que el de Guaidó haja sigut un cop d’Estat. I per altres motius. Aquest 10 de gener, data en què finalitzava oficialment el període presidencial iniciat el 2013, part de la comunitat internacional ja es desentenia de Nicolàs Maduro com a president. Així ho va expressar, per exemple, el ministre espanyol d’Exteriors Josep Borrell. Són petites empentes que alimentaven fets com el que es va produir el dia 23. L’autoproclamació de Guaidó era totalment inesperada, segons els veneçolans consultats, però tenia certs incentius en l’àmbit internacional.

Guaidó, diputat electe, és president de l’Assemblea Nacional, la cambra parlamentària de Veneçuela. De 35 anys, va assolir aquest càrrec per torn, després que l’oposició del país pactara la presidència rotatòria d’aquesta institució perquè tots els partits que formen aquest bloc inestable la pogueren presidir. “Guaidó ens ha sorprès a tothom”, diu Antonio Fernández, periodista veneçolà assentat a Barcelona. Amb aquesta decisió, l’autoproclamat president interí ha cohesionat, segons aquest testimoni, una oposició “enfrontada i dispersa, i ara amb energies”. Si actua com a president interí, s’espera que Guaidó cride a eleccions dins d’un mes. És el que pronostica la també periodista Andrea Daza, que fa de docent a la Universitat Ramon Llull.

Un altre dels motius pels quals Antonio Fernández no considera un cop d’Estat l’acció de Guaidó és “l’origen de tot plegat”. Assenyala que les darreres eleccions presidencials veneçolanes, celebrades el 2018, van ser “fraudulentes”, atès que el govern del país hauria, segons ell, “anul·lat i inhabilitat partits i candidats potencials -Henrique Capriles, Leopoldo López i altres- que haurien arrasat Maduro”, a més que “es va impedir el vot de nous electors i obviar observadors internacionals”. D’altra banda, alguns acusen els opositors veneçolans de no concórrer a les eleccions per fer més creïble la denúncia d’una manca de garanties electorals provocada pel Govern del país i, alhora, amagar les tensions internes al bloc, com s’ha dit, poc fragmentat i ple desconfiances entre partits. Siga com siga, bona part de la comunitat internacional no va reconèixer aquella victòria electoral de Nicolás Maduro.

Davant la situació d’incertesa, Guaidó es va emparar en l’article 233 de la Constitució del seu país per fer l’autoproclamació. “Quan es produesca l’absència absoluta del president o presidenta electa abans de prendre possessió, es procedirà a una nova elecció universal, directa i secreta, dins dels trenta dies següents. Metre es tria i es pren possessió del nou president o presidenta, s’encarregarà de la presidència de la República el president o presidenta de l’Assemblea Nacional”. És un article que no compleix totes les condicions perquè Guaidó l’aplique pel seu compte, però ho ha fet. I no amb pocs suports.

Els consultats, crítics amb el Govern de Nicolás Maduro, són conscients que el que hi pot haver al darrere d’aquest moviment polític és Donald Trump. “Em costa assumir que el destí del meu país estigui en les seves mans”, lamenta Andrea Daza, que també es mostra preocupada pel suport de Jair Bolsonaro i per les exigències del Partit Popular, Ciutadans i Vox a l’Estat espanyol per reconèixer Guiadó. “Menys mal que hi ha també el Canadà enmig!”, es resigna.

Malgrat tot, segons Antonio Fernández, Veneçuela no pot trencar relacions amb els Estats Units, atès que “és el seu principal comprador de petroli i l’únic país que paga en efectiu i en l’acte”. El periodista pensa que aquests suports de l’extremisme a Guaidó “empitjora la situació”, alhora que afavoreix el propòsit de l’autoproclamat president.

Tots dos entrevistats descarten una guerra civil. “Hi hauria d’haver dos bàndols ben estructurats, i el que hi ha és una població mancada d’aliments i sense armes”, diu Daza. Fernández dibuixa dos possibles escenaris: el de la “radicalització de Maduro, tornant a reprimir, empresonar i provocar exilis tal com va fer fa dos anys; i el de la negociació política, que l’oposició cedesca per guanyar i el chavisme faça el mateix i tot acabe amb eleccions”. Fernández no descarta una intervenció militar exterior que “desgastaria molt el chavisme”.

Veneçuela, a tocar de Brasil, Guyana i Colòmbia, és una illa enmig de governs hostils als quals cal sumar l’Equador, Argentina o Xile, dominats per la dreta; i els Estats Units. Malgrat el rumb pres els darrers anys pel país, amb resultats evidents de pobresa, deute, violència i autoritarisme, fa por la possibilitat que, en aquest context, l’alternativa agreuge una realitat tan dramàtica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.