Un campus universitari és un espai d’aprenentatge i convivència, però també un receptacle d’històries. I un espai conformat per molts espais i racons d’interès. Per conèixer-los d’una manera atractiva, la Universitat d’Alacant, a través del seu Servei de Llengües, ha dissenyat un itinerari literari i musical que recorre aquells espais amb distintes referències de la música en català, de La Gossa Sorda a Sandra Monfort passant per Obrint Pas, Antònia Font, Oques Grasses o els indefugibles Zoo. Noms històrics com Al Tall i Raimon també formen part del recorregut.
La iniciativa forma part del projecte #PrimaveraMusical, amb el qual s’han generat diferents iniciatives, com ara exposicions, jornades i materials de tot tipus. En aquest cas, la ruta la volen fer servir «com a vehicle per a descobrir el patrimoni històric, arquitectònic, mediambiental i cultural del campus de la Universitat d’Alacant». La idea, per tant, és arribar amb la música «als racons més interessants i potser menys coneguts de la nostra universitat».
La ruta, que trobareu ací mateix en format digital amb els espais i els vídeos de les cançons, tot i que també hi ha plànols en format físic, s’obri amb a cèlebre escultura de la mà dissenyada per Pepe Azorín, artista arrelat a Altea. La mà, tot un símbol del campus, s’associa a un tema de la cantautora de Vinaròs Esther, «Tinc una casa menuda», especialment amb uns versos que diuen: «(...) dins de la casa unes mans. / Unes mans que m’acaricien / tan dolç que ara en fan plorar.
El recorregut continua per indrets com el Jardí d’Aromàtiques, invocant Sandra Monfort, el Rellotge de Sol, amb Raimon, o el bust de Iuri Gagarin, la primera persona en anar a l’espai, un lloc que s’associa lògicament als Antònia Font i un tema antològic i molt divertit, «Armando Rampas». Pellikana, Obrint Pas («La vida sense tu», cançó que comença recordant les classes a filologia), Cesk Freixas (a la Plaça Miguel Hernández, autor que el de Sant Pere de Riudebitlles cita en «Alacant 1938», la cançó dedicada al bombardeig) o la necessària «La mestra», de Zoo, són algunes de les següents referències.
Oques Grasses en el Parc dels Ànecs, Al Tall («Romanç de cec») en l’escultura d’Antoni Miró que rememora la Batalla d’Almansa, Julieta en l’antiga Torre de Control («Avions volant»), Mireia Vives i Borja Penalba («Cançó de fer camí», sobre versos de la gran Maria Mercè Marçal) en el Racó dels Poetes, Sílvia Pérez Cruz en la Biblioteca General, o Paco Muñoz pel paisatge de muntanyes visible des del campus, també són invocats en un itinerari que acaba en el Museu i una cançó al·lusiva a aquests espais d’Els Amics de les Arts, «Kokoshka». En la ruta no manca el vincle directe amb Sant Vicent del Raspeig, seu del campus, a través dels inoblidables Els Jóvens.
El projecte parteix del model de la literatura com a element per elaborar rutes en pobles i ciutats, en aquest cas emprant les lletres dels artistes com a material literari amb relació amb els diferents indrets. El mes de març passat, durant la celebració de les IV Jornades #PrimaveraMusical, es va fer una prova pilot. Més tard, al setembre passat, es va realitzar la ruta amb el plànol ja editat. Amb tot i amb això, els promotors de la iniciativa recomanen no seguir l’ordre suggerit, sinó que els estudiants dissenyen els seus propis itineraris entrant a les parades als enllaços de les cançons. Una manera també, cal no oblidar-ho, de difondre la música en la nostra llengua.