Des de fa una dotzena d’anys els mitjans de comunicació occidentals reflecteixen de tant en tant un aspecte de la societat japonesa que els resulta incomprensible: la disminució de l’activitat sexual. Al menys la compartida amb altres persones. Queda fora d’aquests estudis la masturbació en solitari, la qual és probable que sigui prou apreciada a jutjar per la gran exuberància de la indústria pornogràfica del país.
Si les estadístiques mostren la realitat, moltes parelles estables japoneses i que es reconeixen com a satisfetes i felices no practiquen sexe. I entre els fadrins, encara són molts més els individus que no es dediquen mai a aquesta activitat.
El passat 27 de gener la pàgina web nippon.com-que es presenta com «una finestra al Japó» tal i com és «avui en dia»- recollia una enquesta feta recentment entre 4.000 persones casades d’entre 20 i 59 anys d’edat a tot el país. El 43,9% deia que no tenia cap relació sexual amb la parella i 24,3% que només dues o tres vegades a l’any. És a dir que el 68,2% dels japonesos casats o no practiquen el sexe compartit o ho fan molt poc. El 57,2% dels membres de parelles sense sexe valoren que la seva relació conjugal és «bona» o «relativament bona».
No són només els casats. Els fadrins també s’estan apuntant massivament a la manca de sexe amb altres persones. El 61% dels homes i el 50% de les dones d’entre 18 i 34 anys no mantenen relacions sexuals ni sentimentals. Un terç dels menors de 30 anys no senten cap interès en mantenir contactes socials amb finalitat sexuals o per iniciar una relació sentimental; en poques paraules: rebutgen tenir cites. Fins el 45% de les joves japoneses d’entre 16 i 24 anys no és que no tingui sexe compartit sinó que rebutja absolutament la possibilitat de tenir-ne.
Aquesta manca d’interès per al sexe pot estar rere de la caiguda del creixement vegetatiu de la demografia japonesa? A pesar que alguns mitjans occidentals així ho han publicat, en realitat en aquest aspecte el Japó no difereix gaire del que passa als països occidentals. Al país del sol naixent la taxa de fecunditat (naixements per 1.000 habitants) era el 2022 de 6,3, mentre que per exemple a l’Estat espanyol va ser el 2023 de 6,6. Per tant, no cal establir una relació causa-efecte, com sovint es dona per fet, entre la suposada manca de sexe compartit japonesa i caiguda de la natalitat en aquell país. Ho advertia recentment el diari The Japan Times quan feia referència a les enganyoses estadístiques que sobre el país els mitjans occidentals reflecteixen a vegades i argumentava que la manca de naixements és producte d’un conjunt de raons -amb importància creixent la socioeconòmica- que no afecta només al Japó.
Respecte a la manca de sexe amb altres persones, tant el diari citat com la pàgina web Aki Monagatari -dedicada a la cultura d’aquell país- es mostren recelosos davant del que es publica a la premsa internacional sobre l’assumpte.Troben que molts mitjans occidentals que publiquen aquest tipus d’estudis demoscòpics no ho fan correctament perquè sovint inclouen deficients traduccions que porten a males interpretacions sobre el comportament dels japonesos a l’hora d’establir relacions socials, inclòs el matrimoni i el sexe. Advertia el web citat que «aquest tipus d’estadístiques» a vegades «es fonamenten en aspectes diferents del sexe», cosa que a Occident no s’entén o no es vol entendre: «la manera de relacionar-se entre els japonesos» no implica per força demostrar «les seves inclinacions respecte a l’acte sexual».
El Japan Times també adverteix que s’ha d’anar molt alerta amb aquest tipus d'estadístiques que tant agraden als mitjans occidentals, perquè en efecte estan trufades d’equivocacions producte d’una mala traducció i que també solen demostrar la incapacitat d’entendre el comportament social japonès. Posa d’exemple que «quan es tradueix kossai aite (tal i com apareix a les enquestes) per parella sexual» es fa incorrectament perquè pot significar «també amic», i això, diu el mitjà, «és fonamental» perquè al Japó les relacions socials han canviat molt les darreres dècades. Abans no era possible tenir amistat «amb una persona del sexe contrari» perquè implicava voluntat sexual i això estava molt mal vist, en canvi «avui es pot tenir sexe sense compromís» perfectament, de fet «és pràctica habitual», cosa que, adverteix, la interpretació occidental de les enquestes referides no contempla.