Tant el PP com el PSOE balear pareixen estar immersos en plena precampanya electoral, a pesar que no hi ha previsió d’avançament i que les urnes estan previstes per al mes de maig de 2027. A pesar de la llunyania temporal dels futurs comicis les dues formacions estan desplegant una inusitada activitat que talment sembla que estiguessin a punt d’embocar cap a un enfrontament electoral a curt termini.
Per part socialista Francina Armengol cada dia que passa actua més com a futura candidata. I a ben segur que el congrés del PSIB, a finals de març, serà el seu llançament -implícit o reconegut- per intentar recuperar la presidència quan es convoquin els comicis. Per la seva banda, Marga Prohens imita de cada dia més la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, contrastant la seva gestió amb la del Govern de Pedro Sánchez, alhora que aconsegueix centrar l’agenda política balear sobretot en el debat turístic, que fa cara que serà el gran tema de les futures eleccions.
El PSOE fins ara s’ha sumat a la resta de l’esquerra reivindicant canvis profunds en el model turístic i acusant el PP de no creure en res del que diu que vol fer, quant a imposar límits. Per la seva banda, el PP ha manllevat a l’esquerra la retòrica turística, com per exemple parlar contínuament del «turisme sostenible», com ho feia sempre Armengol i ara ho fa Prohens: la setmana passada, durant la fira turística internacional de Madrid -Fitur, del 22 al 26 de gener-, arribà a dir que Balears era capdavantera en això. Tot augura que el debat turístic serà l’element principal de la campanya de les futures eleccions al Parlament, tant si es convoquen en el termini regular -maig de 2027- com si s’avancen.
En aquest context podria tornar ser prou important el sentit del vot dels treballadors turístics. Seria la segona vegada. La primera fou el 2003, quan els principals grups hotelers de les Illes adoctrinaren tot el que pogueren els seus treballadors perquè no votassin cap opció d’esquerres perquè, argumentaven, si tornaven governar els mateixos el turisme estaria en perill, és a dir molts llocs de feina del sector. El PP va obtenir majoria absoluta, tot i que el bloc progressista (PSOE-PSM de Mallorca i Menorca-Esquerra Unida-Unió Mallorquina) va superar en vots -204.579- als sumats per la dreta (PP-Independents de Formentera) -191.412-; el decisiu i únic diputat de Formentera -per a la dreta per 349 vots- va ser clau per donar el Govern a Jaume Matas. Sense la intensa campanya entre els electors turístics és raonable deduir que no hauria governat.
Per suposat el pes d’aquests sufragis s’ha de posar en relació al fet que la majoria dels vots a les urnes baleàriques és sempre en clau espanyola. Tot i així, dins del minoritari grup de votants en clau autòctona, els contractats en empreses turístiques podria ser ben bé que tinguessin prou rellevància altra vegada el 2027 o abans si els comicis s’avancessin.
El PSOE s’intenta fer valer entre aquest treballadors turístics recordant-lis que impulsà el nou conveni d’hoteleria que millorà prou la seva feina i sous. El PP, pel seu costat, vol erigir-se com el defensor de la massa laboral turística enfront d’una esquerra que aposta pel «decreixement», la qual cosa diu que suposaria la pèrdua de llocs de feina en el sector.
Quants poden ser aquestselectors i potencials votants turístics? No hi ha sondatges que hagin investigat al respecte. El que es pot extreure de les dades oficials és que en el moment de màxima contractació laboral durant el 2024 -corresponent al mes de juliol-, dels -en números rodons- 650.000 afiliats a la Seguretat Social n’hi havia 210.000 que estaven contractats a empreses directament relacionades amb el turisme: hotels, empreses diverses, agències de viatges... A més també n’hi havia al voltant d’un 60% addicional -sobre el conjunt de contractats en el sector- que feia feina en ocupacions indirectament turístiques, per tant s’haurien d’afegir uns 126.000 més.
Així que el nombre de treballadors turístics sumen de l’ordre de 336.000. D’aquest conjunt caldria descomptar el nombre ignot que sumarien els menors de 18 anys, els temporers i els residents que únicament passen la temporada alta o poc temps més a les Illes -per poder tenir així els descomptes oficials- i després marxen als seus pobles peninsulars i que no participen de les eleccions autòctones. Per molt alt que pugui ser l’agregat d'aquest tres subgrups de contractats turístics, la xifra restant ha de sumar per força un nombre d’electors prou important sobre el conjunt.
Cal recordar que a les eleccions de 2023 el cens balear va ser de 828.278 electors i els votants foren 456.505, un 52,11%. La diferència a totl’arxipèlagentre la dreta (PP-Vox-Sa Unió) i l’esquerra (PSOE-Més per Mallorca-Més per Menorca-Unides Podem) va ser només de 42.000 sufragis (225.651 enfront de 183.651).
Aquesta migrada distància entre els dos blocs polítics dona una idea de la transcendència que poden tenir els treballadors turístics que són també electors i que podrien ser votants. D’aquí que el PP i el PSOE hagin començat tan prest la que serà una llarguíssima precampanya electoral, sobretot en clau turística.