Cada cop més més difícil trobar un pis per llogar, a Balears. Segons les dades de l’Observatori del Lloguer de la Fundació Lloguer Segur i la Universitat Rey, citades pel diari de Palma Última Hora, a les Illes s’han ofert al llarg de 2024 32.843 pisos o cases per llogar, quan fa només tres anys van ser 48.921.
La mancança d’oferta contrasta amb una cada cop més intensa demanda. Segons el portal immobiliaris Idealista.com, per cada pis de lloguer a Balears durant l’any passat hi hagué una mitjana de 30 contactes per intentar quedar-se’l, un 20% per sobre que la mateixa dada durant el 2023. Encara pitjor és a Palma, on el creixement és del 28% i els contactes arribaren a 48 per cada oferta.
Enmig d’aquest panorama, l’opció de compartir pis és l’única forma de poder tenir un habitatge. Amb la conseqüència fàcilment imaginable. Els preus de lloguer d’una sola habitació no han parat de créixer. Així ho manifesta l’estudi «Habitatges compartit a Espanya 2024», citat pel diari referit, que pel que fa a Balears situa el preu mitjà d’una habitació en un 17,5% més car que l’any anterior, ja són 574 euros al mes.
Tant Catalunya, amb un preu mitjà de 636 euros, com Madrid, amb 586, superen Balears en aquest índex, però la progressió illenca ha estat molt ràpida, atès que fa dos anys encara era possible trobar habitacions per uns 400 euros. El creixement és de gairebé cent euros per any. A finals del 2023 ja havien pujat fins als 489 euros i un any més tard, als citats 574.
Des de l’Associació Empresarial de Promotors Immobiliaris de Balears s’assenyala -segons recollia Europa Press i citava la premsa de Palma- que el problema és la crònica manca d’oferta d’habitatge que no es podrà resoldre si no se’n construeix prou més. Les dades que fa servir aquesta associació indiquen que hi ha actualment almenys 30.000 famílies que cerquen un habitatge, a les Illes.
La raó de fons és la relació negativa entre la construcció d’habitatges i el creixement de la població. Abans de la crisi de 2008 es construïen -diu l’associació citada- entre 7.000 i 8.000 cada any, però ara estan entre 2.000 i 3.000 anuals, la majoria unifamiliars. Al mateix temps, la població s’ha incrementat d’ençà aquell any «en unes 200.000 persones». És a dir que cada any que passa va augmentant el dèficit d’habitatges. «Se n’han de construir molt més plurifamiliars», assegura l’entitat. Al voltant d’uns 20.000 per solucionar de bon de veres el problema. Per tant, al seu parer caldria que es permetés edificar habitatges en zones destinades a equipaments, encara que fos de manera parcial; incrementar altures i eliminar requisits burocràtics que ara «poden suposar 4 anys» entre la petició del permís d’obres i la finalització de la construcció.
Des de l’esquerra política i entitats civils d’aquesta orientació es nega que calgui construir més edificacions. Al seu parer el problema social de l’habitatge es podria posar en camí de solució si es forçàs que els més de 100.000 habitatges buits que hi ha a les Illes sortissin al mercat.