El 2024 acabava amb la mateixa incògnita política que caracteritzarà tot el 2025: podrà aguantar Marga Prohens sense avançar eleccions, atesa la situació actual de minoria parlamentària del seu Govern? Tota la resta de les qüestions, tant les que fan referència a la gestió del dia a dia com als grans temes —habitatge, possibles limitacions turístiques...—, dependran d’això.
Debilitat del Govern
El Govern conservador —tal com ha explicat a bastament aquest setmanari els darrers mesos— disposa d’un matalàs parlamentari de 28 vots en el millor dels casos: 25 propis, dos trànsfugues —sorgits del grup de Vox— que li donen suport sempre i l’imprevisible diputat per Formentera, Llorenç Córdoba. Aquest últim era també el president del Consell de Formentera fins que el 27 de desembre passat va caure fruit d’una moció de censura pactada entre Sa Unió —el PP més un grup independent localista de dreta—, Gent per Formentera i el PSOE que convertí Óscar Portas —de Sa Unió— en el nou cap de la institució. Què farà a partir d’ara Córdoba amb el seu vot al Parlament? Quina importància pot tenir aquest escó?
El PP balear ha “lamentat” que no s’hagi “pogut arribar a un acord” entre Córdoba i el PP a la més petita de les Illes “per raons personals”, al mateix temps que ha expressat la seva voluntat que es podran “complir els acords” en el Parlament amb el diputat formenterer, en un clar intent d’impermeabilitzar a la cambra la relació amb ell i aïllar-la així del que ha passat a Formentera. No debades Prohens ha d’estar prou preocupada per això. Si Córdoba deixàs de donar suport automàtic al Govern, ni tan sols amb altres dos trànsfugues de Vox —tal com es rumoreja per Palma que pot passar des de fa mesos i la direcció regional ultra dona per fet que passarà—, el PP arribaria a la majoria absoluta (30 escons) que anhela perquè la presidenta pugui aguantar. El Govern se suportaria aleshores sobre un màxim de 29 diputats, comptant amb els dos possibles nous trànsfugues. Insuficient per fer front a una majoria de bloqueig que podria sumar Vox, Córdoba i el conjunt de l’esquerra, 30. Per això el que faci el díscol formenterer tindrà tanta importància.
A efectes de futur electoral, l’escó de Formentera també de gran transcendència. De fet, podria ser decisiu. Amb l’actual situació de brega oberta entre Vox i PP, anar a unes possibles eleccions arrossegant el desastre de Formentera resultaria un perill potencialment letal per a Prohens, perquè concorreria a les urnes jugant-se-la a obtenir la majoria absoluta o, si no fos així, no tindria més remei que implorar el suport dels ultres o, si no, hauria de passar a l’oposició. I per assolir els desitjats 30 escons, el de Formentera podria ser essencial, tal com deixen entendre les enquestes de les quals disposa el PP, segons ha publicat la premsa local.
Pel que fa al que pot passar amb aquest escó a les pròximes eleccions, cal recordar que Joan Huguet —actual membre del comitè regional (consell polític) del PP balear, a més d’antic senador, vicepresident del Govern, president del Consell de Menorca...— confessava a aquest setmanari el setembre passat que serà “segur per a l’esquerra” a conseqüència de la guerra interna de la dreta a l’illa. És un seriós obstacle per al gran objectiu de la presidenta de poder gaudir d’un segon mandat.
La debilitat parlamentària no ha restat adhesions internes a Prohens. Tot el contrari. Davant de la crisi de relació amb Vox, va rebre fa un mes i busques l’absolut suport de batlles, presidents d’agrupacions locals i d’altres càrrecs dirigents del PP per fer el que cregui oportú, tant si intenta aguantar com si decidís convocar a urnes abans d’hora. Tot i així, i a pesar de la manca de vots al Parlament, la idea de Prohens, per ara, és no avançar els comicis. “Aguantarà, encara que sigui sense Vox”, deia el citat Huguet.
Un altre element que influirà en la decisió de Prohens —i que caldrà veure com evoluciona durant l’any— serà el context estatal. L’estratègia del PP balear per força s’ha d’avenir amb la general que imposi la cúpula encapçalada per Alberto Núñez Feijóo. Ara per ara no fa cara que al gallec li interessin unes eleccions en solitari a les Illes. Una altra cosa seria fent-les coincidir amb alguna o algunes de les altres que s’han de celebrar de forma regular el 2026: el febrer de 2026 serà el torn dels comicis de Castella i Lleó i el juny serà l’hora dels andalusos.
L’oposició
Vox fa part de l’oposició des de finals de 2024 i se suposa que així seguirà tot el 2025. No obstant això, cal tenir present que el partit ultradretà actua sempre d’acord amb les ordres que rep de la seva central a Madrid. Per tant, qualsevol forma de relacionar-se amb el Govern de Prohens dependrà absolutament de les directrius que marqui Santiago Abascal. Tant pot ser que durant tot l’any segueixi la guerra oberta, com ara existeix, com que es recompongui un acord fàctic de no-agressió amb el PP, com va funcionar entre l’agost i el desembre, o fins i tot —que s’aventura com a molt menys probable, per no dir impossible— es torni a un pacte formal de col·laboració, com el que funcionà entre els dos partits entre el juny de 2023 i juliol de 2024.
Està fora de dubte que la direcció balear dels ultres està molt molesta amb Prohens i el PP. A cada sessió parlamentària de control al Govern la portaveu, Manuela Cañadas, critica la presidenta perquè considera que els ha traït, en especial per la no derogació de la Llei de memòria democràtica i per no haver imposat la castellanització a l’ensenyament. No obstant això, el que pareix un trencament radical entre els dos partits resulta que no ho és del tot, perquè no afecta, estranyament, els ajuntaments i el Consell de Mallorca on governen conjuntament o en els consistoris on tenen acords de col·laboració, com és el cas de l’Ajuntament de Palma, en el qual han aprovat sense problemes els comptes de 2025. Així que, sobre aquesta base, tampoc seria impossible que es pogués restablir una relació de mínima col·laboració entre els dos partits. Dependrà del que passi durant el 2025 entre les direccions espanyoles d’extrema dreta i del PP.
A l’oposició d’esquerres la situació de Podem no s’alterarà el pròxim any, ni els següents. El seu únic escó no li dona gaire visibilitat política ni mediàtica, però tant li fa, perquè l’estratègia que segueix la formació morada a les Illes no és cap altra que la de compassar-se a la seva marca espanyola.
Tant Més per Mallorca com Més per Menorca han mostrat els últims mesos certs indicis de desmarcar-se dels socialistes en la forma de relacionar-se amb el Govern, oferint acords puntuals a Prohens si de bon de veres trenca definitivament amb Vox. Si més no, han deixat oberta aquesta possibilitat. Per exemple, just abans de les festes d’hivern el líder de la formació mallorquinista, Lluís Apesteguia, insistia a demanar a la presidenta que ara que pareix que s’ha desfet de Vox demostri la seva voluntat de negociar per tirar endavant “acords de país”. En els últims mesos existeix, si més no, un nou ambient entre Més per Mallorca i el PP. Les invectives tan dures que abans llançaven els sobiranistes mallorquins contra Prohens han deixat pas a ofertes de col·laboració genèriques. Que en qualsevol cas, tal com ha deixat ben clar el líder de Més per Mallorca, serien sempre per a qüestions puntuals i només si la presidenta s’avingués a retornar “als consensos” com, entre d’altres, el de la llengua pròpia. L’any 2025 comença amb aquest aparent nou ambient entre el partit sobiranista i el Govern, i els pròxims mesos caldrà veure si es concreta amb quelcom tangible o si tot queda en no res.
El nou any serà el de la confirmació que el PSIB-PSOE no té cap alternativa a Francina Armengol. La líder del socialisme balear tornarà a ser reelegida líder per aclamació en el pròxim congrés del partit, que se celebrarà a finals del mes de març. Respecte a les seves intencions de futur, és important tenir en compte que va fer eliminar la limitació de mandats orgànics. Francesc Antich fou elegit dues vegades seguides com a secretari general del PSOE illenc, però el 2012 no es pogué presentar a la tercera consecutiva perquè els estatus del partit ho prohibien. Quan Armengol el va substituir, va canviar la norma per salvar la Secretaria General d’aquesta limitació de mandats que, no obstant això, segueix vigent per a la resta dels membres de la comissió executiva. Sense cap reserva d’aquesta mena, serà aclamada per quarta vegada en el congrés del mes de març. No té oposició interna digna d’aquest nom ni apareixerà res de semblant en els pròxims temps. El seu lideratge orgànic és tan potent que ni tan sols surarà cap dissidència respecte a l’armengolisme en els posteriors congressos de les quatre federacions insulars —cada illa en té la seva— ni en els de les agrupacions locals.
A efectes externs del seu partit, la gran pregunta sobre Armengol és si anunciarà durant el 2025 que serà candidata a les futures eleccions al Parlament. Quan esclatà el cas de possible corrupció socialista per l’afer de les mascaretes del famós Koldo —la mà dreta de qui aleshores era el totpoderós secretari d’Organització del PSOE federal i ministre de Foment, José Luis Ábalos— se la va veure molt afectada per les informacions que l’esquitxaven. Va fer una roda de premsa al Congrés per donar explicacions —sense oferir-ne ni una—, a la qual per primera vegada en la seva carrera política —s’inicià en càrrecs públics el 1998, quan va ser regidora del seu poble, Inca— se la veié molt nerviosa, tant que fou incapaç de teixir un discurs ordenat.
A Palma van créixer aleshores les veus que donaren per fet que no es podria presentar altra vegada a la presidència balear. En el PP n’estaven ben convençuts. L’entorn de la presidenta del Govern així ho asseverà a aquest setmanari: “Estan cercant (els socialistes) una substituta” i apuntava cap a l’actual secretària d’estat de Turisme, la mallorquina Rosario Sánchez. El politòleg i excandidat del PSOE al Parlament, Eli Gallardo, era de la mateixa opinió, segons manifestà el maig en aquestes pàgines. No eren els únics. Entre els periodistes que fan habitualment el seguiment polític a les Illes igualment la majoria opinava que Armengol s’havia incinerat políticament i que no podria tornar.
Tanmateix, ara les coses pareixen ser d’una altra manera. Ella no diu res, no s’engruna els dits en cap sentit, però emet signes que indiquen que vol repetir. Per exemple, tant al sopar tradicional d’aquestes dates amb les bases socialistes com durant l’acte anual del PSOE amb els periodistes, en ocasió de les festes d’hivern, va fer discursos propis de la campanya electoral. A més, ha imposat una estratègia d’oposició al Govern —que executa la seva mà dreta al Parlament, Iago Negueruela— molt a “l’estil de Madrid”, amb paraules del citat politòleg Gallardo, és a dir: el d’una confrontació absoluta i permanent amb el Govern de Prohens amb la clara intenció de mantenir la idea que el PSOE —o sigui, ella— lidera el bloc d’esquerra que té possibilitats de victòria als futurs comicis.
En aquests moments, l’opinió a Palma entre polítics i periodistes és que Armengol vol tornar a ser candidata a presidenta el 2027. El dubte és si podria fer-ho si les eleccions fossin convocades abans d’hora. Aleshores, el retorn de la líder socialista seria més complicat, per l’òbvia raó que suposaria un problema per a Pedro Sánchez a l’hora de substituir-la al capdavant del Congrés, però no seria impossible. És raonable pensar que durant el 2025 Armengol donarà més pistes sobre el seu futur polític.