Els preus de l’habitatge a les Illes ja estan per sobre dels que es feien pagar durant els anys de la febre de compra-venda coneguda com la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008. Si l’any 2023 va significar una aturada en l’increment del preu del metre quadrat, el 2024 ha acabat amb una altra vegada superant rècords.
Cada trimestre de l’any passat el preu ha crescut en relació a l’any anterior. Així, els últims tres mesos de 2024 s’incrementà en un 10,8% en relació al mateix període de 2023, segons dades de la societat de taxació Tinsa. En xifres absolutes, la compra-venda d’un metre quadrat a Balears costava a finals d’any 3.187 euros, de mitjana.
Fins i tot dins del mateix 2024 la pujada dels preus immobiliaris fa feredat. El valor mitjà dels habitatges s’ha incrementat durant aquest passat any a raó d’un 2,2% trimestral. Segons les dades que maneja Tinsa les Illes és el territori de l’Estat on els preus estan pujant més i ja estan situats per sobre «dels màxims del temps de la bombolla» que va esclatar el 2008. De fet, la mateixa font avalua que la diferència dels preus d’ara en relació als d’aleshores és del 16,9%.
La raó de l’increment cal buscar-lo, diu Tinsa, en les raons que ja es coneixien i que havien explicat el boom dels preus que experimenten les Illes des de fa almenys deu anys. Es tracta de la combinació de dos factors que en xocar un contra l’altre rebenten el mercat: una oferta molt limitada d’habitatges i una demana prou elevada.
L’oferta limitada s’explica en part pel diferencial entre el creixement de la població i l'insuficient construcció de nous habitatges per als residents de classes mitjana i baixa. El dèficit acumulat fins ara s’ha avaluat en uns 30.000 habitatges. La demanda creixent és la conseqüència tant de l'increment demogràfic com pel fet que molts estrangers han fixat la seva residència a les Illes -una tercera part de les adquisicions d'immobles les fan ciutadans d'altres països- i per tant han adquirit cases i pisos, cosa que ha fet incrementar els preus. I també existeix una forta inversió especulativa fruit del boom turístic que experimenta l’arxipèlag d’ençà el 2015: els fons compren habitatges i esperen -tant si els han de reformar com si no - el moment per treure’ls al mercat en les millors condicions possibles, tant si és per vendre, per lloguer residencial o lloguer turístic. .
Amb tots aquests elements en joc, el resultat és que els preus no paren de créixer. En aquest moments, l’esforç que requereix a Balears adquirir un habitatge és del 67% de la renda mitjana disponible a les llars, el percentatge més alt de tot l’Estat.
I per a 2025 no pareix que hagi de canviar el panorama. De fet, entre la reducció dels interessos bancaris que es fan pagar per les hipoteques, cosa que posarà a l’abast d’alguns residents la possibilitat de comprar, i el manteniment de l’alta demanda estrangera, tot indica que els preus no baixaran per ara, segurament passarà el contrari durant aquest any recent encetat.