Menys Fitur, més futur

Menorca acabà l'any protestant contra la massificació turística

El GOB concentrà al voltant de 500 persones a Maó per protestar contra la saturació turística i alerta que la sostenibilitat característica de l'illa està en perill per l'allau de visitants dels últims anys. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Menorca no hiverna la preocupació per la saturació turística. Ni tan sols durant les festes passades, quan Maó acollí -quatre dies abans d'acabar l'any- l’últim dels actes crítics de 2024 amb l’allau de visitants que està patint l’illa aquests últims anys. Mig miler de ciutadans -una xifra prou important a l’illa, la qual té 102.000 habitants- es reuniren a la capital per protestar contra la massificació.

A partir de 2015 el flux turístic no parà de créixer fins a l’esclat de la pandèmia. Just l’any anterior Menorca sumava quasi 1,4 milions de turistes. Una xifra que ja aleshores fou considerada excessiva pels ecologistes del GOB que advertiren dels perills potencials de seguir amb el mateix model de desenvolupament turístic. Tradicionalment l’illa s’havia situat al marge de la progressió que caracteritzava Mallorca i Eivissa. El sistema productiu menorquí sempre fou molt més equilibrat. No obstant, el diferencial de l’illa començà a disminuir i amb aquell quasi milió i mig de visitants per a una població de gairebé 100.000 habitants en aquell any, se situava en 15 turistes per resident. Igual que mostrava la mitjana balear.

Després del forçat parèntesi de 2020 i 2021, amb la caiguda de visitants pel tancament de fronteres per mor de la pandèmia i, després, per les limitacions en els viatges, el 2022 suposà la recuperació i quelcom més: Menorca batia el rècord de 2019 i arribava als 1.625.572 turistes. El 2023 s’enfilava fins 1.662.082 visitants.

A l’espera de les dades globals de 2024, la passada temporada alta va suposar un increment dels visitants estrangers i una caiguda -com a la resta d’illes- dels provinents de la resta de l’Estat, cosa que podria fer que la xifra acumulada a 31 de desembre fos lleugerament inferior a les dues anteriors. Tot i així, el volum seguiria essent enorme.

Aquests últims anys Menorca ha patit problemes de congestió de platges, litoral -per l’enormitat de barques, iots, motos aquàtiques...-, carreteres... que han estat denunciats contínuament per part del GOB i, també, a l’àmbit polític, per Més per Menorca. Fins ara aquests crítiques no han suposat un canvi substancial de la política turística.

Justament per això el grup ecologista citat ha volgut recordar durant el passat període festiu que la saturació turística és un seriós problema per a l’illa. I ara que arriba la fira internacional de turisme de Madrid, Fitur, entre el 22 i 26 de gener, ha aprofitat per fer un acte públic per expressar el rebuig popular a la massificació.

Al voltant d’unes 500 persones -segons el Diari de Menorca- es varen reunir al centre de Maó el passat 27 de desembre, per fer la quarta i última acció crítica de l’any, convocats pels ecologistes dins de la seva campanya Via Menorca, que posaren en marxa per fer front al fet que «Menorca es troba en un moment on l’illa és a punt de perdre el control d’aspectes essencials que són els que han permès que el model menorquí mantingués unes diferències substancials. La massificació turística creixent afegeix gent damunt una illa que havia apostat per ser un exemple de sostenibilitat».

Amb el lema Menys Fitur i més futur el mig miler de persones feren la representació d'un gràfic que palesava l'evolució de l'afluència turística dels últims quaranta anys. El GOB exigí que el Consell de Menorca gasti «menys en promoció turística» perquè l’allau de visitants «ha agreujat els problemes i ha empitjorat la qualitat de vida de la població resident». Al parer dels activistes verds menorquins l’increment de turistes «no es tradueix en un més alt benestar, ni a nivell social, ni ambiental, ni tampoc econòmic». Recorden que «quan rebíem una tercera part dels turistes (d’ara) els resultats eren molt millors», cosa que al seu parer suposa que «seguir creixent (en el nombre de visitants) implica viure cada cop pitjor».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.