Set anys després de l’1 d’Octubre i amb el procés soterrat després de la investidura de Salvador Illa, Junts i Esquerra Republicana continuaran sent liderats pels dirigents d’aquests dos partits els últims anys. L’expresident Carles Puigdemont, encara a l’exili a l’espera que es desencalle judicialment la llei d’amnistia, va obtindre la confiança del seu partit en el congrés de l’octubre, que el va ressituar a la presidència després d’uns anys en què Puigdemont, tot i estar fora dels òrgans directius del partit, mai no ha deixat de manar-hi ni d’erigir-s’hi en el referent.
Esquerra Republicana també ha optat per la continuïtat del seu líder. Després d’enfrontar-se a dues candidatures rivals —contra Puigdemont no va sorgir cap alternativa al si de Junts—, Oriol Junqueras ha obtingut l’aval de la militància per recuperar la presidència d’ERC, que va abandonar de manera interina després de les eleccions europees del juny, les quals van culminar amb el cicle electoral desastrós que ha patit el partit.
Junqueras pot dir que ha comptat amb el vistiplau de la militància després d’un congrés que ha enregistrat una participació històrica: la del 82% dels militants. A la contra té un resultat ajustat, ja que els militants li han donat el suport del 52% després d’una fase precongressual agònica caracteritzada pel foc creuat i pels retrets constants. Recosir és la paraula més utilitzada pel president del partit, i també per la nova secretària general, Elisenda Alamany. Però no és un propòsit fàcil de fer complir.
Tot i així, molts militants del partit hi estan esperançats. Així ho expressen diversos militants de base que han donat el seu suport a Oriol Junqueras.
Veus del junquerisme
Mercè Valls té 65 anys i és regidora de la Palma de Cervelló, un petit poble del Baix Llobregat adjacent a Sant Vicenç dels Horts, la localitat de què Oriol Junqueras va ser alcalde entre 2011 i 2015. Valls, que és regidora de l’oposició en aquest municipi governat per Junts, explica que va apostar per Junqueras perquè “el moment requereix lideratges forts i persones interessades pel territori i per la militància”.
Aquests dos arguments, el del lideratge i el de la militància, han sigut centrals en la campanya de Junqueras per recuperar la presidència del partit. En el primer cas, el de Junqueras era el rostre més conegut entre els candidats i amb més presència pública. En el segon, des del junquerisme s’ha denunciat que els últims anys la cúpula del partit —concretament el sector rovirista— s’ha distanciat de la militància, especialment durant l’etapa de més poder executiu. Junqueras, en aquest cas, ha insistit en el seu missatge de proximitat a les bases, que ha acabat convencent-ne la major part.
Valls, de fet, recorda que “som un partit assembleari” i nega que la candidatura que es va enfrontar a la de Junqueras en segona volta, Nova Esquerra Nacional (NEN), representara la renovació, en tant que “tots o quasi tots els seus integrants han tingut altes responsabilitats en el partit”.
Segons aquesta militant, ERC “ha de tornar a recuperar la confiança de l’entorn, tant de la militància com del votant, amb una aposta clara i decidida pel benestar de la gent de Catalunya i dels Països Catalans”. Considera que el principal obstacle que trobarà el partit serà “que la gent torni a confiar en nosaltres: haurem de treballar-ho i funcionar com un sol partit perquè així ho percebi la ciutadania”.
En aquest mateix sentit s’expressa Glòria Rosell, militant de Vilafranca del Penedès, que considera que, “per arreglar el partit, s’ha de saber què ha passat: tots tenim dret a saber-ho”, diu en referència a les operacions de falsa bandera encara no resoltes i que tant han perjudicat la credibilitat d’ERC, que ha exterioritzat de la pitjor manera possible les guerres internes. Rosell, de 52 anys, va donar suport a Junqueras perquè creu que el partit “va ser més gran quan ell el va poder liderar de veritat, però durant aquests anys ell no ha pogut exercir aquest lideratge”.
Rosell creu que el partit es recuperarà si treballa “tal com hem treballat des de Militància Decidim”, nom de la candidatura de Junqueras, “durant aquesta campanya: trepitjant el territori, fent feina de baix cap a dalt i escoltant la militància”. També demana respectar els resultats del congrés del partit i recorda que ella mateixa va votar en contra d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. “Però la militància va decidir una altra cosa, i això s’ha de respectar”.
Des de Lleida Gerard, que es va afiliar a ERC fa pocs mesos, explica que va ingressar com a militant del partit emmirallant-se en Junqueras, a qui ha votat en aquest congrés “perquè representa el que ERC ha sigut històricament i allò que ha de ser actualment”. A més, opina que, després del seu pas per la presó, “es mereix l’oportunitat de tornar a liderar el partit de veritat, amb totes les garanties, i optar a presidir la Generalitat”, una possibilitat que no existirà fins que es desbloquege la llei d’amnistia als tribunals espanyols.
Per a ell, “aquest període de reconfiguració de l’espai independentista necessita un lideratge fort, oferir un model de país clar, enarborar el republicanisme i enfortir l’esquerra davant l’onada reaccionària, i convertir el catalanisme en un moviment més transversal, que interpel·li totes les classes socials”. Segons aquest militant de 28 anys, Junqueras és la persona que ho pot fer.
Del mateix parer és Andreu Pujol, regidor a la localitat de Breda (la Selva) i col·laborador en diversos mitjans de comunicació, que ha participat en la candidatura de Junqueras fent aportacions en l’àmbit comunicatiu. Segons Pujol, Junqueras “representa un lideratge clar i valorat positivament pel gruix de la societat catalana”, i creu que és capaç de tornar a obtindre “bons resultats per a ERC”.
Aquest militant de 38 anys admet, això sí, que a curt termini el partit afrontarà dos problemes importants: superar la situació posterior al congrés, “que genera unes tensions que s’han de superar”, i que “el partit torni a interpel·lar la majoria de la societat catalana, com ha fet els últims anys”.
Pujol confia que Junqueras siga un atractiu electoral per al partit després d’un cicle en què, tot i no haver concorregut com a candidat degut a la seua inhabilitació, ERC ha perdut una enorme bossa de vots a escala municipal, nacional, estatal i europea amb Junqueras essent president del partit i el seu principal referent. “No oblidem que Junqueras ha sigut un polític amb una elevada valoració per part de la societat, i això és un factor positiu”, argumenta Pujol, que no creu que aquest polític estiga amortitzat, perquè “les dades no ens diuen això”.
D’altra banda, Pujol, tot i que defensa l’autocrítica, també és contrari a dramatitzar amb els últims resultats electorals. “El cicle electoral ha estat negatiu, però els resultats no han deixat d’estar entre els millors de la història del partit, i això cal llegir-ho sense dramatisme: vivim una onada reaccionària, ERC ha governat a soles i ha patit un desgast inevitable. I cal recordar que Junqueras no ha estat el candidat electoral en aquest últim cicle”.
Un altre dels elements que han valorat els votants de la candidatura de Junqueras ha sigut “l’esperit municipalista”. Així ho argumenta Adela Alba, que té 46 anys i és regidora a Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre) des del 2015. Actualment, Alba és tinenta d’alcaldia d’aquest municipi, i entén que Junqueras “sempre ha tingut en compte el conjunt de la militància, que s’ha sentit escoltada”. Un fet que agraeix “més encara tenint en compte la situació per la qual estem passant al País Valencià”, diu en referència al moment polític actual.
Alba, per contra, reconeix que “recosir el partit” serà el principal obstacle per al partit, però confia en la tasca que la nova direcció puga fer en aquest aspecte.
El futur
La nova direcció d’ERC haurà d’afrontar molts obstacles, tant interns com externs, si vol recuperar les posicions d’èxit que va arribar a adquirir fa pocs anys. A favor seu hi ha que els cicles electorals, si no hi ha avançaments, no tornaran fins al 2027 amb les eleccions municipals i espanyoles —les catalanes s’haurien de celebrar el 2028. Un marge de temps ampli i poc habitual en una època en què la velocitat dels esdeveniments polítics és vertiginosa.
En contra hi ha els controvertits pactes amb el PSC —caldrà veure si ERC finalment aposta per sumar-se al govern de l’Ajuntament de Barcelona— i els possibles incompliments d’aquest partit, especialment amb el finançament singular, que encara no ha estat concretat i que, si es dissenya de manera insatisfactòria per als republicans, el suport als presidents Salvador Illa i Pedro Sánchez serà més difícil de justificar.
Després de l’etapa prèvia al procés, en què Junqueras va aproximar ERC a l’antiga Convergència, i de l’etapa més calenta del procés, en què els ponts entre les formacions independentistes es van dinamitar —tal com ha anat passant els últims anys—, ara ERC afronta una nova etapa en un context polític totalment diferent i amb el mateix president del partit.