Els canvis que experimentarà Junts després del congrés que celebra aquest cap de setmana a Calella (Maresme) no seran excessivament destacats. La presidència l’exercirà l’expresident Carles Puigdemont en detriment de Laura Borràs, que passarà a ocupar-se de la fundació del partit. Una modificació insubstancial, en tant que Puigdemont mai no ha deixat de ser el referent indiscutible del partit i en tant, també, que l’encara president a l’exili continua sense poder tornar al Principat malgrat l’aprovació de l’amnistia.
Tenint en compte això, i que la secretaria general continuarà en mans de Jordi Turull, és evident que Junts ha convocat un congrés per a definir les línies mestres d’actuació en un escenari polític advers per a la formació, tot i que pot experimentar girs radicals.
Els anys previs
Junts resta a l’oposició des que a la tardor del 2022 va decidir abandonar el govern que compartia amb Esquerra Republicana. La presidència de la Generalitat no l’ostenta des del 2020, des que el president Quim Torra va ser destituït per la justícia espanyola. L’antiga Convergència, amb bona part dels seus antics militants avui integrats en Junts, només va prescindir de la presidència de la Generalitat durant set anys, entre 2003 i 2010. Ara, amb l’estabilitat amb la qual de moment compta l’actual president, el socialista Salvador Illa, cal pensar que en aquesta legislatura Junts pot acabar acumulant els mateixos anys fora de la presidència que l’antiga CiU durant la primera dècada d’aquest segle. Junts, per tant, està obligat a erigir-se en una alternativa solvent al president Illa si vol recuperar el seu estatus natural.
A nivell intern el partit visibilitzarà una pluralitat encara més accentuada, tal com ha mirat d’exhibir des que es va constituir amb la voluntat de convertir-se en el partit hegemònic i aglutinador de l’independentisme. Per això s’incorporaran més antics convergents, independentistes d’esquerres i militants de formacions com Demòcrates –creat pels independentistes de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya– en llocs destacats del partit. De fet el líder d'aquesta formació, Antoni Castellà, que ja ha segellat la integració del partit amb Junts, tot apunta que tindrà un fort pes dins la nova executiva.
D’aquesta manera, la formació puigdemontista reforçarà el seu missatge fundacional: el de la seua voluntat d’aglutinar sensibilitats de l’independentisme. Amb la diferència que ara ho fan en un context advers, el de l’oposició, fet que els obliga a erigir-se en l’alternativa al Govern català.
L’estabilitat a Catalunya i a l’Estat espanyol
A hores d’ara Salvador Illa compta amb els suports garantits d’Esquerra Republicana i dels comuns. Així es va veure en l’últim debat de política general. Amb ERC afonada en una guerra interna que sembla no tindre aturador, Junts pretén aprofitar aquesta feblesa per enfortir-se com a partit hegemònic de l’independentisme i també com a garantia de bon govern davant les contradiccions que a ERC li genera el seu suport als socialistes catalans. Al Parlament Albert Batet i Mònica Sales continuaran sent els referents de Junts, mentre que Jeaninne Abella i Salvador Vergés seran reforçats dins del partit en un context en què el president català, Salvador Illa, no té l’estabilitat garantida. El seu govern és molt més còmode amb un aliat com Pedro Sánchez a la Moncloa, que està passant un dels seus pitjors moments des que va ser investit president espanyol al juny del 2018. Un canvi d’escenari a nivell estatal tindria conseqüències en la governabilitat a Catalunya –el finançament singular pactat entre PSC i ERC, encara no concretat, saltaria pels aires– i la majoria d’Illa es veuria, previsiblement, més compromesa.
Junts es prepara davant aquesta possibilitat. Però el partit no sempre és clar a l’hora de dibuixar possibles escenaris de futur. Després que Laura Borràs no descartara una moció de censura contra Pedro Sánchez de la mà de PP i Vox –no hi ha altra aritmètica possible–, el partit va corregir automàticament les seues paraules a través de Jordi Turull. Una duplicitat que desconcerta l’electorat i que beneficia Salvador Illa. I que també evidencia la gran quantitat d’escenaris polítics que es podrien obrir a l’Estat espanyol.
Per evitar eventualitats el govern estatal es veu empentat a aprovar uns pressupostos que també depenen de Junts. El preu dels puigdemontistes és el traspàs de competències en matèria migratòria i un canvi en el sostre de dèficit que suposaria 2.000 euros més per a les arques catalanes. Des de Junts tenen clar que sense aquestes contrapartides els pressupostos seran tombats, el Govern Sánchez quedarà tocat i la incertesa sobrevolarà el panorama polític estatal. I també el català, de manera colateral. A hores d’ara Junts té el poder de beneficiar-se a canvi de contrapartides en la negociació pressupostària o de deixar caure el Govern espanyol i generar una situació complicada per als socialistes que també li podria afavorir.
Aquest és el moment en què es troba Junts, i el congrés servirà per preparar el partit davant el que vindrà.