El 9 de novembre de 2024 passarà a la història del País Valencià per ser el dia en què 130.000 persones van eixir al carrer per exigir la dimissió de Carlos Mazón. Ara, quasi un mes després, la pressió dels partits de l'oposició en aquesta direcció s'ha incrementat de forma notable.
Dilluns d'aquesta setmana, Compromís va presentar una iniciativa per recollir signatures per demanar a l'actual president que faça un pas al costat. Aquests dimarts, la mesa de les Corts, que controlen PP i Vox, va rebutjar una proposició no de llei perquè al parlament valencià es vote a favor o en contra de la seua dimissió. Els dos partits conservadors van adduir raons de forma per justificar la seua negativa.
La realitat és, sis setmanes després de la dana, que en la ment dels dirigents del Partit Popular valencià no figura l'opció que Carlos Mazón faça un pas al costat. Ningú, de fet, ha assumit responsabilitats polítiques motu proprio. Salomé Pradas, consellera d'Interior i Justícia, va ser rellevada del càrrec. També Nuria Montes, consellera de Turisme i Interior, per unes desafortunades declaracions. Cap de les dues no marxà, doncs, per voluntat pròpia.
La negativa a assumir responsabilitats polítiques en forma de dimissió en aquesta catàstrofe contrasta amb el que va passar a l'estat federal alemany de Renània Palatinat fa ara tres anys. L'episodi alemany té, de fet, ressemblances amb el valencià.
Tot va ocórrer entre els dies 14 i el 15 de juliol, en la vall del riu Ahr, un afluent, en el marge esquerre del Rin, a l'oest d'Alemanya. Havia estat una temporada d'estiu plujosa, així que el terra a penes no tenia capacitat d'absorbir aigua. Quan el dia 14, a la vesprada, va començar a ploure, l'aigua va començar a baixar cap al riu. La crescuda fou molt ràpida. Quan les autoritats avisaran la població de la gravetat de la situació, a les 23.09 hores, moltes cases havien quedat negades. A molts veïns d'aquesta zona la torrentera els va pillar ficant-se al llit. Un total de 134 persones van morir, d'entre els quals dotze residents d'una llar per a persones amb discapacitat mental.
Als fets en si, els seguí la perplexitat i el malestar ciutadà. De resultes de tot plegat, es creà una comissió d'investigació i es produïren dues dimissions de consellers de Renània Palatinat, un länd que aleshores estava governada per una coalició de socialistes i verds.
La primera a dimitir fou Anne Spiegel, la consellera de medi ambient, del partit dels Verds. Seua és l'afirmació "ens prenem seriosament la situació, tot i que no hi ha risc d'inundacions", feta el mateix dia 14, a la vista de les previsions meteorològiques. La seua figura es va veure envoltada de la polèmica després que transcendira que deu dies després de la catàstrofe se'n va anar de vacances a França amb la seua família. La seua dimissió, tanmateix, no fou immediata. El canceller alemany Olaf Scholz, de fet, la va nomenar ministra de Família, Dones i Joventut el desembre de 2021. Tanmateix, la dimensió que van agafar les crítiques pel seu viatge van acabar amb la seua figura i l'abril de 2022, va renunciar a les seues responsabilitats, tot admetent que aquella escapada havia estat un "error".
El segon dimissionari fou el conseller d'Interior Roger Lewentz, l'octubre de 2022, qui havia estat en el centre de la polèmica pel retard en l'avís de l'emergència a la ciutadania. El polític alemany va estar en el càrrec durant onze anys. La gestió, de fet, ha esdevingut un llast per a Lewentz, qui el juliol de 2024 va anunciar, també, que abandonava el seu càrrec com a president del SPD a Renània-Palatinat.
Carlos Pföhler
Spiegel i Lewentz no han estat, en tot cas, els únics que han hagut d'abandonar la política a causa de la seua deficient gestió de les inundacions. Si aquests dos polítics representen l'antítesi del que ha passat a València, el cas de Jürgen Pföhler guarda similituds amb Carlos Mazón.
Pföhler era administrador del districte afectat per la crescuda del riu Ahr. La institució que dirigia des de 2007 vindria a ser un escaló intermedi entre la diputació i la comarca. En l'ordenament jurídic alemany era seua la competència de fer els avisos a la població.
A Jürgen Pföhler, el seu partit, la CDU, el va obligar a fer un pas al costat per haver-se retardat en l'avís a la població.
El fatídic dia 14, quan ja plovia amb ganes, va visitar el centre de seguiment d'emergències entre les 19.20 i les 19.30 i després va marxar a casa. Es té constància que durant les hores següents va telefonar el seu amant tretze cops. Seua fou, doncs, la responsabilitat de no haver advertit els veïns i veïnes de la vall fins a les 23.09 de l'aiguat que corria terra avall. Els experts van determinar que, per a una evacuació efectiva, l'avís s'hauria d'haver fet a les 18.30.
Des del primer moment, però Pföhler, va afirmar que havia actuat correctament i que entre els seus plans no hi havia la dimissió. Així les coses, fou el seu partit, la CDU, qui va actuar: un mes després de les inundacions, els seus companys de partit en el districte van explicar mitjançant una nota que Pföhler era apartat de les seues responsabilitats "per malaltia".
En la nota, el partit no va amagar que el polític conservador havia caigut en desgràcia. "La confiança de la gent ja no hi és", deia la nota. Enlloc, però, es va fer servir la paraula "dimissió". El setembre de 2021, Pföhler va presentar la seua sol·licitud de jubilació per incapacitat permanent per treballar i es va retirar definitivament de la vida pública l'octubre d'aquell any.