A la zona d’ús prioritari per l’energia eòlica (ZUPER) que s’ha fixat davant del cap de Creus i el golf de Roses (coneguda oficialment com a LEBA-1, per estar inclosa en la regió marítima Levante-Balear) li han sortit moltes ofertes de parcs eòlics flotants, concretament vuit de comercials i un projecte pilot. Entre aquestes opcions, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic haurà de seleccionar una o diverses que puguen conviure en l’àrea fixada per l’últim Pla d’ordenació de l’espai marítim (POEM), aprovat el 2023.
Aquest POEM va reduir les zones on instal·lar parcs flotants a Menorca, de tres a dos, i va eliminar el que estava previst al cap de Gata (Almeria) per a la mobilització en defensa d’aquesta àrea protegida. La ZUPER del cap de Creus, en canvi, es va mantindre.
135 espècies protegides
Un grup d’investigadors de la Universitat de Girona (Paul Wawrzynkowski), la Politècnica de Catalunya (Climent Molins) i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (Josep Lloret), han estudiat les diferents tecnologies que proposen els diversos projectes a concurs (excepte un que es va presentar l’octubre passat) i han assenyalat el nombre d’espècies protegides que poden afectar. Cal aclarir que les espècies naturals afectades pels parcs eòlics flotants del cap de Creus serien moltes més, però els investigadors de l’estudi publicat a la revista Marine Policy han volgut assenyalar les espècies protegides perquè són un bon indicador de les dimensions de l’afectació dels parcs sobre la biodiversitat.
La llista inclou diverses espècies en perill seriós d’extingir-se, entre les quals quatre ocells (el fumarell negre, l’ocell de tempesta europeu, la gavina corsa i la baldriga balear), un peix (el punxoset) i dos mol·luscs, la nacra i la Charonia lampas. En total, 135 espècies que inclouen tres tortugues, quatre taurons, vuit cetacis, 33 aus, 17 coralls, 18 peixos, sis crustacis i 18 espècies de ratpenat. (Al final del reportatge podeu trobar el llistat complet d'espècies protegides)
L’estudi explica que «s’espera que els ocells i els ratpenats siguin els grups més afectats, amb impactes importants per la il·luminació», que també afectaria molt «els peixos pelàgics i bentònics». Però també és cert que, en els casos de les rates penades, n’hi ha dubtes: «L’atracció dels ratpenats a les turbines eòliques en alta mar pot augmentar els riscos de col·lisió, de manera similar a les observacions amb turbines a terra. Una àmplia investigació sobre turbines terrestres ha identificat factors com les característiques del paisatge, les oportunitats de descans, l’agregació de preses i les característiques fisiològiques com a contribuents a aquesta atracció. Encara no se sap si aquests patrons d’atracció es mantindran en alta mar».
Alguns molins estaran situats a dotze quilòmetres de la costa, en la ZUPER de la badia de Roses i el cap de Creus, però a Menorca poden situar-se a cinc quilòmetres.
Aquesta distància sorprèn, perquè els parcs eòlics flotants que s’instal·laran a les zones atlàntiques, com el Cantàbric, se situen a més de 20 quilòmetres de distància. El primer signant d’aquest estudi, el francès Paul Wawrzynkowski, explica a EL TEMPS la raó: «Fins ara, es feia més eòlica fixa que flotant» i aquests parcs eòlics, la majoria a l’Atlàntic, «sempre es projectaven més lluny de la costa. Però al Mediterrani tenim una plataforma continental que és molt estreta i llavors ràpidament anem a molta més profunditat. Com que la plataforma s’acaba relativament a prop, aquests parcs no es poden projectar a 30 quilòmetres de la costa perquè la tecnologia disponible en l’actualitat no permetria fer els parcs eòlics a tanta fondària».
La nova tecnologia també permet estructures més altes, generadors amb unes aspes que escombren una circumferència molt més àmplia i poden produir més energia. «La tecnologia flotant —explica Paul Wawrzynkowski— permet fer unes turbines més grosses i amb més alçada i això també té un impacte més important». És probable que augmenten també les col·lisions d’ocells.
Aquesta zona on s’instal·laran els parcs eòlics és més sensible, perquè no només hi ha espècies autòctones d’aus; també hi passen espècies migratòries protegides per la zona.
L’amenaça més important per a la biodiversitat és la pèrdua d’hàbitat, segons l’investigador del projecte Biopaís: «L’afectació més negativa és la pèrdua d’hàbitat, que no només afectaria les aus, les quals no podrien utilitzar aquesta zona per transitar, fer migració o alimentar-se. També sota l’aigua hi haurà una pèrdua d’hàbitat al fons del mar, a conseqüència de les àncores i els cables d’amarratge. A més el soroll i les vibracions, pot afectar els mamífers sota l’aigua, però també els peixos. Com que hi ha soroll evitaran les zones».
Els diferents projectes de parcs eòlics flotants ofereixen solucions diferents per a l’amarratge de les turbines al sòl marí. Segons l’estudi de Wawrzynkowski, Molins i Lloret «la tecnologia d’amarratge més agressiva és la de catenària, perquè sempre té un cable que reposa al fons del mar i que es mou sempre, durant tota vida del parc». En canvi, l’amarratge amb àncora no arrossega un cable constantment i castiga menys el fons marí i les espècies que hi viuen i hi transiten.
L’estudi recorda que per aquesta zona passen, de manera més o menys habitual, sis tipus de dofins (mular, ratllat, de musell curt, zífid i dos cap d’olla), rorquals i catxalots; tres espècies de tortuga (babaua, verda i llaüt); quatre taurons (tintorera, porc marí, gatvaire i, més excepcionalment, oceànic de mans llargues), a més de tonyines, déntols, corballs, cavalls marins i vuit espècies de rajades. Al fons del mar de la badia de Roses i pels volts del cap de Creus —que ja pateixen la pressió de les embarcacions turístiques a l’estiu i la pesca tot l’any— hi ha 17 tipus de coralls, nacres entre la posidònia, garotes, dàtils de mar, orelles de mar i altres tipus de crustacis i plantes protegides per convenis d’un àmbit més internacional o local.
Els projectes de parcs eòlics flotants
Fins al novembre de 2024, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha rebut nou projectes de parcs eòlics per a la zona. Els últims són tan recents que un d’ells, batejat com a Norfeu i presentat per l’empresa francesa Qair, encara no ha presentat al Ministeri tots els detalls del projecte, però ha fet públic que la potència prevista és de 1.080 MW. L’altre és un pla pilot de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i el Departament de Territori: la Plataforma d’R+D+I en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT), que vol experimentar amb vuit molins i una potència de 30 MW.
Aquesta és la potència més modesta dels projectes presentats, tot i que també n’hi ha un de dimensions petites, el de Saitec anomenat Medfloat: cinc molins amb potència de 50 MW. La resta ja són sis macroprojectes de dimensions molt més importants. L’esmentat de Repsol (batejat Mediterráneo 1) que inclou 70 aerogeneradors i una potència de 1.050 MW, i que ha fet públic que preveu una connexió a terra a la platja del Racó de Begur. Cada projecte preveu després una línia elèctrica per connectar amb la xarxa. Aquesta combina trams aeris i soterrats, i aniria per Fontanilles, Pals, Ullastret, Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis.
El projecte més ambiciós pel que fa a potència (1.200 MW) és el Catwind, presentat per l’empresa Cobra —antiga filial d’ACS— i preveu 35 molins. Aquesta empresa ha presentat dotze projectes més en diferents ZUPER de l’Estat.
L’empresa Blue Float Energy —amb parcs i projectes a Escòcia, Sardenya (3), el sud d’Itàlia (3) i Colòmbia (1)— s’ha aliat amb la tecnològica espanyola Sener i Plenitude (energètica depenent de la italiana ENI) i presenta el Parc Tramuntana, amb 33 molins i una potència de 500 MW.
L’espanyola Ferrovial aposta pel parc batejat com a Creus, que instal·laria 34 aerogeneradors amb una potència de 510 MW. La mateixa potència que tindria L’Empordà, el projecte de Capital Energy (una empresa espanyola creada per Jesús Martín Buezas, exgendre de Florentino Pérez) que també construiria 34 molins. Iberdrola també preveu una potència de 500 MW al Parc Gavina, sobre el qual no hi ha detalls de nombre de molins, mesures d’amarratge, etc. en la web del Ministeri.
A Menorca s’han previst dues ZUPER anomenades LEBA-2 i LEBA-3. Si la zona de cap de Creus i Roses ofereix una extensió de 250 quilòmetres quadrats per instal·lar parcs eòlics flotants a una distància mínima de 12 quilòmetres, les de Menorca són menys extenses. LEBA-2 té 147 quilòmetres quadrats davant del litoral nord de l’illa entre Maó i el Parc Natural de s’Albufera des Grau. Per aquesta zona hi ha un projecte presentat per la francesa Qair per a molins de més de 260 metres i una potència de 180 MW.
Segons el diari Menorca, a finals de novembre també es va presentar un nou projecte, aquest per la zona LEBA-3, una mica més allunyada de la costa. Batejat com a Tramuntana Wind, és una alternativa de WTF Energías Renovables per produir uns 200 MW. No es coneixen molts més detalls del nombre i les característiques dels aerogeneradors.
Però és evident que l’ambició de tocar el cel amb l’energia eòlica ha fet començar una carrera on la biodiversitat apareix com a víctima col·lateral. La responsabilitat està ara en mans del Ministeri per la Transició Ecològica i el repte demogràfic. •
ESPÈCIES PROTEGIDES AFECTADES PELS PARCS EÒLICS AL CAP DE CREUS
TORTUGUES
Tortuga llaüt Dermochelys coriacea
Tortuga verda Chelonia mydas
Tortuga babaua o careta Caretta caretta
RAJIFORMES
Milana pigallada, Aetobatus narinari
Escurçana, Dasyatis pastinaca
Manta, Mobula mobular
Milana, Myliobatis aquila
Aetobatus flagellum
Raja brachyura
Escrita, Raja clavata
Rajada ondulada, Raja undulata
TAURONS
Tauró oceànic de mans llargues, Carcharhinus longimanus
Porc marí, Oxynotus centrina
Tintorera, Prionace glauca
Gatvaire, Scyliorhinus stellaris;Animalia;Chordata;
CETACIS
Rorqual comú, Balaenoptera physalus
Dofí comú de musell curt, Delphinus delphis
Cap d’olla negre d’aleta llarga o vaca, Globicephala melas
Cap d’olla gris; Grampus griseus
Catxalot Physeter macrocephalus
Dofí ratllat, Stenella coeruleoalba
Dofí mular, Tursiops truncatus
Zífid comú, Ziphius cavirostris
AUS
Gavot, Alca torda
Baldriga capnegra, Ardenna gravis
Baldriga grisa, Ardenna grisea
Baldriga cendrosa mediterrània, Calonectris diomedea
Fumarell carablanc, Chlidonias hybrida
Fumarell negre, Chlidonias niger En perill
Gavina capblanca, Chroicocephalus genei
Gavina riallera, Chroicocephalus ridibundus
Fraret atlàntic, Fratercula arctica
Curroc, Gelochelidon nilotica
Garsa de mar eurasiàtica, Haematopus ostralegus
Ocell de tempesta europeu, Hydrobates pelagicus En perill
Gavina menuda, Hydrocoloeus minutus
Xatrac gros, Hydroprogne caspia
Gavina corsa, Larus audouinii En perill
Gavià caspi, Larus cachinnans
Gavina cendrosa, Larus canus
Gavià fosc, Larus fuscus
Gavina capnegra mediterrània, Larus melanocephalus
Gavià argentat de potes grogues, Larus michahellis
Mascarell atlàntic, Morus bassanus
Àguila peixatera, Pandion haliaetus
Corb marí emplomallat, Phalacrocorax aristotelis desmarestii
Corb marí gros, Phalacrocorax carbo
Baldriga balear, Puffinus mauretanicus En perill
Baldriga mediterrània, Puffinus yelkouan
Gavina de tres dits, Rissa tridactyla
Paràsit cuapunxegut, Stercorarius parasiticus
Paràsit cuaample, Stercorarius pomarinus
Xatrac comú, Sterna hirundo
Xatrac menut comú, Sternula albifrons
Xatrac becllarg, Thalasseus sandvicensis
Xema sabini, Xema sabini
ESPONGES
Aplysina cavernicola
Axinella polypoides
Hippospongia communis
Spongia officinalis
Tethya aurantium
MOL·LUSCS
Charonia lampas En perill
Orella de mar Haliotis tuberculata
Dàtil de mar Lithophaga lithophaga
Luria lurida
Nacra, Pinna nobilis En perill
Pinna rudis
EQUINODERM
Garota, Paracentrotus lividus
CORALLS
Balanophyllia europaea
Balanophyllia regia
Caryophyllia inornata
Caryophyllia smithii
Cladocora caespitosa
Corall vermell, Corallium rubrum
Desmophyllum dianthus
Eunicella cavolini
Eunicella singularis
Eunicella verrucosa
Leptopsammia pruvoti
Oculina patagonica
Oulastrea crispata
Paramuricea clavata
Polycyathus muellerae
Savalia savaglia
Desmophyllum pertusum
ANNÈLIDS
Sabella pavonina
PLANTES
Cymodocea nodosa
Posidònia o alga dels vidriers. Posidonia oceanica
Zostera noltii
Lithophyllum byssoides
ALGUES
Ericaria brachycarpa
Ericaria mediterranea
PEIXOS
Alosa fallax
Anguila, Anguilla anguilla
Surer, Balistes capriscus
Dèntol, Dentex dentex
Llobarro, Dicentrarchus labrax
Anfós blanc, Epinephelus aeneus
Anfós, Epinephelus marginatus
Punxoset Gasterosteus aculeatus En perill
Cavall de mar, Hippocampus guttulatus
Cavall marí, Hippocampus hippocampus
Massot verd o grívia, Labrus viridis
Plana, Platichthys flesus
Pomatoschistus microps
Pomatoschistus minutus
Corball de roca, Sciaena umbra
Agulleta de riu, Syngnathus abaster
Tonyina, Thunnus thynnus
Corball de sorra, Umbrina cirrosa
CRUSTACIS
Llamàntol, Homarus gammarus
Cabra de mar, Maja squinado
Llagosta comuna, Palinurus elephas
Llagosta lluïsa, Scyllarus arctus
Cigala gran, Scyllarides latus
Scyllarus pygmaeus
RATPENATS
Ratpenat bru dels graners, Eptesicus serotinus
Ratpenat muntanyenc, Hypsugo savii
Ratpenat de dits llargs cavernícola, Miniopterus schreibersii
Ratpenat de musell agut, Myotis blythii
Ratpenat críptic, Myotis crypticus
Ratpenat d’aigua, Myotis daubentoni
Ratpenat d’orelles dentades, Myotis emarginatus
Ratpenat de musell llarg, Myotis myotis
Nòctul petit, Nyctalus leisleri
Ratpenat de vores clares, Pipistrellus kuhlii
Ratpenat fals, Pipistrellus nathusii
Pipistrel·la, Pipistrellus pipistrellus
Ratpenat soprano, Pipistrellus pygmaeus
Ratpenat orellut meridional, Plecotus austriacus
Ratpenat de ferradura mediterrani, Rhinolophus euryale
Ratpenat de ferradura gros, Rhinolophus ferrumequinum
Ratpenat de ferradura petit, Rhinolophus hipposideros
Ratpenat cuallarg europeu,Tadarida teniotis