—Per què heu decidit de presentar-vos a la presidència d’Esquerra?
—Per raons de caràcter intern –personals, meves– i per raons de caràcter extern –de la conjuntura del partit i del país.
—Les vostres raons personals quines són?
—Sempre he mirat de ser útil al meu país, al meu poble i al meu entorn. Ho he procurat des de la universitat, des dels mitjans de comunicació i des del món municipal –com a regidor, durant vuit anys, i ara com a alcalde– i com a diputat al Parlament Europeu. He intentat ser útil anant a fer xerrades per tot el territori convidat per tothom. Aquesta mateixa voluntat de servei ara m’impulsa a intentar ser president d’ERC.
—I les raons externes?
—Les raons de caràcter exogen són que hi ha molta gent, centenars de militants del partit i fins i tot gent de fora del partit, que m’ha fet arribar el suport i la simpatia davant d’aquesta possibilitat. Jo sempre els he dit que, si feia el pas, els demanaria que es comprometessin a treballar pel partit i pel país.
—Quins valors prioritzarà l’Esquerra d’Oriol Junqueras?
—Els valors haurien de ser clars per a tothom en un partit que té el nom d’Esquerra Republicana de Catalunya. Els valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que retrobem en unes altres ideologies polítiques. Des d’una perspectiva republicana, pensem que aquests valors es concreten en la participació, en la implicació dels ciutadans en les seves institucions i en la transparència. Són valors que sempre hem representat i, per exemple, a Sant Vicenç dels Horts ens han permès d’obtenir l’alcaldia: els valors de participació, de diàleg i de transparència.
—Fareu candidatura amb Marta Rovira, com han dit alguns mitjans?
—Aquesta és una qüestió que haurem de resoldre durant els dies vinents des d’una perspectiva global de quin ha de ser l’equip que dirigeixi el partit. Som en una societat del segle XXI, complexa, que necessita respostes complexes. Els lideratges individuals han de cedir el pas a lideratges col·lectius, a lideratges d’equip. Per tant, aquesta resposta l’anirem dissenyant. És impossible de pensar en un sol nom, ni tan sols el meu –que em presento com a candidat a la presidència–, si no s’emmarca en un equip que tingui en compte les fortaleses i possibles mancances de cadascun dels seus membres per a maximitzar la fortalesa del conjunt.
—Però Marta Rovira ha aparegut als mitjans com a secretària general de la vostra candidatura. És aquest el punt de partida de la candidatura?
—El punt de partida és que hem de pensar en un equip i qualsevol dels noms que integrin l’equip hi seran depenent d’aquest equip. A banda d’allò que surti publicat o no, he de dir que les decisions es prendran depenent de l’equip.
—No s’ha decidit, doncs?
—És una decisió que depèn d’un equip que s’ha de dissenyar.
—Marta Rovira serà en aquest equip?
—És una decisió que prendrà l’equip.
—Ni tan sols és en aquest equip?
—És una decisió que prendrem quan sigui el moment oportú.
—L’altre candidat que ja ha anunciat que es presenta, Carles Bonet, diu que Joan Ridao hauria d’haver proposat un pacte amb el PSC, no pas amb ICV, per a les generals. Hi esteu d’acord?
—Respecto les opinions de tothom. ERC ha de dissenyar un programa polític propi i ambiciós. Allò que el país necessita és avançar cap a la transformació de la nostra realitat nacional, i per tant cap a la independència; necessita avançar cap a la creació i la sostenibilitat d’un estat del benestar inspirat en els models més avançats del nord d’Europa; necessita un país fonamentat en els valors republicans. ERC té un projecte que li és propi i ha de desenvolupar-lo. Si som capaços de desenvolupar-lo i explicar-lo a la ciutadania, estic segur que tornarem a ser un partit de referència per a la política catalana. Hem estat el partit més gran de la política catalana en algun moment de la nostra història. Cal desenvolupar aquest projecte polític i les possibles estratègies les anirem veient segons les circumstàncies.
—Sou partidari de l’eix nacional o l’eix d’esquerres en futurs pactes?
—ERC s’ha de situar en un espai polític que li és propi, un espai que treballa per la plenitud nacional de Catalunya, la defensa dels drets socials i, per tant, l’estratègia que es pugui derivar d’aquesta concepció s’anirà veient segons les circumstàncies. Seran les circumstàncies les que aniran ajudant-nos a determinar quina és la nostra posició. Ja veurem què fan les altres opcions polítiques, també. La meva decisió no pot ser en cap cas aliena a les decisions que prenguin en el futur les altres formacions. No sé si seran més a prop d’ERC o no.
—D’on penseu recuperar vots perduts?
—ERC, igual que els altres partits polítics, passa per diverses fases en la seva història. No hi ha cap partit polític fins ara que hagi crescut ininterrompudament. És obvi que ERC ara té menys suport que no fa uns anys. D’acord: si volem ser un partit útil, hem de ser un partit gran. Si som capaços d’explicar-lo a la ciutadania, estic convençut que anirem creixent. No es tracta d’anar a buscar el vot aquí o allà. El votant té tot el dret de ser on vulgui. Es tracta de fer un projecte atractiu perquè ens facin confiança. I ens l’hem de guanyar amb rigor, feina i proximitat.
—L’eix d’esquerres, que s’ha posat a prova en dos tripartits, us ha anat bé?
—Preocupar-se de les polítiques socials, de segur que està molt bé. Els resultats electorals d’aquest nou cicle no són tan favorables com en alguns altres moments. ERC ha de preocupar-se d’un projecte social –òbviament!– i ha de defensar l’estat del benestar, tan ampli i sostenible com sigui possible, i més valors com la independència, els valors republicans, etc. Hem de pensar en el futur, treballar i això ens convertirà en una eina útil per al país, que és el nostre objectiu. Imagineu-vos que nosaltres volem ser decisius per al futur del país essent un partit petit. Encantats de ser un partit petit sempre que això porti el país a la independència. Però estic convençut que, per a portar el nostre país a la independència, i per a construir un model de societat del benestar seguint el model del nord d’Europa, cal que el partit sigui fort.
—Quina és la renovació que proposa Oriol Junqueras perquè ERC sigui un partit fort?
—Com qualsevol organització humana o entitat, hi ha elements de continuïtat que s’han d’aprofitar –perquè són de gran valor–, però també ens haurem de renovar. Haurem de trobar el millor equilibri possible entre l’una cosa i l’altra. Estic convençut que cal una renovació important, però també cal ser respectuosos amb elements de continuïtat que han treballat i han fet tant com han sabut. Mereixen un reconeixement i són imprescindibles per al futur del partit. Com es concreta? Ho anirem veient d’acord amb les converses que tots plegats anem tenint i ho anirem veient a l’hora de definir un equip. Per això abans insistia en la importància de dissenyar un equip en conjunt. Hi ha molts equilibris possibles que donaran una bona resposta a les necessitats del país i allò que el país –Catalunya i els Països Catalans– ens demani.
—Voleu arribar amb una candidatura unitària al congrés d’ERC de la tardor?
—Correcte. Si no és possible, celebrarem i donarem la benvinguda a qualsevol altra candidatura que es presenti. Però estaria bé de bastir una candidatura unitària.
—Heu parlat amb Carles Bonet, que és l’únic militant, a banda de vós, que ha anunciat la intenció de ser candidat a la presidència d’ERC?
—No hi he parlat, però no tinc cap inconvenient a parlar-hi. Sóc alcalde de Sant Vicenç dels Horts, tenim una feinada; avui, mentre fem aquesta entrevista, sóc al Parlament Europeu. Tenim plenari, avui tenim votacions, demà al matí també... Parlaré amb en Carles –i amb qualsevol militant del partit– quan en tingui ocasió. El conec i em sembla una persona molt i molt valuosa.
—Joan Ridao, com Carles Bonet, diu que cal prioritzar l’eix d’esquerres. Podeu arribar a acords amb l’un o l’altre per a bastir una candidatura única?
—No opinaré sobre les opinions dels altres. Sóc respectuós. Totes són valuoses. La idea important és treballar en un projecte de partit que respongui a allò que el país espera de nosaltres. En aquest projecte hi cap molta gent i s’ha d’aconseguir la millor combinació possible per a enriquir aquest equip.
—Hi ha cap corrent ideològic que xoqui amb la vostra candidatura?
—Les idees de qualsevol militant d’Esquerra em semblen dignes de consideració i de respecte. Si em correspon de presidir el partit, seré respectuós i acolliré les idees de qualsevol militant. Es tracta de trobar la combinació més adequada a l’hora de servir els interessos del país. Com hauria d’excloure les idees dels militants del meu partit si ni tan sols excloc les dels militants dels altres partits? Estic tot el dia esforçant-me a trobar compromisos amb unes altres formacions polítiques i els equilibris necessaris per a governar un poble com Sant Vicenç dels Horts. Si m’entenc amb en Raül Romeva i en Ramon Tremosa, si puc fer un govern a Sant Vicenç dels Horts amb Iniciativa per Catalunya i CiU, creieu que em sobrarà cap idea de cap militant d’ERC? Totes les vull, totes les valoro i totes les estimo.
—Tresserras diu que sou “l’esperança blanca” d’Esquerra. Teniu el suport dels carodistes supervivents?
—Conec en Joan Manuel Tresserras. Em sembla una persona de molta vàlua. Però respecto totes les opinions dels militants. Quan algú parla de mi amb simpatia, ho valoro, però és fantàstic que tothom opini allò que vulgui.
—Vau ocupar diversos càrrecs en llistes d’Esquerra com a independent (tant a l’àmbit municipal com a l’europeu) i a començament d’any us en vàreu fer militant. Dins l’estructura del partit podeu ser considerat un nouvingut. Presenteu candidatura perquè penseu que l’aparell us donarà suport?
—No opino sobre allò que puguin opinar uns altres ni opino sobre allò que uns altres puguin fer. Jo tinc molta feina a decidir allò que he de decidir. Parlo amb tothom amb qui tinc ocasió de parlar i amb tothom que vol parlar amb mi. Intento escoltar tothom i bastir un projecte seriós, rigorós, proper i al servei del país. Si hi ha gent que vol que el fem junts, el farem junts. El país necessita que trobem la manera de treballar junts; no només els d’Esquerra, sinó una majoria significativa del país (anava a dir “tot el país”, però això pot ser impossible). Per tant, si el meu objectiu és portar el país a la independència; si el meu objectiu és garantir un model social de benestar; si el meu objectiu és defensar uns valors republicans que em semblen essencials en qualitat democràtica, he d’intentar sumar-hi tanta gent com sigui possible. Aquesta és la meva feina. Si me’n surto, perfecte, i si no, de segur que tindrem milions de ciutadans dels Països Catalans disposats a fer-la.
—Quina qualitat vostra valoren més els centenars de militants d’Esquerra que dieu que us han expressat el seu suport?
—Les persones –no solament hi ha militants d’Esquerra– que m’han expressat la seva bona predisposició en cas que jo optés a la presidència d’ERC, suposo –jo no sóc la persona adequada per a respondre aquesta pregunta– que hi veuen un compromís amb el país, amb el partit, amb la feina –tant a la universitat com als mitjans de comunicació; a l’ajuntament com a regidor i, ara, com a alcalde; al Parlament Europeu, etcètera. Suposo que avaluen això i deuen considerar que aquests elements són prou positius per a animar-me a fer aquest pas. En la mesura que la gent està satisfeta amb la feina que he fet, em sento reconfortat. Agraeixo aquests suports, però també sóc conscient que si no és amb el suport d’una amplíssima majoria, la meva feina servirà de molt poc perquè només sóc una persona. L’únic que serà capaç de transformar el nostre país i el nostre partit és l’esforç comú de moltíssima gent.