L’Obra Cultural Balear (OCB) presentà aquest divendres passat el que considera les cinquanta mesures imprescindibles per fer front a l’arraconament social del català fruit de la turistificació.
Segons va explicar el president de l’entitat, Antoni Llabrés,«la pressió del turisme de masses ha afectat greument la vitalitat de la llengua catalana» a les Illes. Ara que des del Govern balear s’ha organitzat la Mesa per a la Sostenibilitat, l’Obra també vol que la sostenibilitat sigui per al català. Al parer de Llabrés, «per preservar el català, a ca nostra, és imprescindible que les polítiques lingüístiques s’adaptin a la realitat que vivim, aturant el procés de substitució lingüística que amenaça la nostra cultura i identitat».
El cap de l’organització cultural a les Illes analitzà que «el creixement poblacional que han viscut les Balears en aquestes darreres dècades i els rècords de visitants que baten les nostres illes, com a destinació turística any rere any» ha provocat«un daltabaix demogràfic, que sense unes polítiques d’integració de la població nouvinguda posa en perill que el català sigui la llengua de cohesió a casa nostra, si no es reverteix aquesta situació».
Davant del panorama actual, l’OCB presentà les cinquanta mesures per assegurar «la sostenibilitat lingüística i cultural». Proposarà aquestes iniciatives en el marc del grup de treball de patrimoni cultural de la Mesa per la Sostenibilitat del Govern.
Entre les mesures destaca la petició de destinar un 5% de l’Impost del Turisme Sostenible a finançar projectes específicament vinculats al foment de la llengua catalana. O un Pla d’actuació urgent a les zones amb més pressió turística on el català té una presència residual, com Calvià, Palma o Eivissa. També vol que les institucions i els ens públics donin a conèixer «la nostra realitat lingüística amb projecció internacional fent campanyes permanents de divulgació en els punts d’entrada, com ports i aeroports, transport públic, establiments turístics...
Per un altre costat, l’Obra Cultural proposa que s’asseguri «la presència del català als establiments de restauració com bars, cafeteries, restaurants i similars: a la retolació fixa exterior i interior, cartes, pissarra o full de menú, factures, tiquets, ofertes, etc., a través de les mesures normatives corresponents i dels plans de promoció que es considerin necessaris».
Reclama l’OCB que el «personal dels establiments turístics hagin de tenir uns coneixements mínims de la llengua catalana que els permeti entendre els clients que s’expressen en aquesta llengua i expressar-hi els conceptes més bàsics vinculats al servei prestat».
I pel que fa a «la població nouvinguda» l’entitat cultural insta l’administració a «oferir-los formació lingüística bàsica ajustada a les seves necessitats, posar a la seva disposició un servei de traducció o de mediació als centres educatius o mèdics, facilitar-los l’accés a una oferta cultural que els pugui donar a conèixer les principals manifestacions culturals i els posi en contacte amb població autòctona; sense oblidar la possibilitat de crear incentius per aprendre la llengua pròpia; com ara, bonificacions fiscals per a les empreses que faciliten l’aprenentatge de català en l’entorn i horari laboral o apliquen plans d’integració, etc.»