Així titulava la crida de portada una de les anàlisis del New York Times d’aquest dimecres 6 de novembre, en un intent de donar explicació a l’espectacular victòria de Donald Trump: «Pària, delinqüent i president electe». Reflecteix la mar de bé el sentiment d’estupefacció entre les elits intel.lectuals demòcrates: com pot ser que algú que ha estat condemnat per la justícia, que el gener de fa quatre anys estava acabant políticament per mor de l’assalt al Capitoli, que és un mentider sense manies i que diu bestieses racistes sense parar hagi tornat a la Casa Blanca?
El corresponsal de la britànica BBC incidia en la mateixa estupefacció, quan explicava que Donald Trump és «un home de 78 anys que s’enfronta a quatre casos (judicials) criminals -en un ja ha estat condemnat i espera sentència en un altre-, a un grapat més de casos civils, ha insultat a diversos grups demogràfic, suma incomptables escàndols en els últims vuit anys» i, així i tot, ha guanyat: «tornar a la Casa Blanca per a un segon mandat és un èxit extraordinari», concloïa.
La CNN llançava una idea que pot explicar la victòria republicana i que es va obrint camí entre els analistes. Ja és una de les claus importants per entendre l’èxit del candidat republicà: el vot llatí. Explicava la televisió a la seva pàgina web que massa sovint es considera «incorrectament» aquest segment del sufragi com un tot i no ho és. Que és divers i que existeixen enormes diferències entre grups interns fruit de canvis que s’hi han estat esdevenint durant les últimes dues dècades i que no sempre es contemplen correctament, perquè avui ja no és el gran viver de vot demòcrata que fou en el passat. Que en aquests moments existeixen molts àmbits llatins que entenen alguns dels eixos de la política demòcrata com a inconvenients per als seus interessos. Per exemple: consideren el discurs woke com una agressió -sobretot entre els homes-, la immigració del sud americà com una amenaça per al seu propi treball i les polítiques verdes -en especial les aplicades a la producció industrial- com una renúncia al creixement econòmic, el qual troben que s’ha alentit justament per aquesta inclinació de l’administració federal demòcrata.
Als Estats Units hi resideixen uns 65 milions de ciutadans d’origen llatí, dels quals uns 35eren electors enguany. Durant les últimes dècades ha estat el segment de l’electorat -i demogràfic- de més creixement, cosa que ha portat els estrategs polítics a atendre’l cada cop amb més cura.
Tradicionalment era altíssim el nivell de suport al Partit Demòcrata entre els membres de la comunitat que votaven a qualsevol convocatòria electoral. Al voltant dels dos terços anaven a parar als candidats més progressistes. Per això sempre s’havia identificat el vot llatí amb els demòcrates.
Les coses han canviat. A Florida més del 20% de l’electorat és d’origen llatí, quasi tot amb arrels cubanes, i ja fa temps que ha anat rolant de demòcrata a republicà, fins el punt que avui és un dels grans puntals que serveixen als conservadors per guanyar elecció rere elecció en aquest estat, a tots els àmbits institucionals. Enguany cap demòcrata hi esperava guanyar.
Ara bé, a d’altres estats dels considerats clau per a la victòria d’una banda o de l’altra el pes llatí pareixia afavorir les opcions de Kamala Harris. Tres circumscripcions són un bon exemple de la sorpresa amarga que reberen els demòcrates el 5 de novembre. Arizona, amb una quarta part dels electors d’origen llatí, va votar demòcrata fa quatre anys però ara ha confiat en Trump. Nevada, amb quasi un terç d’aquest segment electoral, ha tingut una evolució quasi idèntica: el 2020 hi guanyà Joe Biden, per poc, però ara el republicà hi ha vençut. Les enquestes auguraven que en aquests dos territoris el resultat es dirimiria per molt poca diferència. No ha estat, no obstant, tan escassa: 51,9%-47,2% i 51,5%-46,8% a favor de Trump, respectivament. A pesar de no ser molts de punts percentuals, els sondejos esperaven un pràctic empat. No ha passat així.
Igualment és significatiu el cas de Pensilvània. El 2020 els llatins votants foren aproximadament 9% del total i van ser decisius perquè hi guanyés Biden. Enguany també pareixen haver estat essencials, però per inclinar la balança a favor del republicà: si a l’anterior ocasió confiaren amb ell el 27% dels votants llatins enguany han estat el 42%, segons Europa Press. Quan poc després de les set del matí del 6 de novembre -hora dels Països Catalans- es feia evident que Trump se’n duria els 19 vots electorals en joc a l’estat, les possibilitats de recuperació de Harris quedaven a la pràctica reduïdes a zero.
Si es considera el vot llatí en el seu conjunt encara manifesta una majoria demòcrata. Segons una enquesta a peu d’urna encarregada per NBC News -citada per Europa Press-el 53% assegurava haver votat per Harris mentre que el 45% deia haver-ho fet per Trump. És prou diferència. Ara bé, s’ha escurçat força des de fa un parell de dècades, quan el percentatge de suport als progressistes estava al voltant del 65%, i, a més, enguany el problema per als progressistes ha estat que el candidat republicà ha sabut influir millor en les minories llatines de forma selectiva, atenent a la distribució per estats, jugant-se-la a fons -amb bon criteri- en els territoris on aquests votants podien inclinar la balança al seu favor. Li ha sortit rodó.