Els nord-americans trien aquest dimarts 5 de novembre entre la demòcrata Kamala Harris i el republicà Donald Trump. Segons els principals diaris estatunidencs es viu l’elecció presidencial més disputada de la història. Mai s’havia arribat al dia decisiu amb una igualtat gairebé absoluta entre els dos aspirants, com és el cas d’enguany.
The New York Times (NYT) afirmava aquest dilluns que «Harris i Trump segueixen empatats fins al final», segons les dades de Siena College, l’institut demoscòpic que ha estat fent durant els últims mesos les enquestes d’intenció de vot que ha publicat el rotatiu estatunidenc de referència. En l’última d’aquestes entregues, el mateix dilluns, la posició d’ambdós contendents no havia variat gaire -en relació a sondatges anteriors- quant a l'elecció presidencial en el Col.legi Electoral-, si bé quant a vot popular en les dues últimes setmanes «pot haver-hi hagut algun indici que ella ha remuntat en la recta final» de la cursa.
Cal recordar que l’elecció del president i del vicepresident -també se l’elegeix, encara que no importia quasi ningú- es fa de forma indirecta a través dels vots electorals i no del sufragi popular. En lloc de votar directament als candidats, els ciutadans trien els membres del Col.legi Electoral que seran els que elegiran directament els dos màxims càrrecs institucionals del país. És important tenir present que els seus membres no tenen mandat imperatiu. Per llei no estan obligats a votar a favor del candidat més votat pels seus conciutadans, tot i que habitualment així ho fan. Ara bé, en cinc ocasions hi ha hagut divergència. És una variable important enguany, atès l’empat en intenció de vot popular que existeix segons les enquestes i que podria fer anar la presidència de pocs vots electorals.
El sistema d’elecció dels electors del Col.legi és el majoritari a tots els estats excepte a Maine i Nebraska. Qui guanya a cada territori en vots populars se’n du tots els vots electorals que aporta la circumscripció al Col.legi, el qual està format d’ençà el 1962 per 538 membres. El nombre que cada estat tria està fixat per la suma de senadors més el de congressistes que elegeix als comicis legislatius. Els sistema es va crear el 1787 davant la impossibilitat d'organitzar unes eleccions per vot popular al mateix temps en un territori tan enorme i amb tantes dificultats de transport.
Aquest sistema d’elecció indirecta força les estratègies dels candidats principals que saben que han de concentrar els seus respectius esforços en una combinació d’estats que sumi la majoria absoluta de vots electorals, 270, i on els electors siguin potencialment més favorables. El problema per aquestes estratègies és que a banda de l’adversari demòcrata o republicà existeixen altres candidats, els anomenats independents, que no poden guanyar però poden evitar la victòria d’un dels dos grans en algun dels estats decisius, cosa que pot decidir la presidència.
Enguany es presenten tres independents amb capacitat d'erosió dels grans. Un d’aquests aspirants pot afectar negativament la candidatura de Trump. Es tracta de Chase Oliver, del Partit Llibertari, amb una projecció de suport d’entre el 1% i el 3% del potencial sufragi del candidat republicà. Altres dos poden erosionar els suportsde Harris: Jill Stein, del Partit Verd, a la qual se li ha arribat a atorgar entre el 1% i el 2% del total de votsa la demòcrata; i el socialista Cornel West, amb un suport ignot. Si bé elsoutsiderstenen un escàs potencial, és suficient com per en cas d’igualtat màxima entre els dos grans -com pareix que passarà- tinguin una influència electoralimportant i fins i tot podria resultar decisiva.
Val a dir com a exemple del potencial erosiu d’aquests independents que a les eleccions de 2020 el candidat del Partit Llibertari va obtenir a tres estats decisius un nombre de suports per sobre del marge de derrota de Trump davant Joe Biden. En cas que es repetís seria letal per a les aspiracions del republicà.
Segons el NYT de dilluns, els estats clau en aquesta ocasió seran set: Arizona, que tria 11 vots del Col.legi Electoral i on Trump és el favorit per quatre punts percentuals per sobre de Harris; Georgia, amb 16 vost i Harris amb un punt per damunt del republicà; Michigan, amb 16 membres del Col.legi i la situació demoscòpica inversa a l’anterior cas; Nevada, amb 6 vots i la demòcrata per davant del conservador per tres punts; Carolina del Nord, amb 15 aportacions electorals i Harris per davant de Trump per tres punts; Pensilvania, amb 20 vots i els dos candidats empatats; i Wisconsin, amb 10 membres electorals i amb la demòcrata tres punts per sobre de Trump.
En conjunt aquests set estats només aporten 94 vots al Col.legi, un escàs 17,5% del total, però segons NYT seran les circumscripcions on tot es resoldrà. I com es veu, les diferències que aporten els sondatges no tanquen la porta a cap de les dues opcions. És ben factible que un dels candidats pogués guanyar en vots populars però l’altre guanyés en vots al Col.legi Electoral que és, al capdavall, on es guanya o perd la presidència. Amb una excepció: en cas d'empat és la Cambra de Representants la que tria el president. Actualment els republicans hi tenen la clara majoria: 222 escons davant dels 212 demòcrates, amb 3 vacants. L'elecció es faria per agrupacions estatals dels representants -cada una, un vot- però així i tot els conservadors hi tenen majoria. El Senat elegiria el vicepresident.