La història del valencianisme polític és un enorme mosaic al qual, tossudament, diversos historiadors han anat incorporant peces. És una tasca feixuga, en la mesura que el dit moviment, al País Valencià, mai s'ha situat en la centralitat política. Encara ho és més quan el subjecte d'investigació va desenvolupar la seua feina en un període tan remot com el principi de la dècada dels anys vint del segle passat.
Ara, però, aquell mosaic incorpora una nova peça: una biografia de Vicent Tomàs i Martí (1898-1924), un jove que s'involucrà en totes les iniciatives cíviques i culturals que van esdevindre en el protovalencianisme que anà quallant en el primer quart del segle XX. Militant de la Joventut Valencianista quan encara no havia fet els vint anys, promotor de l'Agrupació Escolar Nacionalista, membre de la secció valenciana de Nostra Parla i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, fou l'impulsor de la Lliga Espiritual de Solitaris Valencianistes, una entitat que pretenia agrupar els valencianistes de les comarques i estendre el pensament nacionalista a les àrees rurals dominades per la crisi agrària i el caciquisme. A ell se li deu també l'organització dels Aplecs de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí, entre els anys 1920 i 1923.
Aquesta no és la primera volta que el nom de Vicent Tomàs i Martí apareix en els llibres d'història. El jurista Vicent Franch ja hi va dedicar moltes planes al doble volum El nacionalisme agrarista valencià (1918-1923), allà per l'any 1980. Fins aleshores, el nom de Tomàs i Martí, havia caigut en l'oblit, en el pou de l'amnèsia que va cavar la dictadura.
En tot cas, ha estat el filòleg i investigador Óscar Pérez, a qui, generosament, Franch va traslladar bona part del material primari de Tomàs i Martí de què disposava, qui ha publicat aquesta biografia, una obra que repassa la seua trajectòria vital i ens apropa al pensament d'algú que va fer de la promoció del valencianisme el seu propòsit vital.
Perquè llegint la biografia es fa evident que aquest jove estudiant de medicina, malauradament traspassat a l'edat de 26 anys, va consagrar la seua existència a l'ideal valencianista. A la seua activitat com a part activa de les associacions que impulsà o a les que feu costat, cal sumar la intensa producció doctrinal a través de la publicació de desenes d'articles a publicacions com ara Veu de la Plana, La Correspondència de València o El Crit de la Muntanya, el mitjà oficial dels Solitaris amb què pretenien mantenir contacte i generar xarxa entre tots els valencianistes de les zones rurals. Aquesta darrera publicació, que fundà i va mantenir el mateix Tomàs i Martí, arribà a distribuir-se en cent pobles.
"Allò que més m'interessa, amb la publicació de la biografia, és plantejar si el seu missatge continua sent d'actualitat, si s'han resolt els problemes que ell plantejava, per exemple, en l'àmbit de l'agricultura o si, per contra, estem en un punt similar. I el mateix pel que respecta a la llengua i l'estima a la terra. El que ens interessa és fer actual la figura de Vicent Tomàs i Martí, no convertir-lo en un record de cementiri. El poble valencià ha tingut i té problemes econòmics i identitaris que no ha acabat de resoldre", explica Òscar Pérez, qui no s'està de destacar el fet que haja hagut de ser una institució i editorial catalana -la Fundació Irla- qui haja publicat aquesta biografia.
Segons explica Pérez, Tomàs i Martí, "va col·laborar en tot allò que podia contribuir a reactivar la identitat i a fer que el valencianisme esdevinguera un eix transversal de tota la política valenciana. Ell no tenia gens d'interès a ser un polític de trona ni de poltrona, però ell, com la resta d'activistes de la seua època treballen fort i ferm per tal que el blasquisme, que aleshores és molt fort i és clarament espanyolista, i altres partits conservadors tinguen en el seu ideari el valencianisme".
Al capdavall, ell forma part d'un grup d'homes que, amb l'espill de Catalunya, comencen a projectar un valencianisme incipient. Coetanis -i amics seu són- Eduard Martínez Ferrando, Carles Salvador, Francesc Roca, Adolf Pizcueta, Maximilià Thous... Són, en tots els casos, baules necessàries d'un valencianisme cívic que una dècada després cristal·litzarà en l'aparició de partits polítics d'estricta obediència valenciana.
Com hauria estat l'evolució de Vicent Tomàs i Martí si no haguera mort de tifus l'any 1923? "Probablement, Tomàs i Martí hauria acabat sent una figura política destacada de la II República", assegura l'autor de la biografia que ara publica la Fundació Irla.