Malgrat les interpel·lacions de l’expresident Carles Puigdemont als episodis més emotius del procés, Junts inicia una nova etapa del partit que referma la voluntat d’obertura, amb la incorporació de nous actors; però que evidencia la llunyania de l’1 d’octubre i de la tardor del 2017.
Puigdemont ha sigut nomenat formalment president del partit, una novetat sense massa efecte si es té present que aquests anys, quan l'expresident català no ha ocupat formalment càrrecs al partit, mai no ha deixat de ser-ne la referència i d’ostentar el màxim poder de decisió. Així es va veure, per exemple, amb la investidura de Pedro Sánchez al novembre del 2023, i en tants altres capítols de la història recent d’un partit que ara mira cap al futur des d’una perspectiva pragmàtica, però sense deixar d’insistir en el discurs independentista.
La ponència aposta per la “tensió”
En primer lloc, la nova ponència del partit ressalta que Junts mantindrà la “tensió” tant amb el govern espanyol de Pedro Sánchez com amb el català de Salvador Illa. Alhora, però, al mateix document es reconeix que les relacions amb l’Estat són “inevitables”, i la unilateralitat queda reconeguda, però relegada a les situacions en què els socialistes no complisquen amb els pactes acordats.
No es matisa, però, com es concretaria aquesta unilateralitat, però Junts sí que aspira a refer les relacions amb els altres partits independentistes. O així ho expressen, com a mínim, tot mentre el partit ha rebutjat esmenes que insten, per exemple, a “prohibir qualsevol pacte amb partits de caire espanyolista”, fet que obre les portes a la formació puigdemontista a explorar tota mena d’acords aparentment contradictoris amb altres formacions.
Amb tot, Junts defensa també la unitat independentista i l’intent de rebaixar tensions amb altres partits, sobretot amb ERC, i obri una nova etapa en què l’1 d’octubre, sense deixar de ser interpel·lat, queda enrere.
Una nova etapa
La dirigent del partit que més ha intentat representar el llegat de l’1 d’octubre aquests anys ha sigut Laura Borràs. Es va incorporar a Junts sense passat partidista, evocant l’esperit de Junts d’incorporar nous dirigents amb perfil independent, especialment deslligats de l’antiga Convergència Democràtica. Borràs, que va presidir el partit després d’haver exercit com a consellera de Cultura i d’haver fet de portaveu a Madrid, deixarà la presidència de Junts i es dedicarà a la fundació del partit.
El seu lloc l’ocuparà Puigdemont, però aquest no és l’únic moviment que evidencia la pèrdua d’influència de Borràs, ja que tres persones ben pròximes a ella eixiran dels llocs de poder. És el cas d’Aurora Madaula i de Francesc de Dalmases, que abandonen l’executiva, i David Torrents, que deixa enrere la secretaria d’Organització, substituït per Judith Toronjo, procedent de la JNC.
La nova executiva, de fet, conté noms clarament identificats amb el puigdemontisme. Mònica Sales, Míriam Nogueras, Josep Rius i Antoni Castellà en seran els nous vicepresidents. L’últim cas, el de Castellà, representa l’obertura de Junts cap a altres formacions en tant que ha absorbit Demòcrates, el partit independentista que es va escindir de la desapareguda Unió Democràtica i que liderava aquest diputat. Teresa Vallverdú, també de Demòcrates, integrarà l’executiva amb altres incorporacions recents com la diputada i empresària Anna Navarro o l’escriptora d’origen africà Ennatu Domingo, també diputada al Parlament.
Aquesta “obertura a tota la societat”, tal com ha expressat el secretari general Jordi Turull –que continua al càrrec–, es reflecteix en altres aspectes com ara el fet que el partit no impedirà la doble militància o l’exigència d’una militància d’un mínim de sis mesos per ocupar càrrecs. Dues esmenes van ser presentades amb aquesta intenció, però van ser tombades precisament per a permetre la integració de noves cares a la cúpula del partit.
Més enllà de la qüestió nacional
Tot i les relacions “inevitables” amb el Govern espanyol, Junts continua apostant per la unilateralitat a la seua ponència amb la finalitat d’exercir el dret a l’autodeterminació. Una unilateralitat que seria explorada si les negociacions amb l’Estat no donen fruits. Es comprometen, també, a no donar suport al PSOE a l’Estat Espanyol –ni a cap altra majoria parlamentària que sustente el Govern estatal– si no es a canvi de contrapartides reals acordades prèviament.
Més enllà de la qüestió nacional, Junts s’ha vist obligat a parlar d’afers que no sempre han sigut còmodes de debatre al si d’un partit amb vocació plural i, per tant, amb discrepàncies previsibles. En aquest sentit, la formació aposta per una rebaixa fiscal en l’impost de successions i en el de patrimoni, tot i que en un principi s’apostava directament per suprimir aquests impostos.
Un altre tema incòmode, el de les migracions, ha sigut resolt internament amb la proposta d’una Agència Catalana de la Immigració adreçada a “fixar quotes” i “condicions d’arribada, acollida i integració dels nouvinguts”, sense oblidar que el partit ha exigit el traspàs de les competències en aquest àmbit en el marc de la negociació dels pressupostos estatals. La formació també demana l’acreditació del coneixement del català “en un període de temps raonable per a renovar els permisos de residència i de treball”. D’aquesta manera, Junts mira de situar-se fora dels posicionaments extremistes i xenòfobs d’Aliança Catalana i de desmarcar-se, també, del “pensament bonista” que li atorguen a l’esquerra, tal com es llegeix a la ponència ideològica.
D’altra banda, en matèria d’habitatge Junts proposa una “estratègia nacional per a l’emancipació” i aposta per les bonificacions fiscals.
Puigdemont, president
Com s’ha dit, Puigdemont torna a liderar el partit des de la presidència amb el vot de més del 90% de la militància, que no ha presentat cap candidatura alternativa. Al seu equip també hi haurà els exconsellers Jaume Giró, Victòria Alsina, Violant Cervera i Gemma Geis, i l’expresidenta del Parlament Anna Erra, entre molts altres. També hi haurà l’empresari Joan Canadell, expresident de la Cambra de Comerç, a més d’altres noms con els que s’han citat anteriorment.
En el seu discurs, fet de manera telemàtica degut al fet que els jutges del Suprem encara no han volgut aplicar l’amnistia, Puigdemont ha demanat “sortir de les casernes d’hivern” i de la “resistència” dels últims anys per “passar a l’ofensiva”. Tot reivindicant la declaració d’independència, de la qual ara s’han complit set anys –Turull també ho ha fet–, Puigdemont ha tornat a apel·lar els sentiments d’un partit que encara el té com a màxim referent indiscutible, però que inicia una nova etapa en què la política convencional tornarà a ser la protagonista.
Junts vol arrencar compromisos de Madrid i tornar a la centralitat política a Catalunya mentre defensa una unilateralitat constantment referenciada però fins ara no concretada, a l’espera si arriba un nou escenari en què aquesta estratègia torna a ser reclamada per la majoria de l’independentisme català.