L’incendi polític per mor de l’episodi de possible corrupció conegut com el cas Koldo, que afecta el PSOE, fa saltar espurnes que poden acabar socarrant Francina Armengol, la líder socialista balear que tothom suposa que es vol tornar a presentar el 2027 a les eleccions al Parlament illenc i optar després a la presidència del Govern.
En el PSOE illenc s’assegura que no es plategen cap opció de futur electoral que no sigui l’expresidenta. La líder del PSIB no té contestació interna, de moment, i té franc el seu quart mandat consecutiu al capdavant del partit. Arribà a la secretaria general el 2012. Aquell any el seu antecessor en el lideratge, Francesc Antich, no es va poder tornar a presentar perquè els estatuts de la formació impedien que els càrrecs executius fessin més de tres mandats consecutius. Tanmateix, en el tretzè congrés, celebrat el 2017, es va canviar aquest precepte intern. A partir d’aleshores, l’article pel que fa a la limitació del mandat quedà redactat d’aquesta manera: «Cap càrrec orgànic executiu podrà ser ocupat per la mateixa persona durant més de tres mandats consecutius, sense que la Secretaria General es consideri executiu a aquests efectes».
Sense limitació de mandats i sense oposició interna, Armengol té la porta oberta a seguir controlant el partit. A Palma tothom dona per fet que, en efecte, reeditarà la Secretaria General en el congrés que es convocarà just després del federal d’aquest novembre. Aprofitarà l’avinentesa per anunciar que es vol presentar a les eleccions de 2027 per recuperar la presidència? En condicions polítiques normals hauria estat lògic que així ho fes. No obstant això, el cas de corrupció que ara afecta el PSOE federal i que l’esquitxa a ella per la seva relació amb José Luis Ábalos omple de dubtes el futur polític de la mallorquina.
Cal recordar que, quan el valencià era secretari d’Organització del PSOE federal i ministre de Foment —i de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, quan el Ministeri canvià de nom— visità prou vegades Palma per entrevistar-se amb l’aleshores presidenta del Govern. Tots dos mantenien una bona relació personal i estreta sintonia política. No havia estat igual, però, entre Armengol i Sánchez des de 2016 fins al 2020. En aquell període la líder baleàrica no se’n refiava gens ni mica del madrileny. Malgrat això, durant la pandèmia, quan més estreta fou la relació entre Ábalos i Armengol, i quan es va fer el famós contracte de les mascaretes per 3,7 milions amb una empresa de la coneguda com la trama Koldo, canvià la relació entre els líders socialistes espanyol i balear. Armengol sortí de la pandèmia convertida en una entusiasta defensora de Sánchez. Un sentiment que aparentment al revés també existeix. Així ho permet entendre que, després de la derrota de l’esquerra illenca el maig de 2023 —de resultes de la qual la mallorquina perdé la presidència del Govern—, Sánchez la feu cap de llista al Congrés per a les eleccions de juliol i l’agost la convertí en presidenta del Congrés.
Dubtes
Si no existís el referit cas de possible corrupció del PSOE federal que l’esquitxa a ella políticament, no hi hauria cap dubte que tornaria el 2027 a Palma per enfrontar-se a Marga Prohens i intentar recuperar la presidència. Abans de les eleccions de 2023, la socialista volia tenir un tercer mandat i assegurava que no pensava fer carrera a Madrid. Ja se sap, però, que les circumstàncies manen en la política. I les d’Armengol canviaren amb la derrota. Així que se n’anà a Madrid. Però no vol dir això que no pugui tornar a temps per a les eleccions de 2027. A més, la forma de ser de la mallorquina avala la idea que va viure com un greuge la pèrdua de la presidència i resulta ben creïble que vulgui guanyar-la novament.
Tanmateix, l’escàndol introdueix, si més no, dubtes sobre què passarà en aquests pròxims dos anys. El politòleg progressista Eli Gallardo analitza —en conversa amb aquest setmanari— que la socialista ja no seria la millor candidata per intentar recuperar el Govern. Però està segur que li agradaria repetir candidatura. L’anàlisi d’aquest expert té prou valor, perquè, al marge del seu coneixement general de la política i el comportament electoral, coneix bé el Partit Socialista balear. No debades va ser càrrec de confiança del batlle socialista de Marratxí durant vuit anys i candidat —no electe— del PSOE al Parlament illenc el 2023. Després abandonà la política i ara es dedica professionalment a la comunicació, ha escrit un llibre, participa en tertúlies d’actualitat i manté el contacte amb antics companys.
La direcció del PSOE baleàric i sobretot les declaracions que fa el seu portaveu parlamentari i home de confiança absoluta d’Armengol, Iago Negueruela, sempre van en la mateixa direcció d’ençà que esclatà l’escàndol de possible corrupció: «No hi ha cas», «Armengol ha donat totes les explicacions», «no tenim res a amagar»... No obstant això, en realitat l’expresidenta no ha contestat a les preguntes clau —entre d’altres: per què trigà tres anys a reclamar els diners a pesar que les mascaretes que arribaren no eren les contractades o qui fou el que li demanà que el Govern contractàs amb les empreses de la trama— i fa dues setmanes es conegué que havia facilitat a Koldo el contacte amb la consellera de Salut, Patrícia Gómez. Ningú planteja que hagi comès cap delicte, però políticament ha quedat en una situació, com a poc, delicada.
Per a Gallardo la seva posició és en efecte complicada: «Clar que l’afecta el cas, per molt que diguin que no; això és el que creuen que han de dir, és típic dels seus assessors més acostats. Ja l’aconsellaren callar quan va esclatar l’escàndol del Bar Hut —quan va transcendir que hi havia estat de copes durant la pandèmia fora dels horaris establerts—, però aleshores la pressió va fer impossible que es mantingués en silenci; idò ara es repeteix la mateixa actitud».
Per al politòleg, deixar passar el temps i no dir res no serà efectiu, perquè la polèmica dirigida sobre la líder del PSOE balear no es calmarà. Tendrà períodes de menys intensitat, però rebrotarà cada vegada que hi hagi alguna novetat. El motiu és bo d’entendre: «Ja es preocuparà la dreta que sigui així. Fixa’t en l’estratègia del PP: focalitzar part de l’escàndol sobre Armengol, relacionar el seu nom amb la corrupció —a pesar que en cap moment ha sorgit la sospita que hagi fet res il·legal—, sempre en negatiu... Com podia ser que no l’afectàs?».
Així les coses, el futur electoral de la líder socialista s’enfosqueix, segons Gallardo. Analitza que la situació d’Armengol no és bona i que ha canviat força en relació amb 2023. Assevera que el PSOE es troba ara en una posició prou més dolenta que la de fa només un any i mig, quan estava a punt d’iniciar-se la campanya electoral al Parlament. «A efectes d’anàlisi del potencial electoral s’ha d’entendre que el fet que Armengol sigui presidenta del Congrés no li reportarà ni un vot més a les Illes; i que, per contra, amb l’operació de la dreta en marxa amb la intenció de minar la seva imatge per mor de l’escàndol i que, com t’he dit abans, està aconseguint unir el seu nom amb la negativitat, el conflicte i la polèmica, és ben probable que com a poc li resti una mica de suport en relació amb l’any passat. Si a això li afegeixes que, perquè tornàs a governar l’esquerra el 2027, els socis del PSOE haurien de sumar prou més suports dels que tengueren el 2023, el resultat no permet ser a hores d’ara massa optimista. En resum: els socialistes difícilment milloraran resultats, més aviat els empitjoraran; els dos Més tenen marges de creixement molt petits; i Podem, que gairebé va desaparèixer, no tornarà a ser el que va ser el 2019 o, molt menys, el 2015».
El politòleg no dubta de la voluntat de tornar de l’expresidenta balear: «En el fons creu que se li va robar la presidència, està convençuda que el seu govern ho va fer molt bé i que el responsable de la derrota fou el context nacional, el qual va enfonsar Podem i arrossegà al conjunt de l’esquerra balear. L’anàlisi és correcta, però el problema és que ara les coses ja no són com eren, incloses les que l’afecten a ella. I no és només per mor de la polèmica del cas Koldo. Des del moment en què decidí anar-se’n a Madrid i deixar Iago Negueruela com a cap socialista al Parlament res ha tornat a ser igual». La cúpula del PSIB s’ha decidit des d’aleshores per «una estratègia d’oposició molt agre, molt a l’estil madrileny, que aquí difícilment li reportarà beneficis» i que res indica que canviï durant tota la legislatura.
Gallardo raona que per a tots els caps polítics és molt difícil d’acceptar, com li passa ara a Armengol, que ha arribat el moment de cedir el lideratge. Creu l’analista que seria un bon moment perquè la socialista començàs a dirigir un procés de transició, de forma esgraonada, en el lideratge del seu partit, però pensa que no ho farà: «És incapaç d’entendre que hauria de cedir el protagonisme, apadrinar un substitut que fos de transició i així evitar un futur enfrontament intern. Que és el que va fer per exemple el PP, quan després de Bauzá posà Gabriel Company al capdavant i en el moment en què la direcció central veié possibilitats de guanyar el substituí per Marga Prohens, que donava més garanties. Armengol és incapaç d’entendre que hauria de fer el mateix. No ho farà. Així que no veig amb optimisme el futur»
Gallardo conclou que, al contrari del que pensa la direcció del PSOE balear, ara com ara les opcions d’Armengol de tornar a la presidència són inferiors a les que tenia abans de les eleccions de 2023 de revalidar el mandat. «Armengol és una política que fa vint-i-cinc anys que està en actiu, cosa que no l’ajuda; que sempre va dir que no se n’aniria a Madrid i que feia gala de tenir una estratègia de socialisme molt arrelat a les Balears i ara fa el contrari, i això no suma res per a ella; i que, a més, té contínuament el focus a sobre per l’escàndol i evidentment això la perjudica... És difícil que, si torna, pugui guanyar».