Des dels anys setanta i vuitanta del segle passat, els pares i mares d’alumnes illencs mai han estat cap impediment en la lluita per la normalització del català a l’escola. Tot el contrari, més aviat. Van ser una peça fonamental en els inicis, quan el català entrava tímidament a l’ensenyament, impulsat pels moviments de renovació pedagògica. Posteriorment, a cada passa legal que s’ha anat avançant, mai han suposat un fre sinó que han donat constant alè i impuls a la normalització. Així va ocórrer quan s’aprovà la Llei de normalització lingüística (1983) i, més tard, amb el decret de mínims (1997) que imposa el mínim del 50% de l’ensenyament en català.
Però l’aportació més significativa fou durant el govern de José Ramón Bauzá (2011-2015), del PP, quan els docents arribaren a fer vaga contra el decret de trilingüisme que pretenia arraconar la llengua pròpia a l’ensenyament i la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears (COAPA) es va mostrar favorable a les mobilitzacions dels professors i mestres.
Actualment, els pares i mares d’alumnes s’han manifestat de forma contundent a l’hora de decidir que el català segueix essent la llengua vehicular dels seus fills en el primer ensenyament. El govern de Marga Prohens va imposar l’any passat —per al curs escolar actual— la reforma legal que preveu la consulta a les famílies sobre quina llengua prefereixen. I la resposta, en el moment de triar, va ser a favor del català per part de la immensa majoria.
En efecte, la primavera passada tots els pares i mares amb fills en el primer ensenyament varen haver d’elegir si volien que fossin escolaritzats en català o castellà. Des d’entitats catalanistes com l’Obra Cultural Balear es va fer una crida perquè les famílies triassin l’opció que, a parer seu, assegura el millor per als nins i nines, com és el català. I així ho feren.
El mes de juliol es van fer públics els resultats. Del total de matrícules registrades fins al moment a les Balears, en 6.692 casos (78,5%) es va triar rebre la primera llengua d’ensenyament en català, en 1.365 (16%) en castellà i en 467 (5,5%) les famílies no es decidiren per cap opció. Aquestes xifres es poden alterar lleugerament durant el curs degut a l’escolarització sobrevinguda per mor de la immigració.
Per illes, a Mallorca un total de 5.388 famílies (79,7%) van elegir el català com a primera llengua, 1.065 (15,7%) optaren pel castellà i 311 (4,6%) no decidires res. A Eivissa i Formentera 264 (23,5%) elegiren la llengua castellana per al primer ensenyament dels seus fills, 732 (65,2%) triaren el català i 127 (11,3%) no optaren per cap de les dues opcions. Pel seu costat, a Menorca fins a 572 (89,8%) matrícules es varen formalitzar havent elegit la llengua catalana, 36 (5,7%) presentaren el castellà com a opció de llengua vehicular i 29 (4,6%) no optaren per l’una o l’altra.
D’altra banda, el Govern del PP, a instàncies de Vox, també va aprovar que s’iniciaria la implementació en aquest curs 2024-2025 del pla de lliure elecció de llengua vehicular per a la resta de l’ensenyament. En una primera fase només per a l’infantil. De forma voluntària cada centre educatiu havia de triar la llengua. És l’anomenat Pla Vera, en referència al conseller d’Educació, Antoni Vera. Els grups catalanistes i les associacions de docents varen prendre partit tot d’una a favor que el català seguís essent la llengua vehicular de l’ensenyament, instant les famílies a rebutjar l’opció del castellà. L’assemblea de la Confederació que agrupa les federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes de les Balears va apostar públicament pel català com a llengua vehicular a l’escola.
El resultat fou que tots els centres públics de les Illes s’estimaren més la llengua pròpia. Dels 339 centres de primària que hi ha a l’arxipèlag només el 3,24% va acceptar introduir el castellà, un total d’onze col·legis, tots ells concertats i ubicats a Eivissa i Mallorca.