The Boeing Company és l’empresa nord-americana de referència en la fabricació d’avions comercials. A tot el món només la supera Airbus. Fou creada el 1916 per William E. Boeing i gràcies a les comandes de la Força Aèria durant la Segona Guerra Mundial es convertí en una de les empreses més importants del país. A les dècades següents anà incrementant vendes fins a convertir-se en el gegant actual. I quelcom més: és un dels principals orgulls industrials estatunidencs, una de les grans marques històriques autòctones. Pertany al grup de les més selectes, antigues —creades a finals del segle XIX i principis del XX— i conegudes internacionalment com són els casos, entre d’altres, de Coca-Cola, que fou creada el 1886; Ford, el 1903; Colgate, el 1806; Remington, 1816; Levi’s, 1853; General Motors, 1908; Chevrolet, 1911...
Després de 108 anys d’història, el futur immediat de la companyia aèria està en dubte. Passa per la pitjor crisi de la seva història. Ha caigut en un profund desprestigi fruit de nombrosos incidents que han patit els seus avions comercials, inclosos dos accidents molt greus, el 2018 i 2019, amb 346 persones mortes, a conseqüència dels quals i després d’un llarg procediment judicial el mes de juliol passat es va declarar culpable per haver descuidat la seguretat de les seves aeronaus. Haurà de pagar més de 500 milions d’euros en indemnitzacions. Però molt pitjor és la crisi de reputació fruit dels dos desastres. I que s’agreuja per una infinitat d’altres incidents que ha patit el seu model 787 i que fins ara ha culminat amb l’anunci —a finals d’agost— que tota la seva flota d’aquesta classe d’aeronaus —de més de 900 unitats— deixarà de volar per ser sotmesa a una revisió exhaustiva.
I com que les desgràcies mai no arriben soles, al mateix temps es veia obligada a interrompre les proves del Boeing 777X, que ha de ser l’avió comercial més gran del món —per fer la competència a l’Airbus A380-800—, per mor de la repetició de problemes força greus quan està en període de proves.
La premsa dels Estats Units especula des de fa dos mesos amb si la gran companyia aèria podrà sortir o no de la profunda crisi en la qual està immersa.
Crisi molt profunda
El dubte sobre el futur de Boeing respon sobretot al desprestigi de la companyia. El mes de maig passat el Departament de Justícia descobrí que estava incomplint un acord anterior —amb l’Administració Federal— de millora de la seguretat, al qual s’havia compromès el 2021 després de diversos accidents d’avions del model 737 MAX, dues unitats del qual provocaren la mort de les 346 persones abans referides. A conseqüència d’això, s’havia vist obligada a acceptar un supervisor independent, incrementar la seguretat, pagar uns 2.500 milions de dòlars en multes, així com els citats 500 milions en indemnitzacions, si bé cal dir que els familiars de les víctimes dels dos accidents no estan satisfets i podrien recórrer als tribunals. I ara s’hi afegeix el descobriment que ha incomplert l’acord amb l’Administració.
És com ploure sobre banyat, perquè just després d'acabar els tres anys de supervisió oficial, a principis d’enguany, els avions comercials de la companyia protagonitzaren altres dos incidents greus en dos mesos: el gener un 737 MAX va perdre part del fuselatge i hagué de fer un aterratge d’emergència; el març un 787 va perdre altura de cop, provocant dotzenes de ferits, mentre feia la ruta Austràlia - Nova Zelanda.
L’acumulació de problemes ha fet que dimitís el director general de la societat, Dave Calhoun. Boeing el substituí per Robert «Kelly» Ortberg, un executiu de 63 anys que ja estava jubilat, per intentar així donar un missatge d’experiència i solvència. Però ni així s’ha assolit recuperar credibilitat en els mercats, amb la consegüent greu disminució de valor que fa trontollar la societat: ha perdut més de 33.000 milions de dòlars en els últims cinc anys i les accions de la companyia —segons la CNN— han perdut de gener a setembre prop del 30% de la seva cotització.
Davant de l’acumulació de calamitats gairebé tots els analistes de mercat dels Estats Units donen per fet que la valoració de l’empresa seguirà baixant: «Hi ha massa coses que van malament», valorava un d’aquests analistes per a Investing, un dels tres webs financers més consultats del món.
El 29 d’agost passat, The New York Times explicava què és el que està passant a la companyia aèria nord-americana de referència: tradicionalment els «enginyers de Boeing que treballaven en avions comercials (...) tenien com a base de la seva feina la seguretat (...). Al llarg de moltes dècades (crearen) sistemes auxiliars» que ajudaren a «reduir la possibilitat d’errades humanes (...). L’ètica de seguretat dels enginyers s’integrà a l’ètica corporativa, una cultura que s’aplicà a tota l’empresa, des dels mecànics de la línia de muntatge fins als despatxos executius i al consell de directors». La seguretat, en fi, era la divisa de la companyia.
Però quan l’empresa es fusionà el 1997 amb McDonnell Douglas tot canvià. L’operació tingué «lògica quant a magnitud» financera des del punt de vista de les accions, raonava el diari citat. I per descomptat «deixà contents els accionistes i a Wall Street»; tanmateix, «resultà molt complicat combinar (...) l’excel·lència de l’enginyeria incomparable (que tenia la companyia) amb els ingressos trimestrals més ràpids», amb els creixents rèdits econòmics, en fi. «Al final, guanyaren» la pugna entre seguretat i beneficis «els comptadors preocupats per les despeses». Amb el resultat que «molts crítics començaren a dir que (...) s’havia sacrificat la seguretat» a favor «d’una reducció de costos incessant».
Després d’aquests anys de sinistre rere sinistre, l’horitzó de la companyia és si més no incert, segons el diari citat, perquè «hi ha temors que la situació segueixi empitjorant», cosa que podria portar Boeing a la fallida.