Amb el boom turístic sense aturall -enguany s’espera batre la marca històrica de l’any passat, 17,8 milions de visitants, i superar els 19 milions- és lògic que, en paral·lel, el boom demogràfic tampoc pari. Cada any arriben milers de persones a l’arxipèlag buscant feina -a pesar dels alts preus de tot en general i en particular de l’habitatge- i les xifres de població no s’aturen d’augmentar per mor de la immigració. En els últims quaranta anys el conjunt demogràfic illenc ha crescut un 82%. Si les Illes fossin un estat independent serien el segon en creixement poblacional del món, només superat per l’Índia, que en el mateix període ha crescut en un 91%.
Aquest setmanari s’ha referit prou vegades els últims vint-i-cinc anys al fenomen demogràfic provocat per la immigració. És el més important de la història contemporània balear, amb un impacte social superior al que tingueren les guerres, l’emigració per la misèria del XIX i principis del XX, els desastres naturals, les epidèmies... No hi ha res comparable. No es tracta només que el gran flux immigratori d’ençà fa un quart de segle hagi sacsejat les societats baleàriques, és que les ha canviades de dalt a baix. Ha estat un procés accelerat. I tot i així, per cert, els polítics baleàrics no han tengut temps de fer ni un sol plenari monogràfic del Parlament per tractar la qüestió.
Les últimes dades publicades per l’INE -i que va recollir el diari de Palma Última Hora el passat dia 7 d’octubre- mostren un panorama en el qual gairebé la meitat dels residents de dret són nascuts fora dels territoris illencs. Exactament el 47% de les persones que viuen ara mateix a Balears arribaren al món a d’altres bandes. Per suposat s’hi haurien d’afegir els que no consten oficialment, perquè estan empadronats fora tot i que hi resideixen tot l’any o gairebé a les Illes, que n’hi ha molts. Les Illes és el territori de l'Estat amb més forans -la majoria dels quals són estrangers-, inclús per sobre de la comunitat de Madrid (44%).
Amb aquest percentatge tan alt -que es manté aproximadament igual des de fa prou anys- es fàcil imaginar quina és la conseqüència per al català. Segons l’últim informe de Plataforma per la Llengua, més de la meitat de la població de les Balears fa servir únicament l’espanyol per comunicar-se amb el seu àmbit primer de relació, la família: un 27,3% hi parla sempre en català mentre que el 54,2% utilitza sempre el castellà.
L'arxipèlag ha experimentat des dels anys seixanta del segle passat una forta immigració, però el fenomen es va intensificar durant els anys noranta quan coincidí un flux creixent d'alemanys que fixaren la residència a les Illes amb l'arribada d'altres immigrants que buscaven feina. En menys d'una dècada va agumentar molt la presència de no nascuts en el territori, de manera que a l'any 2000 ja representaven un 37% del total. En el quart de segle transcorregut ders d'aleshores l'índex s'ha increment en deu punts.
Per illes, a Formentera no hi ha nascut el 62,4% dels seus residents, el percentatge més alt de tot el territori. Eivissa no es fa molt enfora: amb el 61,4% és l'illa on hi viu més gent nascuda fora, en valors absoluts: 97.629 de 159.180. A l'altre extrem hi ha Menorca, on dels residents que no hi han nascut és del 43%. A la més gran, Mallorca, el 45% són forans.