Equilibris, pragmatisme, mesures socials i respecte pels pactes signats. El president català, Salvador Illa, ha encarat la primera part del debat de política general amb un discurs de poc més d’una hora i quart que anirà seguit de les rèpliques dels altres partits que s’allargaran entre aquest dimecres i aquest dijous.
Illa ha anunciat la creació de 50.000 pisos públics d’ací al 2030 i una inversió de més de mil milions d’euros en polítiques d’habitatge. Unes mesures amb les quals pretén assegurar-se el suport dels partits que van fer possible la seua investidura a l’agost, Esquerra Republicana i Catalunya en Comú. Unes mesures, per tant, amb les quals pretén garantir l’estabilitat d’una legislatura que dependrà molt del context polític estatal.
En l’inici del discurs Illa ha parlat de l’escenari internacional exhibint els seus equilibris de cara a l’opinió pública. Ha recordat l’aniversari dels atemptats de Hamas en territori israelià i ha qüestionat, també, l’actitud d’aquest últim país des d’aleshores. També ha fet referències a la pau citant un dels catalans més universals del món, Pau Casals, incorporant al seu discurs una pàtina de catalanitat a través d’una figura de consens.
De manera implícita, però clarament evident, s’ha referit a l’independentisme assegurant que el seu govern “està aferrat a la realitat”, ha fet també referències a la “Catalunya real” i en aquest sentit ha anunciat la creació d’una Direcció General de la Gent Gran.
Mesures socials
De fet, Illa s’ha limitat al seu guió habitual de defensar les polítiques socials com a eix central de la seua política. A banda de convertir Catalunya, segons ell, en la comunitat que més invertirà en habitatge degut a la situació “insostenible” en aquest aspecte, ha dit que aquest és “un repte de país” i ha demanat fer “un pas endavant” buscant un consens generalitzat.
En aquest sentit, el president català crearà, segons ha anunciat al Parlament, una reserva pública de sol per ajudar els municipis a crear nous habitatges, amb una primera convocatòria l’any que ve i implicant també operadors públics i privats en la construcció. El turisme no ha quedat exempt d’aquest discurs i Illa s’ha compromès amb la regulació dels habitatges turístics.
A banda, des de la Generalitat s’adreçaran ajuts a les famílies per tal de poder fer front a la compra o al lloguer d’habitatges i es treballarà amb l’aturament de desnonaments amb la compra o lloguer anuals d’habitatges de segona mà. També hi ha la voluntat de crear un fons públic per a l’emancipació dels joves i s’ha conjurat amb la reducció dels tràmits burocràtics en aquest àmbit.
Pressupostos
Al seu torn, el president català no ha defugit de temes que aparentment resultaran més complicats, com ara l’aprovació dels Pressupostos per a l’any que ve que el president Illa espera acordar amb els seus socis d’investidura.
És per això que Illa s’ha compromès amb l’anomenat finançament singular, pactat amb ERC i que encara no està definit, tot i que s’ha mostrat optimista quan ha constatat que cap president autonòmic està en contra de reformar el finançament. El president català, a més, va més enllà del seu soci independentista i dibuixa el futur finançament català com una eina per a la “solidaritat i la prosperitat d’Espanya”, argument que el PP i part del PSOE han discutit des del minut zero però que els socialistes catalans continuen defensant, tot i que sense establir concrecions en aquest sentit per part del PSC ni de Moncloa. Aquests dubtes també seran exposats pels grups de l’oposició a l’endemà.
Llengua i altres elements
Per últim, Illa també ha volgut mostrar proximitat amb l’independentisme català i s’ha compromès a enfortir l’Institut d’Estudis Catalans, així com la signatura d’un pacte per la defensa del català amb els grups del Parlament. Altre assumpte pendent és el traspàs de Rodalies, sobre el qual el president català presentarà una proposta al Govern espanyol els propers mesos; o l’ampliació de l’aeroport del Prat, més difícil de digerir per als comuns i sobre el qual encara falten també concrecions.