-Per què han decidit registrar aquesta ILP?
-Per contestar cal donar una mica de context. El País Valencià, com la resta dels Països Catalans, està patint la desaparició de la seva llengua, l’espoli fiscal i l’amenaça d’un futur monopolitzat pel turisme. Evidentment, cal una reacció. I l’anàlisi que hem fet és que durant els anys del Botànic hi va haver una certa recuperació del sentiment valencià i de la llengua, així com una certa protecció. Però el que s’ha vist és que, en el moment en què l’espanyolisme de PP i Vox hi torna, tot es recondueix i es reforça el procés de minorització lingüística, d’espoli fiscal, etc. Aleshores, l’única solució que nosaltres creiem que han d’admetre els valencians és que estar a Espanya només ens fa pronosticar la desaparició de la llengua, de la identitat nacional i d’un futur més o menys obert per a tothom. I l’altra opció és la independència. El valencianisme que accepta estar a Espanya, el valencianisme que vol ser amable amb l’Estat espanyol i no pretén ofendre, al final condueix a la desaparició de la llengua, de la identitat i del futur. L’única solució per al País Valencià és la independència.
-Han comptat amb algun tipus de suport per a fer aquesta iniciativa?
-Vull recalcar que la comissió promotora de la ILP està integrada per tres persones, de les quals dues són valencianes –Vicent Pallardó, històric del PSAN; i Ricard Chulià, militant de Compromís que ho ha fet a títol individual. La tercera persona soc jo mateix. De tota manera, si ens creiem els Països Catalans, no hi hauria d’haver cap problema si els tres promotors fóssim del Principat. Com a curiositat, diré que la primera llei de declaració d’independència que es va presentar al Parlament de Catalunya la va proposar un valencià, l’Alfons López Tena, diputat de Solidaritat. Aquesta ILP, la que hem registrat a Les Corts, s’hauria d’haver fet presentant-la amb una mena de conferència al País Valencià conjuntament amb totes les entitats que tinguin interès pel valencià, siguin o no independentistes. Segurament s’hauria d’haver fet fa uns anys, però no s’ha fet. Nosaltres hem contactat amb entitats, amb personalitats, i el que puc dir és que, en nom de la comissió promotora, vull fer un reconeixement explícit a totes les entitats del País Valencià per la feina que estan fent en la situació que s’estan trobant a l’hora de defensar la llengua i la identitat valenciana en unes condicions dificilíssimes. Nosaltres hem parlat amb les entitats, amb personalitats del País Valencià, la iniciativa s’ha fet parlant amb moltíssima gent que ens ha ajudat, i quan hem demanat fer un pas més aquestes entitats s’han trobat amb una persona desconeguda, que soc jo, amb un partit que no està en el seu millor moment i que no és massa conegut i en aquesta situació de màxima pressió, amb el risc que surti malament i que sigui criticat. I han optat per mantenir una certa distància. Tot i que ningú no s’ha posat en contra, evidentment.
-Quins passos ha de seguir ara la ILP?
-La ILP ha de ser revisada per la Mesa de les Corts Valencianes. Aquesta Mesa determina si la ILP compleix els requisits tècnics, jurídics i polítics. La ILP recull tots els requisits, ens hem encarregat d’això, però si la Mesa considera que la llei atempta contra la Constitució la poden tirar enrere, tot i que no estan obligats a tirar-la enrere. Una cosa important que va passar al Parlament de Catalunya amb la ILP que vam presentar al febrer és que no es comet cap delicte si des de la Mesa l’aproven. Això va determinar la Fiscalia de Catalunya: la poden aprovar a la Mesa sense cap risc legal, i en tot cas si algú vol presentar recurs ja ho farà. L’escenari més previsible per nosaltres és que, evidentment, la tombin des de la Mesa de Les Corts.
-En aquest cas, la ILP cauria?
-Cauria, sí. Nosaltres hem iniciat contactes perquè, si això passés, la comissió promotora pugui fer un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Però això no ens importa massa.
-I per tant, què pretenen amb aquesta iniciativa?
-En aquests moments els valencians han de prendre una decisió i pretenem posar sobre la taula aquesta qüestió: o se segueix amb l’statu quo actual, que porta directament a la desaparició; o es lluita per la independència. Amb aquesta llei el que es pretén és posar sobre la taula aquest debat, o almenys intentar-ho. Moltes vegades s’ha parlat de com ha afectat el procés català al valencianisme, i volem posar negre sobre blanc, d’una manera molt clara, què proposem pel País Valencià de des del catalanisme. Nosaltres partim des d’un catalanisme desacomplexat, a la ILP hem citat moltíssimes vegades els Països Catalans i hem fet un reconeixement històric i amb orgull del que va ser el Regne de València, que s’ha de reivindicar. I a partir d’aquestes dues idees fonamentals, el que diem a la llei és que la decisió correspon als valencians, en primera i en última instància. Exclusivament als valencians. I poden triar el que vulguin.
-Al febrer van presentar una ILP idèntica al Parlament de Catalunya. Què va passar?
-Aquest cop la ILP va ser acceptada per la Mesa del Parlament i aleshores teòricament havíem de començar a arreplegar signatures. Primer hi va haver una jugada bruta de por per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i van dimitir alguns jutges de la comissió que ha de controlar la recollida de signatures. Per això, ho van deixar suspès sine die fins que s’hi nomenessin nous jutges. I després Pedro Sánchez va fer un recurs al Tribunal Constitucional i amb això es va aturar definitivament la ILP.
-Tenen previst fer una iniciativa similar a les Illes Balears?
-Sí, però volem ser molt respectuosos. Ara estem concentrats amb la ILP del País Valencià. Hem fet contactes preliminars amb personalitats de les Illes Balears, però tot això ja arribarà més endavant i veurem si es pot fer o no.
-Si la Mesa de Les Corts aprovara la ILP els tocaria recollir 10.000 signatures al País Valencià.
-Sí. Això seria un regal per nosaltres. I permeti’m que enviï un missatge al president Carlos Mazón: que no tingui por a que la Mesa tramiti aquesta llei i es permeti que els valencians s’hi puguin pronunciar. En cas que la Mesa no ho aprovi habilitarem un web per donar suport a la iniciativa. Un suport polític sense validesa legal, clar.
-Per últim, què se n’ha fet, de Solidaritat Catalana per la Independència? Va desaparèixer del Parlament al 2012.
-Des que vam sortir del Parlament no hem tingut bons resultats electorals i això ha fet que molta gent marxi. Això ens ha fet arribar a un punt de manteniment, i fem iniciatives que requereixen una feina discreta. Ja que no pots sortir al públic, tens el petit avantatge que pots treballar amb discreció. I a més, nosaltres sempre hem tingut el prestigi que som independentistes de pedra picada i que treballem per la independència dels Països Catalans en el seu conjunt, evidentment respectant la decisió de cada territori. Mentrestant, hem anat donant suport a iniciatives com la llista cívica de l’ANC quan es va intentar fer, vam donar suport a Primàries quan es va intentar fer... sempre estem intentant col·laborar amb qualsevol partit o moviment que aposti per la declaració d’independència, que és l’única sortida per tots els Països Catalans, incloent el País Valencià.