L’Obra Cultural Balear (OCB) i el principal grup ecologista de les Illes, el GOB, han criticat amb duresa la intervenció de Marga Prohens durant el passat debat de política general celebrat aquesta setmana al Parlament illenc.
Des de l'OCB s'ha lamentat -segons recollia el dBalears.com-l’absència de la llengua i la cultura pròpies en el discurs de Prohens, «més enllà de dues referències marginals per justificar les mesures contràries al català a la sanitat i a l’educació». El president de l'entitat, Antoni Llabrés, constatà que l'absència «ha estat una oportunitat perduda» per rectificar el que ha fet la majoria PP-Vox en diferents administracions durant aquests últims quinze mesos «contra la llengua catalana», unes actuacions «perpetrades de la mà de l’extrema dreta antimallorquina».
Atès el trencament del pacte amb Vox el mes de juliol, ara era el moment, creu el màxim càrrec del grup catalanista de les Illes, «per a anunciar una política lingüística ambiciosa d’impuls i foment de la llengua pròpia en un context sociolingüístic delicat. Ara és l’hora de preveure en el projecte de pressuposts de 2025 la consignació de recursos suficients per possibilitar l’adopció de mesures valentes de promoció de l’ús social del català i de fer passes decidides que garanteixin la sostenibilitat lingüística i cultural». Tanmateix, no ha estat així. Cosa que és per «lamentar-ho».
Al parer de Llabrés, «tot indica que el govern Prohens ha trencat formalment amb la ultradreta, encara que no per decisió pròpia, però en el dia a dia s'evidencia que, com a mínim en matèria lingüística, hi continua de facto lligat de mans i peus».
Des del principal grup ecologista de les Illes, el GOB, s’ha aplaudit que la presidenta anunciàs l’increment de l’aigua als grans consumidors, com els hotels, perquè «fa temps que defensam les tarifes progressives» en funció del consum, tot i recordar que per ser una taxa que de bon de veres tingui efectivat social s’ha «d’assegurar que sigui finalista i acabi repercutint en l'avançament en les polítiques i gestió enfocades a tancar el cicle de l'aigua que ha d'implicar necessàriament la regeneració i recuperació dels aqüífers, la priorització d'usos, la disminució de l'extracció i la depuració, regeneració i reutilització òptima».
Pel contrari, els ecologistes dubten que el tren entre Palma i Llucmajor que va anunciar la presidenta sigui de veres una solució de mobilitat perquè quelcom així hauria de respondre a «una política integral de mobilitat», cosa que no passa i que l’obra en qüestió no suposarà «una solució a la congestió de les carreteres» de l’illa.
Per altra banda, el GOB advertí Prohens que de poc o res servirà pujar l'impost turístic «només tres mesos» a l'any i que per arribar a tenir un turisme realment «sostenible» s’han d’assumir moltes limitacions que l’actual Govern ni l’espanyol no assumeixen, entre d’altres: no s’hauria de fer més promoció, el nombre de rutes aèries no hauria de créixer sinó tot el contrari, s’haurien de prohibir «ja els jets privats i el turisme de creuers i rebaixar la pressió d'embarcacions ocioses i de luxe a la mar», el Govern del PP hauria de tirar enrere «la legalització de cases en sòl agrari»...
En resum, els ecologistes del GOB asseguren que la presidenta del Govern i del PP no pareix haver entès que el que cal de bon de veres, diuen els verds, és canviar el model productiu: «no podem esperar als consensos impossibles d'unes meses (en referència a la Mesa de la Sostenibilitat que ha organitzat Prohens per trobar solucions a la saturació turística) enfocades a engreixar el sector turístic amb una rentada de cara».