Santiago Abascal ha amenaçat de deixar sense pressupostos per a l’any 2025 les comunitats governades pel PP. En el cas balear la direcció conservadora s’ho pren amb molta calma. Com si la descomposició de Vox a les Illes anés a favor seu i el Govern presidit per Marga Prohens tengués un as amagat a la mànega, per dir-ho així.
La descomposició de Vox
La degradació parlamentària de Vox, que s’inicià fa un any, s’ha intensificat fort ferm d’ençà del mes de juliol, quan Vox anuncià la ruptura amb el PP.
El novembre de l’any passat Vox va perdre un dels vuit diputats electes que se’n va anar al grup mixt i d’aleshores ençà vota a favor del Govern de Prohens. A principis de setembre en perdé un altre. Ja són dos trànsfugues. I n’hi podria haver més. Queden dos diputats crítics en el grup parlamentari ultra: l’antiga portaveu, Idoia Ribas, i Sergio Rodríguez, que juntament amb el darrer trànsfuga, Agustín Buades, crearen l’abril una associació batejada com Avanza en Libertad —nom que recorda el de La Libertad Avanza de Javier Milei— que la direcció està convençuda que és l’embrió d’un futur nou partit.
La setmana passada la crisi ultra s’intensificava quan Ribas i Rodríguez s’adreçaren a la direcció espanyola de Vox demanant-li que destitueixi l’actual portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas —que substituí Ribas l’abril per ordre de Madrid—, a la qual acusen de fer declaracions falses i ofensives en contra d’ells dos. En l’escrit els crítics illencs acusen Cañadas i la cúpula orgànica balear de “voler fer un boicot constant” al Govern balear per “intentar provocar un avançament electoral”.
Per la seva banda, la cúpula illenca ultra ha exigit als dos crítics que tornin l’acte si no estan d’acord amb les estratègies que el partit decideix i ha insinuat que podrien ser expulsats si no canvien d’actitud. Per si mancava res, el mateix dia un dels membres de la direcció balear, Pedro Bestard, dimitia del càrrec orgànic, sense especificar el perquè. La cúpula de Madrid envià el dimecres 25 de setembre una delegada a posar ordre.
Així estava la situació la setmana passada. Amb un grup parlamentari de Vox de sis escons, sobre els vuit que va obtenir a les eleccions de maig de 2023, i amb els dos crítics citats que estan a la corda fluixa. Podrien ser expulsats o, per ventura, abans podrien seguir la senda dels seus dos antics companys i acabar tots quatre en el grup mixt.
La inestabilitat de la formació d’extrema dreta afecta de ple el Govern balear. “Vox ja no és un partit a efectes parlamentaris, no tenim un sol interlocutor”, explicava una persona de la direcció del PP en una conversa amb aquest setmanari, fa dues setmanes. “Els vuits diputats (electes de Vox) van cada un pel seu costat, hem de parlar amb tots per poder aprovar qualsevol cosa”, afegia.
I a aquesta situació de degradació ultra a les Illes se suma l’amenaça de la cúpula espanyola d’extrema dreta d’ordenar no aprovar els pressupostos de 2025 allà on el PP necessitaria el seu vot per aprovar-los.
Pressupostos 2025
Si Abascal imposàs el vet als comptes dels governs del PP, Prohens tendria un seriós problema. Però també podria ser que la mala mar sobre la qual navega el partit ultra a les Illes li donés els dos vots que necessitaria per aprovar-los.
Els dos trànsfugues ultres citats que ja fan part del grup mixt no volen deixar caure el Govern. Asseguren que estan on estaven quan Vox va signar amb el PP el pacte de governabilitat i que és això el que defensen. A més, hi ha els altres dos crítics referits, que també s’han mostrat favorables igualment a mantenir el pacte amb Prohens i, per tant, no volen participar en cap operació per fer-li impossible governar i que es veiés obligada a convocar a urnes anticipades.
En efecte, tant Ribas com Rodríguez han donat prou mostres de no voler fer res per forjar una majoria de bloqueig. Aquesta actitud podria ser el motiu pel qual el PP està tranquil. Com si estigués segur que, en cas que la direcció a Madrid de Vox posàs aquests dos diputats entre l’espasa —del vot en contra els comptes de Prohens— i la paret —de l’expulsió del partit—, optarien per la ruptura i passarien al grup mixt amb els altres dos que ja han fugit.
El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, expressava la setmana passada el seu convenciment que el Govern seguirà essent “estable”, perquè “té prou marge per pactar els seus projectes”. No va dir amb quins diputats. Es limità a assegurar que “el PP té 25 escons que són 26 amb el de Formentera (un independent que dona suport al Govern) i, per tant, són més que tota l’esquerra junta (25 diputats), o sigui que no hi ha majoria alternativa”. El que diu és vera, però no és suficient per aprovar el pressupost, per a la qual cosa necessita com a poc que Vox s’abstengui.
Els dos trànsfugues de Vox segur que votaran a favor dels comptes. Per tant, el PP pot comptar amb 28 diputats. En necessitaria altres dos per arribar a la majoria absoluta: 30 escons. La direcció del PP no transmet cap ànsia al respecte. No diu que tengui assegurats els altres dos crítics que encara són en teoria sota la disciplina de Vox, Ribas i Rodríguez, però la tranquil·litat que mostra no és compatible amb la possibilitat que els dos vots essencials puguin ser negatius.
El portaveu, Sagreras, no només assegurava que el PP no té cap problema per aprovar els comptes o altres projectes, sinó que, a més, es permetia atacar per això mateix al PSOE: “Al contrari del que passa amb el Govern de Pedro Sánchez (al Congrés)” al Parlament illenc “el Govern (de Prohens) no ha perdut cap votació”.
El PP evita en públic les crítiques a Vox. En privat no és tan diplomàtic. Acusa els ultres de ser un partit de “ganduls i incompetents”, cosa que exemplifica la mar de bé la portaveu parlamentària, Manuela Cañadas: “No sap de què xerra quasi mai”.
La setmana passada, per cert, Prohens la deixà en ridícul en el Parlament, quan l’ultra li exigí un referèndum contra la immigració “il·legal” i la presidenta li contestà negativament perquè “entre altres coses, ni tan sols tenim les competències” per convocar la consulta.
Sense pressupost
En teoria, hi ha la possibilitat que els dos crítics —dels sis diputats que li queden a Vox— no vulguin ser expulsats ni sortir per voluntat pròpia del grup parlamentari i, en conseqüència, votin a favor del bloqueig dels comptes de Prohens, si així finalment ho ordenàs la direcció de Madrid. Malgrat que la cúpula del PP pareix que ho considera impossible, teòricament podria ser.
La font citada de la cúspide del PP illenc no manifestà cap intranquil·litat sobre el particular. Descartava que el Govern pogués caure o que s’haguessin de convocar “eleccions avançades”. No donà cap pista, però, novament, intentà demostrar una tranquil·litat que connota que confia en algun recurs que no confessa.
Fa quinze dies, en una roda de premsa al portaveu Sagreras se li demanà si el PP es podria obrir —en cas de ruptura total amb Vox— a pactar puntualment amb algun altre partit, que òbviament hauria de ser qualcun de l’esquerra opositora. “Ja obrirem els paraigües quan plogui”, contestà.
La direcció del partit conservador avalua que qualsevol tipus de convergència amb el PSOE és pràcticament impossible a pesar que formalment els socialistes s’ofereixen a pactar lleis —“si Prohens abandona l’extrema dreta”, sol dir el portaveu parlamentari, Iago Negueruela—, perquè en el fons “defensen els interessos de Madrid”. Les paraules que la font de la direcció conservadora dedicà a Més per Mallorca, per contra, foren més amables i no descartà que ambdós partits puguin arribar a algun acord. El líder sobiranista mallorquí, Lluís Apesteguia, ha proposat incrementar l’impost turístic fins al doble del que és actualment —ara: entre 1 i 4 euros per turista i dia, dependent del tipus d’establiment on s’allotja. La font de la cúpula del PP, sorprenentment, no s’hi mostrà contrària. No digué que el seu partit pogués estar-hi a favor, ni el Govern tampoc, però no descartà parlar-ne. En el context de la conversa pareixia ser un exemple de com el PP podria negociar amb Més, però no amb el PSOE.
Tanmateix, és impossible que —en cas de ruptura absoluta amb Vox i que el grup parlamentari ultra no se seguís desfent— Prohens pogués aguantar tot el que li resta de mandat i legislatura suportant-se només sobre alguns —pocs— hipotètics acords puntuals amb els sobiranistes, si és que Més s’hi avingués a negociar, cosa que no es pot donar per fet, ni prop fer-hi.
Si no pogués aprovar els comptes, la situació de Prohens seria difícilment suportable i no es podrien descartar les eleccions avançades. Així que la tranquil·litat que mostra el PP ha de respondre per força a una altra raó. I és per aquí que emergeix l’opció dels possibles dos nous trànsfugues de Vox.