Els exagerats preus dels habitatges a les Illes alimenten el debat, cada cop més encès, sobre si s’hauria de limitar o no l’adquisició als no residents o als estrangers. És important la diferenciació, tot i que no tots els polítics baleàrics la tenen clara i, fora de l’arxipèlag, sobretot a Madrid, el mateix passa amb els periodistes. Un estranger pot ser resident i un no resident no ha de ser per força estranger.
Hi ha partits que ho tenen clar. És el cas de Més per Mallorca i Més per Menorca que sempre parlen de «no residents». No d’estrangers. Però no tothom parla del mateix. Quan fa tres anys els sobiranistes menorquins plantejaren que el Govern d’esquerra d’aleshores estudiàs la qüestió per si era possible demanar a Espanya que, a la vegada, instàs la Unió perquè avalués com es podria procedir -seguint el que ha dit el Tribunal de Justícia de la UE sobre limitacions excepcionals i temporals per motius extraordinaris en matèria immobiliària- per permetre que Balears limitàs aquestes vendes als no residents, altres partits parlaren de limitacions a «estrangers no residents», com va fer Unides Podem i que ho va estendre com a proposta a d’altres territoris; i fins i tot alguns mitjans, sobretot a Madrid, parlaren de limitacions a estrangers.
És molt diferent pretende la limitació a tot "no resident", cosa que per tant inclouria els espanyols i fins i tot els illencs amb residència diferent -municipi o illa- a on voldria comprar, o limitar-la als "estrangers", que òbviament no inclouria els espanyols ni els residents a Balears.
L'explicació del contrast entre les dues opcions té sentit perquè un càrrec de Més per Mallorca, el seu portaveu al Consell de Mallorca, va ser acusat fa dues setmanes per un web d'agitació ultradretana de ser incoherent perquè diu reclamar la limitació esmentada i, tanmateix, resulta que va vendre «a un ciutadà alemany» una casa seva.
L’episodi és cridaner, no hi ha dubte, però segons el portaveu sobiranista al Consell l'alemany en qüestió passa mes de 180 dies a l'any a l'illa i per tant se'l considera resident. Més enllà de la qüestió en concret, el líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, en una entrevista al diari Última Hora, explicà que el seu partit mai ha parlat de limitar a estrangers: «sempre hem parlat de residents o no residents. La Unió Europea ha dit que aquestes limitacions a no residents només poden ser temporals i supeditades a un objectiu» concret, no poden ser norma general. Per tant, diu el cap sobiranista mallorquí, «hi ha una possibilitat» de tirar endavant la seva proposta, sempre i quan, és clar, el PSOE hi vengués a bé i des del Govern de Pedro Sánchez s’instàs les instàncies europees a prendre’s seriosament la qüestió. I insistí en el fet que tota limitació hauria de ser sempre a «no residents» mai a «estrangers», cosa que, al seu entendre, seria discriminatori.
Enmig de la polèmica susccitada s’han publicat les dades de la Memòria del Consell Econòmic i Social de Balears -recollides pel mateix rotatiu citat- al respecte de les vendes d’immobles a no residents: un 25% del totl de les compres de l’any passat foren protagonitzades per estrangers que no resideixen a les Illes, la taxa més elevada de tot l’Estat. El 2007 representaven el 8,7%.
Les mateixes dades indiquen que un 13% de les adquisicions van ser fetes per residents estrangers. Cosa que, diu la Memòria citada, suposa que el 38% del total de compres d’immobles les van fer ciutadans d’altres estats.
Les dades que aporta el CES illenc són parcials i per tant no serveixen de gaire per al debat en qüestió. Perquè no inclouen els compradors espanyols ni els illencs que varen adquirir immobles a municipis o illes on no resideixen.