El Consell d'Europa veu com "una gran preocupació" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena un 25% de classes en castellà a l'escola si una família ho demana. Segons un informe publicat aquest dimarts pel comitè d'experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l'organisme considera que aquestes decisions són "incompatibles" amb compromisos ratificats per l'Estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin "totes les mesures necessàries" per posar remei la situació. Al mateix temps, el Consell d'Europa lamenta la manca de garanties dins la legislació espanyola per celebrar judicis en llengües regionals o minoritàries.
"El comitè d'experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l'execució de les quals ha generat incerteses sobre l'ús de la llengua en l'ensenyament en diverses comunitat autònomes", assenyala el document.
Sobre aquesta qüestió, l'organisme recorda que Espanya va optar pel nivell de protecció "més elevat" de les llengües regionals i minoritàries quan va subscriure la carta europea, un fet que implica "impartir un ensenyament amb la llengua regional o minoritària com a mitjà d'instrucció", tenint també en compte el castellà com a llengua oficial de l'estat i l'ensenyament de llengües estrangeres. "Aquest principi s'ha d'aplicar de forma flexible", subratllen.
En aquest sentit, el comitè d'experts torna a fer menció de la carta europea i aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals "no ha d'anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d'aprendre-les". "En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l'aprenentatge de la llengua oficial de l'estat pot comportat la necessitat de reforçar-ne l'ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d'una o més assignatures; [...] però fixar un percentatge mínim d'ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l'article 8 de la carta europea", conclou.
Un ús "baix" del català als jutjats
D'una forma similar a la situació del català a les escoles, el Consell d'Europa considera que l'Estat té un ampli marge de millora en el sistema judicial. Segons l'informe publicat aquest dimarts, la legislació espanyola actual "no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts". Al mateix temps, observa que "no sembla que les parts en el procés siguin informades específicament d'aquesta possibilitat en cap moment, independentment de si la part té coneixement o no del català".
De fet, el document denuncia que "la majoria" dels òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en llengües oficials regionals o minoritàries i lamenten que el nombre de diligències realitzades en casos com el del català és "baix".
El comitè no només apunta als jutjats, però, sinó que també fa una breu menció a altres serveis públics. "Cal fer més esforços per assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, tot i que també en altres camps com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics", destaca.
Sobre aquest darrer punt, si bé al Consell d'Europa reconeix que l'administració local sovint exigeix el coneixement de la llengua regional entre els treballadors públics, també apunta que la disponibilitat de personal amb suficient nivell entre les administracions estatals és "baix".
Més enllà de la situació del català a Catalunya, els experts també fan un apunta sobre el català a l'Aragó i el valencià en zones de Múrcia, on consideren que l'Estat ha de garantir "la preservació i un cert nivell de protecció" a la llengua.
Problemes a tot l'Estat
L'estudi del Consell d'Europa no només se centra en el català, sinó que també analitza els casos del valencià, l'aranès, el basc, el gallec o l'asturià, entre d'altres. En línies generals, la conclusió és la mateixa, assenyalant que la implementació "plena" de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries en àrea com la justícia o l'administració pública encara no s'ha assolit.
El comitè d'experts posa especial atenció al cas d'Aragó, les Balears i el País Valencià, on ha detectat "un deteriorament" en la situació de les llengües regionals o minoritàries al llarg dels últims anys.
El govern espanyol torna a demanar a Metsola que permeti l'ús del català al Parlament Europeu: "És un afer prioritari"
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de l'Eurocambra, segons ha pogut saber l'ACN. En la carta, Albares assenyala que es tracta d'un "afer prioritari pel país" i demana a la presidenta de l'Eurocambra "abordar personalment" amb ella la petició. Es tracta de la tercera vegada des del 2022 que Albares fa aquesta petició, que fins ara sempre ha quedat sense contestar. El ministre espanyol demana a la popular que porti a votació del 'Bureau' -l'equivalent a la mesa de l'Eurocambra- l'ús del català, el basc i el gallec al ple.
En la carta, a la qual ha tingut accés l'ACN, el ministre espanyol defensa que l'inici de la nova legislatura europea "constitueix una ocasió privilegiada per donar un nou impuls a la subscripció d'un acord administratiu per l'ús del català, el gallec i el basc al Parlament Europeu". "És un afer prioritari pel meu país i un element essencial de la identitat nacional", afirma Albares a la missiva, amb data de 18 de setembre del 2024.
"Donada la importància de continuar apropant les institucions als ciutadans i de fomentar la seva participació, l'ús de les llengües de part important de la ciutadania espanyola i europea en el Parlament resulta de gran importància", defensa Albares. En el text enviat a la presidenta de l'Eurocambra, el ministre també recorda que hi ha "més de vint milions de persones que viuen en territoris espanyols on es reconeix l'oficialitat del català, el basc i el gallec".
Alhora, també fa valdre que les tres llengües cooficials tenen "característiques úniques", entre les quals cita el reconeixement a la Constitució o el fet que són llengües de treball al Congrés i el Senat.
"Per tot l'anterior, li agrairia poder abordar personalment la possibilitat de sotmetre a la Mesa del Parlament Europeu la decisió per concloure el mencionat acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu que permeti l'ús del català, el basc i el gallec a la seva seu", conclou Albares a la missiva.
Tercera petició des del 2022
L'última vegada que Albares va demanar per carta a Metsola que els eurodiputats puguin utilitzar el català, el basc i el gallec a l'Eurocambra va ser el passat 4 de març de 2024. Ho va fer a petició de la mateixa presidenta del Parlament Europeu. Tanmateix, la sol·licitud mai es va arribar a votar a la Mesa del Parlament Europeu. En l’anterior legislatura, no hi havia una majoria a favor de l'ús de les tres llengües cooficials al plenari europeu, i a la mesa la clau era en mans del grup liberal.
Per tirar endavant la proposta del govern espanyol, caldria una majoria de set dels catorze vicepresidents de la Mesa. En l'anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l'ús del català als plens va ser, precisament, aquesta falta d'una majoria a la taula de vicepresidents. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la mesa i només els Verds i l'Esquerra -amb un representant cada un- s'havien mostrat favorables a la proposta espanyola. Els populars i els liberals -fortament influenciats per Ciutadans en aquesta qüestió- s'hi oposaven, tot i que no es va arribar a votar mai.
Ara, amb la nova legislatura que tot just comença, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa. Una d'aquestes és la de l'eurodiputat del PSC, Javi López, que en diverses ocasions ha reiterat el pes que els socialistes tindran en la mesa de vicepresidents en aquest nou mandat. "Els vots dels cinc vicepresidents socialistes seran clau per construir una majoria", va afirmar López el passat mes de juliol en declaracions a l'ACN.
Ara, amb el control d'una vicepresidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, els socialistes es mostren més optimistes. Cal, però, que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, faci el pas d’incloure la qüestió en l’ordre del dia de la Mesa, la petició que, de nou, li ha reiterat ara Albares.
En tot cas, l’ús del català al plenari no significa l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea. Aquest pas, que funciona a través d’un procés paral·lel, s’ha de decidir en el marc del Consell Europeu, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió està encallada des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals. Precisament aquest dimarts se’n celebra un a Brussel·les, però com passa des que la presidència rotatòria és en mans d’Hongria, el català no és sobre la taula.