Quasi monocultiu turístic

L'economia balear ja no creix més que la mitjana estatal

A pesar dels rècords turístic i d'ocupació laboral, l'economia illenca mostra una certa contenció si es compara amb la mitjana de l'Estat: ambdues creien exactament igual, quan l'any passat -en el còmput total- la illenca superà clarament l'espanyola. No vol dir que sigui la tendència d'aquest 2024, però de moment resulta sorprenent. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’economia de les Balears segueix creixent a un ritme considerable, però no ho fa per sobre de la mitjana estatal. De fet, durantel segon trimestre d’enguany ha experimentat una pujada del 2,9 %, exactament la mateixa que mostra l’Estat. L’any passat el PIB illenc va augmentar un 3,8% mentre que la mitjana estatal fou del 2,5%.

Des del Govern baleàric es destaca que les Illes mantenen «una continuada senda de creixement respecte del mateix període de l’any passat, amb una xifra igual que la mitjana espanyola i molt per sobre de l’europea, que és del +0,8 %», segons van dir en la presentació de l’informe econòmic -aquesta setmana- el vicepresident Antoni Costa i la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló.

Pel que fa a les diferències entre Illes, són perceptibles entre Mallorca-Menorca, que presenten xifres quasi iguals, i Eivissa-Formentera, que manifesten menys creixement. Mallorca ha crescut un3 %, Menorca un 2,8, però en canvi les Pitiüses queden clarament enrere, un 2,3% totes dues.

El que és per totes les illes igual és el de sempre. El sector serveis domina totalment per mor del turisme. És, segons deien els citats dos responsables del Govern, «la punta de llança d’aquest dinamisme econòmic». El creixament es reflecteix en un augment de l’ocupació en tots els sectors, cosa que «permet aconseguir xifres sense precedents». Així és, el mercat laboral «es manté robust i en màxims, amb 636.870 afiliats (a la Seguretat Social) després d’un mes d’agost amb una afiliació històrica en el sector de serveis (542.808 afiliats després d’una pujada interanual del 3,8 %) i en la construcció (59.025 afiliats, amb un creixement del 1,7 % respecte de l’any passat). També hi ha pujades en la indústria (2,5 %) i en el sector primari (0,8 %)».

La dependència del turisme queda palesa per les xifres que presenta aquest negoci: creix el nombre de turistes (5,8 %) i les pernoctacions totals (6,1 %), acumulant fins a 31 de juliol 10,7 milions de visitants, amb un increment del 7 % en turistes estrangers. L’estada mitjana se situa en 6,1 dies. Així mateix, creix el transport de passatgers un 6,6% fins al juny, bàsicament per la pujada de la via aèria (7,4 %), encara que també hi ha millora en l’arribada per la mar (2,5 %). Els ingressos que suposa el turisme entre l’1 de gener i el 31 juliol són estratosfèrics: «ha aconseguit un nou rècord, 12.406 milions d’euros, amb un increment del 13,6 % respecte de 2023 i una despesa mitjana per persona i dia de 191 euros, la més alta dels darrers nou anys. De fet, la variació d’aquesta dada des de 2016 ha experimentat un creixement del 44,6 %», digueren els presentadors de l’informe.

L’altra pota de l’economia turística illenca, la construcció, segueix prou activa, «amb el segment residencial que aconsegueix nivells similars als de 2018». I per seguir amb la tradició del quasi monocultiu turístic, la indústria «s’afebleix amb una caiguda de la producció del 7,1 % fins al juliol, mentre que la mitjana nacional en el mateix període va experimentar un creixement del 0,9%».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.