Els dies 25, 26 i 27 d’octubre la localitat de Calella, a la comarca del Maresme, acollirà el congrés que Junts ha decidit avançar per a encarar la nova etapa política. Junts forma part de l’oposició a Catalunya des d’ara fa dos anys, quan va abandonar el Govern liderat per Pere Aragonès després que l’aleshores president destituïra el segon de l’executiu, Jordi Puigneró.
Ara, però, la situació política és diferent, tot i que el partit es manté a l’oposició. En primer lloc, perquè a Catalunya ja no hi ha un govern independentista, sinó que l’executiu està en mans “del PSC més espanyolista de la història”, tal com s’acostuma a dir. En segon lloc, perquè la referència de l’oposició al Govern ja no són els socialistes, sinó els puigdemontistes, que el 12 de maig van ser la segona força més votada i van quedar molt per damunt de les altres opcions independentistes. Hi ha un tercer factor, i és que des de Junts asseguren que ERC s’ha desprès de la seua coalició d’aliat preferencial degut als seus pactes amb els socialistes, tant en l’àmbit català com en l’àmbit espanyol.
Quin paper ha de tenir Junts, doncs, en aquesta situació?
La dificultat de les aliances
El replantejament d’estratègies a Catalunya i a Madrid per part de Junts és conseqüència, consideren des de dins del partit, del “canvi d’estratègia” d’ERC. Sobretot, els cal un “replantejament d’aliances”, que, expliquen, no va massa més enllà de l’estratègia fundacional del partit: incorporar nous actius en forma de partits, personalitats o entitats a l’univers juntaire, que manté la voluntat d’actuar més com un moviment que com un partit a l’ús.
La transversalitat, per tant, continuaria sent el seu principal actiu i serviria per a incorporar votants i simpatitzants procedents d’altres formacions “sense defugir debats”, com ara el de la immigració, que diuen no voler-lo encarar tal com el planteja l’extrema dreta a escala mundial, que el vincula a fenòmens com el de la inseguretat —Junts prefereix reclamar la gestió de les competències en matèria migratòria.
El discurs catastrofista al voltant del fenomen migratori ha fet emergir partits dins de l’espai independentista, com Aliança Catalana, una formació que pot fer mal Junts i contra la qual Junts ha establert explícitament un cordó sanitari. En aquestes circumstàncies, com que ni l’extrema dreta independentista ni l’actual ERC ni la CUP poden ser “aliats naturals” de Junts, l’estratègia que ha de seguir el partit és “ser aliats de nosaltres mateixos” a còpia d’incorporar nous actors.
Més pes encara per a Puigdemont
La renovació de Junts, en aquest aspecte, no passa tant per explorar noves estratègies com per reforçar les que està desenvolupant el partit des que va nàixer. Així s’explica també el fet que Carles Puigdemont està preparat per a assumir la presidència del partit, que aquests últims anys ha assumit Laura Borràs.
Aquest moviment, pensat per a garantir un encaix orgànic del president que encara és a l’exili, seria coherent amb el paper que fins ara ha desenvolupat. Puigdemont, tot i haver eixit formalment de la cúpula del partit els últims anys, mai no ha deixat de ser el referent de Junts ni la persona al voltant de la qual s’ha instituït la formació. Fins i tot ha sigut l’agent de decisió en les negociacions principals de Junts, sobretot la que va desembocar en la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l’amnistia, tot i que la seua aposta per abandonar el Govern català a la tardor del 2022 —que no va expressar públicament— també va influir considerablement entre la militància, que va optar per aquesta opció. L’anomalia que Puigdemont no formara part del poder executiu del partit en termes oficials serà corregida en aquest nou congrés.
Puigdemont, per a la majoria del partit, continua sent el “referent moral”. Però cal dir, també, que els últims resultats electorals han tingut diverses lectures. El protagonisme de Junts entre l’independentisme català és indiscutible, atesa la distància amb ERC i la CUP en termes de suport electoral. Tanmateix, Junts ha quedat lluny d’un PSC que s’ha vist reforçat, i a ningú no se li escapa que entre els votants independentistes hi ha hagut una abstenció considerable.
Com a exemple, en les eleccions del 2017, les primeres de Junts per Catalunya com a candidatura —encara no s’havia constituït com a partit— i amb Puigdemont com a cap de llista, la seua formació va traure quasi 950.000 vots. El 2021, amb Laura Borràs com a candidata efectiva, però amb Puigdemont liderant la llista, el resultat va ser de 570.000 vots. I aquest 12 de maig, amb l’al·licient de la candidatura efectiva d’un Puigdemont pendent de ser amnistiat, el resultat va ser de 681.470 vots. Malgrat la millora envers tres anys abans, aquesta pujada és molt menor que la pèrdua de vots d’ERC, que va ser de 430.000 entre 2021 i 2024. La CUP, pel seu compte, n’ha perdut 60.000.
El factor aglutinador de Puigdemont, per tant, no ha sigut suficient per a Junts i, per bé que ningú troba actualment cap possible substitut, alguns comencen a pensar que aquest és l’únic factor que encimbella Puigdemont com a líder indiscutible del partit. La construcció de nous lideratges és una assignatura pendent, i per primera vegada hi ha qui considera al si de Junts que Puigdemont podria ser un valor amortitzat en termes electorals.
Però la possibilitat d’un canvi de lideratge encara queda lluny. Puigdemont continua sent el referent indiscutible de Junts, l’aglutinador entre les diferents sensibilitats integrades en un partit que incorpora bona part de l’antiga Convergència —liberals i democristians— i també gent d’esquerres que tenen la independència com a objectiu compartit.
El partit a curt termini
Mentrestant, aquest congrés hauria de servir per a catapultar encara més valors emergents del partit com la portaveu Mònica Sales, la diputada Jeannine Abella o el diputat Salvador Vergés. Jordi Turull continuarà com a secretari general, si no hi ha sorpreses, al si d’un partit que vol deixar d’estar condicionat per les aliances. Un objectiu que serà difícil d’aconseguir, però que a curt termini el podran visibilitzar davant l’escenari que arribarà en clau espanyola, amb el previsible rebuig als pressupostos de Pedro Sánchez i amb la votació de l’aixecament de la immunitat del president espanyol, que serà imputat pels afers dels negocis presumptament irregulars de la seua dona.
En clau social, Junts mira de reüll la reconstrucció d’entitats com ara l’Assemblea Nacional Catalana, ara presidida per Lluís Llach —el cantautor és molt pròxim al president Puigdemont—; o el Consell de la República, amb un futur incert si Puigdemont finalment és amnistiat. L’objectiu és teixir aliances amb aquestes entitats de l’univers independentista amb què Junts vol congeniar mentre, en clau estrictament partidista, reforça el seu paper com a formació hegemònica de l’independentisme. Les aliances amb les entitats, però, són més senzilles que amb els partits, i aquestes últimes hauran de tornar a existir tard o prompte. I comportaran unes contradiccions davant les quals no es pot saber encara si a Junts estaran o no preparats per a afrontar-les.