Rita Barberà, quan era alcaldessa, es va proposar “posar València al mapa”. La visita del Papa, el circuit de Fórmula 1 o l’organització de la Copa Amèrica foren algunes de les accions estrella de l’estratègia perquè el món posés els ulls a la seva ciutat. En el cas d’aquesta última, la Copa Amèrica de vela, la va acollir en dues ocasions, el 2007 i el 2010, i ella i el Govern la van presentar com un esdeveniment que revolucionaria l’economia “sense cap cost pel públic”.
El 2022, quinze anys més tard, l’alcalde de València, Joan Ribó, encara eixugava l’última factura del deute, que va acabar sent de 370 milions d’euros. És per aquest motiu que, en proposar-los d’acollir l’esdeveniment una tercera vegada per 2024, Ribó i la Generalitat valenciana van declinar la proposta.
També la va rebutjar la ciutat neozelandesa d’Auckland, malgrat que els vigents campions de la competició siguin locals, l’Emirates Team New Zealand. Auckland va organitzar l’última edició de la Copa Amèrica l’any 2021, i el balanç econòmic va suposar unes pèrdues de 94 milions d’euros per al país.
A Barcelona, en canvi, la Louis Vuitton 37th America’s Cup, que va començar el 22 d’agost i s’allargarà fins al 21 d’octubre, s’ha inaugurat amb una il·lusió exuberant. L’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, va comparèixer el primer dia de regates preliminars i va recalcar quela Copa Amèrica serà cabdal per reconnectar Barcelona amb el mar i per tornar a projectar la ciutat al món en positiu. Va recordar, també, que l’últim cop que la capital catalana va acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud va ser amb els Jocs Olímpics de 1992.
I és que, segons un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra a petició de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, es calcula que la competició tindrà un impacte econòmic d’uns 1.200 milions d’euros (el 0,5 del PIB català). Unes xifres que situen la Copa Amèrica al tercer lloc en el podi d’esdeveniments mundials per impacte econòmic, només superada pels Jocs Olímpics i per la Copa del Món de futbol.
S'estima que les inversions i les despeses associades seran de 1.115 milions d’euros i que trepitjaran la ciutat 2,5 milions de visitants. En un sol dia, la Copa Amèrica podria atraure 100.000 persones i fins a 3.000 vaixells al port.
El litoral a punt per a la Copa Amèrica
De fet, van ser els Jocs Olímpics el motiu pel qual es va iniciar la transformació del litoral barceloní, a passos de gegant i amb conseqüències no sempre positives. Ara, la Copa Amèrica també ha col·laborat en la remodelació dels espais marítims de la ciutat. Les obres del Port Olímpic, que es preveien enllestides en set anys, han accelerat la feina per estar acabades aquest estiu per a la competició de vela.
Al moll de Mestral, els locals d’oci nocturn s’han substituït per tot un seguit d’espais, encara buits, previstos per acollir un “pol d’economia blava”. És a dir, empreses vinculades a l’àmbit marí. I davant, un ampli passeig empergolat, amb plantes, bancs en forma de gandules i un edifici elevat preparats per ser, en un futur, un “balcó gastronòmic”. Al Port Vell també s’han enllestit diverses actuacions per posar-lo a punt per a la Copa, que han de continuar un cop s’acabi la competició.
La Copa Amèrica, segons Collboni, “obrirà Barcelona al mar”. Serà “el gran argument per tornar a baixar al mar i a la platja”, i l’al·licient per recuperar la connexió amb molts espais dels quals els barcelonins s’havien desenganxat, “per començar, el Port Olímpic”.
Veïnes enfurismades
Les veïnes de la Barceloneta, però, no ho veuen amb bons ulls. Consideren que Barcelona ja pateix prou el turisme massiu i les conseqüències gentrificadores d’aquest fenomen. “Obrir Barcelona al mar”, consideren, no és una bona idea quan la ciutat està sobresaturada. Organitzades amb altres entitats —Ecologistes en Acció, Sindicat de Llogateres…— i ciutadans consternats, s’oposen fermament a la celebració del macroesdeveniment a través de la plataforma No a la Copa Amèrica (NCA).
Un esdeveniment que, diuen, és elitista, aliè —pocs coneixen ben bé de què va la competició, fins i tot el públic que quan cau el sol s’agrupa a les fan zones atret pels DJ— i no fa encaminar Barcelona cap al model de ciutat que voldrien els ciutadans.
A més, critiquen que la millora d’espais públics s’hagi fet amb la vista posada a l’esdeveniment, i no per les necessitats del barri. “Sense el macroesdeveniment les obres no s’haurien reactivat i hem d’estar-hi agraïts [diu amb ironia]. T’ho tradueixo: si és pel benestar dels veïns, aquestes obres no es farien, es fan per als visitants i els equips i la gent que ha posat diners en la competició”, explica a EL TEMPS una de les portaveus de la plataforma, Clara Tur.
Malgrat que el barri no patirà restriccions de mobilitat diàries, durant aquests dos mesos els veïns i treballadors de la Barceloneta hauran de tenir preparada una acreditació en forma de codi QR. L’Ajuntament preveu límits de circulació en diversos punts de l’entorn marítim i talls de circulació puntuals en funció de les afluències.
Avantatges fiscals
Un altre element que ha indignat la plataforma i que ha generat soroll a les xarxes és el decret que va aprovar el Govern espanyol per impulsar l’esdeveniment, que inclou un règim d’incentius fiscals per als participants de l’esdeveniment. Així, aquells visitants que comptin amb una certificació emesa per la mateixa organització de la Copa Amèrica podran gaudir d’exempcions a tributs com l’impost de successions i l’IVA, i rebaixes a l’IRPF.
El decret estableix, entre altres, que els béns de les persones que adquireixin la residència a l’Estat espanyol amb motiu de la Copa Amèrica no hauran d’abonar l’impost de successions i donacions, en cas de mort del titular. O que les persones que es traslladin a l’Estat espanyol amb motiu de la competició estaran exemptes de pagar l’impost de societats per qualsevol renda derivada de l’esdeveniment.
L’humorista català Joel Díaz criticava així les concessions de l’Administració a Twitter: “Ni Successions (WTF), ni Societats, ni Seguretat Social, ni IVA, ni gairebé IRPF. Encara gràcies que no ens hem de posar nosaltres a bufar-los les veles ni els hem de donar cada dia un primogènit en sacrifici.”
En directe, des de la pantalla
En arribar al litoral barceloní, a ningú li pot passar per alt que s’hi cou alguna cosa. Fins ara, no hi ha hagut un augment de l’afluència especialment notable —més enllà de l’enorme riuada de visitants que col·lapsen diàriament Ciutat Vella. Tot i que es preveu que, ara que comença la competició, el públic vagi arribant a la ciutat. Tant si és així com si no, n’hi ha prou a aixecar la vista per trobar-se amb lones, carpes, zones, estands i tot d’elements publicitaris que marquen els espais dedicats a l’esdeveniment.
Al llarg del moll de la Fusta hi ha la Race Village, una zona gratuïta plena de pantalles enormes des de les quals es poden seguir les curses, espais publicitaris de tots els patrocinadors i escenaris on punxen DJ i s’hi fan actes ben diversos —divendres passat, la presentació de la nova temporada del canal de ràdio del Grup Godó, RAC1—. A la zona del Port Olímpic, un Villageon VIP d’entrades a preus estratosfèrics. I arreu del litoral, diversos edificis vestits amb lones corporatives, que han esdevingut les seus dels equips de competició.
L’organització també marca diverses “àrees mirador” des d’on representa que es pot seguir la competició. Ara bé, al web de l’esdeveniment recomanen “portar el mòbil ben carregat” per poder seguir les regates en directe. I és que a ull nu els velers es veuen ben petits, mar endins.
Per viure l’acció de prop, ofereixen tres opcions: acostar-s’hi amb el seu propi vaixell, llogar-ne un o comprar un tiquet per embarcar a un dels vaixells de l’organització. La resta es pot veure des de les pantalles gegants del moll de la Fusta o a través dels enregistraments en directe que s’emeten per YouTube i Facebook.
2024, primera competició femenina
La Copa Amèrica s’ha anunciat com un esdeveniment sostenible i feminista. Sostenible perquè els velers no generen emissions. Tot i que els remolcadors que els porten a les zones de regates i tots els iots de l'audiència sí que siguin vaixells de motor. Feminista perquè enguany, el 2024, és la primera vegada que incorpora una competició femenina, malgrat ser una competició amb 173 anys d’història.