Són paraules de Josep Benet: "Fidels a Fuster". I és que la UCE, és un any i un altre, i ja en fa vint-i-quatre, fusterianisme portat a la pràctica. A Prada hi ha professors, alumnes i organitzadors de tots els Països Catalans que conviuen, estudien i es relacionen amb tota normalitat. Molts d'aquests han conegut, llegit o sentit parlar de Fuster. I ja tocava. La intenció inicial dels organitzadors era de rememorar, en aquest any 92 tan ple de commemoracions, els 30 anys de la publicació de Nosaltres els valencians, l'obra més emblemàtica de Fuster. Però la mort de l'escriptor ha obligat a reconvertir la commemoració en un homenatge a la persona, l'obra i la trajectòria.
Així, la Universitat Catalana d'Estiu va començar els cursos homenatjant el seu intel·lectual de referència. Max Cahner, Josep Benet, Joan Francesc Mira i Aina Moll van glossar diversos aspectes de l'intel·lectual de Sueca, amb un consens absolut: sense ell, aquest país no seria igual. Cahner, actual president de l'equip rector de la Universitat, va destacar la voluntat pedagògica de Fuster: "No volia ser l'últim intel·lectual valencià-català, sinó que volia que sortissin altres persones capaces d'estendre el discurs, i per això va escriure, per formar una classe intel·lectual al País valencià que hi pogués perpetuar el sentiment nacional". La retirada de Fuster de la vida pública també va ser abordada per Cahner: "Veia que les coses s'ajornaven dia a dia, i com que ell havia dit el que havia de dir, va considerar més prudent de passar a un segon pla que no haver de desautoritzar el que el poble elegia o acceptar les rebaixes dels polítics que governaven".
El rector de la UCE va acabar la seva intervenció denunciant la "falsificació" que en alguns sectors s'ha fet de l'escriptor de Sueca i recordant que el millor homenatge és que "Fuster continuï viu, que la seva aspiració als Països Catalans continuï defensant-se sense rebaixes".
Josep Benet, que també va donar un toc reivindicatiu a la seva exposició, va dedicar grans paraules a Fuster: "fenomen, mena de miracle, home que canvia el curs de la història, profeta, gairebé màrtir". L'historiador va donar una breu ullada a la influència de Fuster en la regeneració del nacionalisme a València a partir dels anys quaranta i va aprofitar un episodi concret de la seva relació amb l'escriptor de Sueca per denunciar "l'agressió espanyolitzadora intolerable" que representa l'actual arquebisbe de València. Benet va voler destacar que, a més de gran pensador, Fuster "era un home d'actuacions concretes", i com a exemple, va llegir un fragment d'una carta que li havia enviat feia anys on deia que "una de les causes més eficaces de la castellanització de la societat valenciana està en l'actitud de l'església local, instigada pels arquebisbes". La designació de l'actual arquebisbe, significa per Benet una nova agressió. Benet també va reivindicar la vigència del voluntarisme de Fuster, "perquè estem molt lluny encara de ser una nació normal", i sobre aquest aspecte va criticar l'abandó de la consciència de Països Catalans per la majoria de forces polítiques, "cosa contra la qual hem de continuar lluitant perquè és precisament al País Valencià on es juga el futur dels Països Catalans i a la vegada el futur de l'estat espanyol". Malgrat això, Benet va voler tancar la seva intervenció mostrant el seu optimisme, perquè malgrat tot "som molts més dels que ells voldrien".
L'escriptor Joan Francesc Mira centrà la seva intervenció a destacar el patriotisme de la trajectòria de Fuster: "Ha estat radicalment i profundament lleial a la seva nació, i responsable davant allò que el país exigia d'ell, tant en públic com al llarg de la seva obra escrita". Per Mira, Fuster va ser una renovació, "com si en un desert haguera florit un arbre", que va escriure una prosa que és "un dipòsit de bellesa, precisa i eixuta", imbuïda per "dosis increïbles d'intel·ligència". Per la seva banda, Aina Moll va fer més èmfasi en el treball de Fuster per la unitat de la llengua, "conscient de la diversitat", com a objectiu paral·lel a la catalanitat de tot el territori i a la "necessitat de llibertat".
Enric Valor, el sud del sud
Després de Fuster, la UCE va retre homenatge a la figura de l'escriptor Enric Valor. De nou, doncs, el reconeixement dels organitzadors i assistents a una persona del sud -de la frontera, que diria Josep Guia-. Valor no va poder assistir a l'acte, però hi va fer arribar una cinta exposant els motius de la seva absència, qüestions de salut, i agraint l'acte. L'enregistrament acabava amb un visca a "la mare Catalunya" i "als nostres estimats Països Catalans". Els seus cinc néts, alumnes de la Universitat, i com deia Valor "tots cinc universitaris i votants del nacionalisme conseqüent", van ser els encarregats de recollir la placa commemorativa davant els aplaudiments emocionats dels assistents.
Els responsables de dibuixar la figura de Valor van ser Josep Guia, Josep Piera i Enric Balaguer. El primer, després de definir l'homenatjat com un gran patriota i un gran escriptor, va voler destacar-ne tres aspectes: el fet de ser del sud, "és una barrera contra la penetració espanyola"; la seva vocació marxista, "al costat del poble treballador"; i el seu compromís feminista. L'escriptor Josep Piera va qualificar Enric Valor "d'avi d'una generació que venia d'un silenci mental", i va destacar com a principal aportació seva el fet d'haver donat categoria literària a la tradició oral. L'obra de Valor, segons Piera, "omple un territori íntim de ficcions i de llengua d'una manera elegantíssima". Per la seva banda, el professor de la Universitat d'Alacant, Enric Balaguer, va agrair a l'homenatjat "haver fet entrar les comarques d'Alacant a formar part de la literatura catalana", en una intervenció on exposà les tres principals aportacions que, segons el professor, ha fet a la literatura del País Valencià. La primera, de la qual la Trilogia de Cassana és el millor exemple, és d'oferir en les seves obres una informació de la societat valenciana que trenca el tòpic de món rural valencià; la segona, d'haver aconseguit de sintetitzar en la seva obra diversos corrents estètics i literaris; i la tercera, d'haver ofert al públic valencià un treball lingüístic de primera referència, creant "un model de llengua ineludible". En resum, Balaguer va afirmar que l'obra de Valor "pretén fer un retaule al més complet possible del que ha estat la nostra societat". Per cloure l'acte, la imatge electrònica va substituir la imatge física i un vídeo va fer present les paraules de l'escriptor als assistents.
La tanda d'homenatges d'enguany a Prada es va tancar amb un de dedicat a la figura d'Enric Casassas. Casassas ha estat rector d'aquesta Universitat d'Estiu aquests dos darrers anys. L'acte reuní a la taula dues generacions: la de persones com Jordi Carbonell, Josep Benet o Emili Giralt, companys de viatge de Casassas, que són referents per als qui vénen darrere, en representació dels quals hi havia Salvador Alegret i Pilar Rahola. Aquesta última, invocant Enric Casassas, va destacar la importància de l'homenatjat per a les generacions posteriors, "el seu caràcter de referent no solament polític i moral, sinó també sentimental: pertany a una raça d'homes incombustibles, indòmita, una mica salvatge, que només s'han casat al llarg de la seva vida amb les seves pròpies conviccions". En aquest sentit, afegí que "Benet, Carbonell, Casassas són el model humà i polític més sa i més útil que tenim les noves generacions".
Però la Universitat de Prada no és solament els seus homenatges. Enguany han estat els seus 1.200 participants -900 alumnes (530 del Principat, 220 del País Valencià, 62 de les Illes, 20 d'Alguer i 20 de Catalunya Nord), acompanyats de 250 professors i 50 persones de l'organització els que de bell nou l'han feta possible. I l'any que ve, ja farà un quart de segle.
Reformulacions, municipis, bisbes, nacions... i molt més
La Universitat Catalana d'Estiu ofereix cada any tot d'ofertes als seus alumnes, tant intel·lectuals com d'esbaijo. Entre aquestes últimes, es pot triar des d'una vetllada musical dels fans de la Lloll Beltran i Celdoni Fonoll a un concert de rock dels Ocults o DB, passant per un concert de l'orquestra de cambra Virtuosos d'Hongria, que feia l'estrena mundial de l'obra dels germans Pla en l'immillorable escenari de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà.
L'oferta intel·lectual té la mateixa dosi de varietat i pluralitat, en el marc d'uns cursos, seminaris o tallers d'assistència molt nombrosa. Així, els alumnes poden passar per cursos com "La literatura catalana i els signes del zodíac", "El Tractat de Maastricht i la integració europea", "la invenció del fanatisme", "l'aportació cristiana al projecte nacional" o tallers sobre cançons populars, ràdio, cuina i alimentatació.
Però la UCE no seria el que és sense els seus debats. Uns debats en què participa lliurement el públic, entroncant amb la tradició popular i oberta d'aquesta Universitat. A la mateixa taula es troben posicions enfrontades al voltant de les temàtiques més diverses. Però són les discussions polítiques les que reserven generalment més sorpreses. En aquest ambient, l'alumne es pot trobar davant un Xavier Rubert de Ventós, eurodiputat pel PSC, que assegura que militaria en el mateix partit que Josep-Lluís Carod-Rovira, diputat d'ERC, si el partit d'aquest últim s'anomenés Centre Democràtic dels Països Catalans. O amb un Joaquim Nadal, alcalde de Girona, defensant la catalanitat del PSPV al costat d'un alcalde de Dénia, Sebastià Garcia, de la UPV, que sosté tot el contrari. I no passa res, perquè la UCE és així. Però són els bisbes catalans -l'any passat el de Solsona, Antoni Deig, i enguany Jaume Camprodon, de Girona- els que acaben d'arrodonir la transcendència dels arguments en litigi.