Com si es tractara de tabac o de begudes alcohòliques, el ministre danès d’Educació s’ha mostrat taxatiu: “Les empreses tecnològiques estan contribuint a la destrucció de l’ensenyament”. Mattias Tesfaye s’ha marcat el repte d’impedir que els telèfons mòbils entren a les aules i que l’alumnat recupere, des de la primera etapa escolar, l’ús del paper i el bolígraf en detriment de les tabletes.
Una ofensiva en tota regla que compta amb el suport de la primera ministra del país escandinau, Mette Frederiksen. En unes declaracions al mitjà danès Politiken, ha encoratjat la població a “defensar els nostres fills abans que siga massa tard”. I és que les dades són demolidores: un de cada tres infants de quatre anys ja disposa d’un telèfon mòbil o d’una tableta, i resulta gairebé impossible trobar-ne algun de deu anys que no en tinga.
El Govern està tan preocupat per l’efecte de les xarxes socials que ha aprovat una regulació en virtut de la qual els joves no s’hi poden registrar fins els 15 anys. Una mesura que de moment no està obtenint els efectes desitjats perquè les grans tecnològiques, com era de preveure, fan oïdes sordes. A Dinamarca, el 94 % dels xiquets i xiquetes de 12 anys veuen les xarxes i més del 50 % dels que tenen menys de 10 anys ja compta amb perfil propi.
El problema s’aguditza amb el pas dels anys. Els que en tenen 15 passen cinc hores al dia a les xarxes, un temps que cal sumar a les quatre hores de mitjana que estan connectats a les pantalles al seu centre educatiu. En total, nou hores de contacte permanent amb elles. Els algoritmes malèvols i els continguts en cadena —la reproducció d’un vídeo rere un altre— no fan sinó agreujar la situació.
En un article recent publicat al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung, la psicòloga Aida Bikic, de la Universitat d’Odense, afirmava que la tecnologia crea tantíssima “dependència”, és tan “addictiva” que els i les joves “no poden suportar-la”. Ella parla, ras i curt, d’una “emergència nacional”, ja que “les conseqüències de tot plegat poden ser devastadores: falta de concentració, traumatització, autolesions, inseguretat i soledat”. Segons alguns estudis publicats els darrers anys, l’ús intensiu de les pantalles afavoreix el desenvolupament de símptomes relacionats amb l’autisme.
Sørine Vesth Rasmussen, de l’organització de protecció infantil Børns Vilkår, alerta en el mateix article del Frankfurter Allgemeine Zeitung que els països escandinaus no són un exemple —com sempre s’ha dit— en l’aplicació de les noves tecnologies a l’ensenyament.
“Que no ens imite ningú més, que no caiguen en la trampa”, ha advertit Rasmussen. “Quan tothom ja ha adquirit el seu ordinador o la seua tableta i el professorat ja s’ha acostumat a utilitzar-los a través dels serveis que ofereixen les empreses comercials, costa moltíssim fer marxa enrere”.
És per això que el Govern danès promou, ara, una aliança en favor de la “desconnexió”. El programa se’n diu Apaga’t. Una idea que ha estat ben rebuda a Suècia i Noruega, dos estats veïns en què l’ús de la tecnologia aplicada a l’ensenyament també ha esdevingut referencial.
Curiosament, fa un parell d’anys, el Govern danès va posar en funcionament una aplicació mòbil —Woof— per a parar atenció a la salut mental dels seus joves. De manera anònima, i en una escala de l’1 al 5, cadascú podia manifestar quin era el seu estat d’ànim.
“Malauradament, l’extensió del fenomen digital, sumada als pares que no estableixen cap límit, s’està convertint en una combinació molt dolenta”, assenyala la psicòloga Bikic. I com a prova, com també reporta el Frankfurter Allgemeine Zeitung, algunes dades esfereïdores: el 63 % dels estudiants danesos de quart de primària i el 74 % dels adolescents de setè de primària s’estimen més passar el temps lliure amb els seus telèfons mòbils que no amb els amics o la família, un de cada dos joves que s’autolesiona a Copenhaguen assegura que s’hi va inspirar a les xarxes socials i no resulta estrany veure nenes de vuit o deu anys utilitzant tota una gamma de productes antienvelliment.
Un drama generalitzat
El drama és generalitzat. L’ús de les tauletes no se circumscriu a l’etapa escolar —a Dinamarca, l’ensenyament obligatori no s’inicia fins els set anys—, sinó que prové de molt abans. És habitual veure’n a les llars d’infants. D’alguna manera, ja semblen eines inherents al procés educatiu, quan no hauria de ser així.
Per això, ara que el Govern danès proposa el retorn als llibres, les llibretes i les llapisseres, hi ha un entrebanc a tenir molt en compte: el pressupost que comporta un retorn al passat i el bandejament progressiu dels aparells tecnològics com a mecanisme d’aprenentatge.
Molts dels sistemes educatius s’han implantat a través de la tecnologia. Els i les joves han d’accedir als ordinadors o les tauletes per a efectuar els seus deures o aprendre els apunts de l’examen que tindran d’ací a pocs dies. El retorn a les classes tradicionals del professor impartint uns coneixements i els alumnes prenent-ne nota no sembla tan senzill.
L’estat del benestar danès, un dels més avançats del planeta, ha permès que tothom tinga accés a les noves tecnologies en igualtat de condicions.
No debades, Dinamarca sempre ha anat moltes passes per davant en matèria d’innovació educativa, amb els darrers avenços en tecnologia com a esperó. Per exemple, en l’ús de la intel·ligència artificial. Lluny de rebutjar-la, els instituts danesos han buscat la manera d’incorporar-la a l’aprenentatge com a una eina més.
Des de l’aparició d’aplicacions com ChatGPT, el professorat ha provat la manera de reconduir-ne l’ús a través de xarrades periòdiques amb els estudiants. Conscients que resulta impossible vetar-ne l’accés, la intenció dels docents de la darrera fase de l’ensenyament obligatori consistia a adaptar-ne els avantatges sense perdre l’interès per la matèria i el valor de l’esforç. Més aviat al contrari, incentivar-los.
Però la realitat ha acabat superant els docents i els mateixos governants. La sensació d’haver posat tots els ous a la cistella de les noves tecnologies i d’haver deixat en un segon terme el cultiu de les relacions personals i el tracte més humà comença a calar fort. És per aquest motiu que el Govern es planteja, en plena era de la digitalització, recuperar el vell costum de la pissarra clàssica i la llibreta escrita a mà. El costum de dur els apunts a la carpeta i de llegir llibres de paper, no a través d’una pantalla. Ja n’hi ha prou de pantalles, venen a dir. Les pantalles estan conduint al desastre els menors danesos.