La quarta onada de feminisme, que va agafar embranzida a partir del #MeToo, ha servit per evidenciar les discriminacions latents que perduren encara entre homes i dones. La bretxa salarial ens parla de la diferent remuneració que reben homes i dones per una mateixa feina. La bretxa de cures, de la diferència entre les hores que uns i altres dediquen a les tasques domèstiques i de sosteniment de la família. La bretxa laboral de la persistent feminització de determinades feines, habitualment aquelles que tenen una remuneració més baixa i un menor reconeixement social.
Hi ha una altra bretxa menys coneguda, però igualment important: la bretxa orgàsmica. És a dir, la diferència en el nombre d'orgasmes que de forma sistemàtica es dona entre homes i dones, i de forma molt més acusada, en les parelles heterosexuals. Perquè podrem amagar-ho més o menys; parlar-ho en la intimitat o callar-ho secretament, però la realitat és la que és: el problema existeix.
Ho certifiquen totes les investigacions que s'han fet en aquesta matèria. Un estudi realitzat per la companyia Durex l'any 2017 als Països Baixos i Bèlgica va constatar que el 75% de les
Cecilia Bizzotto: "Tant homes com dones han estat socialitzats per creure que el centre del plaer sexual resideix en la penetració".
dones no arribaven a l'orgasme durant l'acte sexual. En els homes el percentatge era del 28%. Un any després, un estudi publicat per Archives of Sexual Behavior a partir d'una mostra de 50.000 adults nord-americans especificava que el 95% dels homes que mantenien relacions heterosexuals arribaven al clímax quan mantenien relacions sexuals. El percentatge en les dones era del 65%. És una xifra prou més alta que la de la investigació anterior, però mostra, en tot cas, una diferència acusada respecte dels homes.
En part per això -perquè ells s'escorren amb la mateixa facilitat amb què l'aigua surt de l'aixeta, mentre nosaltres mirem les musaranyes- des de fa quasi vint anys es celebra el Dia Internacional de l'Orgasme Femení. La commemoració va nàixer l'any 2006, al Brasil i més concretament en el municipi d'Esperantina. Allà un regidor, José Arimateia Dantas, va impulsar la celebració en quedar impactat per un estudi de la Universitat Federal de Piauí que assenyalava que el 28% de les dones d'aquesta regió eren incapaces d'arribar a l'orgasme.
La reivindicació podria semblar una boutade, però no ho és pas, a la vista de les xifres. Perquè ens parla de la salut sexual i de l'enorme esvoranc que hi ha a l'hora de fruir de la nostra sexualitat, en funció de si som homes o dones i de la nostra orientació sexual. Perquè (atenció!) el que diuen tots els estudis és que és en les dones que mantenen relacions heterosexuals (és a dir, amb homes) que el problema més s'agreuja. O cosa que és el mateix: que les lesbianes arriben a experimentar la petite morte amb molta més facilitat que no les heterosexuals.
Elena Crespi, sexòloga, té clar que hi ha moltes i bones raons per reivindicar ben fort aquest dia: "Cal celebrar aquest dia perquè existeix l'escletxa orgàsmica. El nostre cos està fet per orgasmar d'una manera espectacular, però el tipus de relacions sexuals que hem après -i que tenen un clar biaix masclista- fan que les relaciona sexuals no siguen satisfactòries per a la majoria de dones i persones que tenen vulva i clítoris".
El 2026 es compliran cinquanta anys de la publicació de l' 'Informe Hite', que va trencar el tabú sobre la sexualitat femenina.
"Hem de reivindicar el nostre dret a una sexualitat plena -explica Cecilia Bizzotto, sociòloga i portaveu de Joy Club Espanya, una comunitat "liberal" de contactes-. La bretxa orgàsmica és la demostració més gran que la nostra sexualitat continua sense estar en el centre i continua envoltada de tabús i mites absurds que ens limiten: que les dones tenim menys desig sexual; que el sexe "de veritat" comporta penetració i la resta són preliminars; que el que és normal és tenir orgasmes per via vaginal...".
La cosa no és nova, en tot cas. Fou Shere Hite qui l'any 1976 va publicar el celebradíssim Informe Hite, després de consultar 3.000 dones a través d'un qüestionari amb una seixantena de preguntes sobre les seues relacions sexuals. Una investigació revolucionària en el seu plantejament i que, amb les seues conclusions, va posar damunt la taula un tema, aleshores, pràcticament tabú: el de la insatisfacció de les dones en matèria sexual. Un 70% de les dones que van respondre el qüestionari, de fet, van assegurar que mai no havien tingut orgasmes durant la penetració.
Després vingueren Betty Dodson, amb la seua defensa radical del plaer femení i els seus tallers per aprendre sobre el cos femení i la masturbació. Per primera vegada, les dones prenien protagonisme per vertebrar un discurs autoconscient i reivindicatiu, lliure de prejudicis histèrics com els propugnats, durant anys, per la medicina convencional. A espentes i redolons, un nou paradigma al voltant del plaer de les dones començà a obrir-se camí.
De l'Informe Hite es compliran prompte cinquanta anys. I si bé ha estat molt el que s'ha avançat, encara hi ha molts silencis al voltant de la bretxa orgàsmica. I una certa vergonya. Si les dones no arriben a l'orgasme amb la facilitat amb què ho fan els homes, pensen molts homes i dones, es perquè elles tenen una anatomia més complexa.
"La nostra anatomia no té res de complicat ni estrany -denuncia Cecilia Bizzoto-. Això és el que ens han dit per justificar la desigualtat, per deslegitimar els nostres accessos al plaer i alienar-nos de la nostra satisfacció. La bretxa orgàsmica té causes profundament arrelades en l'aspecte cultural, no biològic. Al llarg de la història, tant homes com dones han estat socialitzats per creure que el centre del plaer sexual resideix en el coit, i que qualsevol altra forma d'interacció és només un preliminar a l'acte principal, que és la penetració. Com l'escalfament abans del partit. Aquesta visió coitcèntrica és especialment perjudicial per a les dones".
Elena Crespí: "Encara hi ha dones que han normalitzat el fet de no tenir orgasmes en les relacions amb les seues parelles. Cal justícia orgàsmica".
Elena Crespi coincideix plenament amb aquesta apreciació. "Encara hi ha molts homes que pensen que les dones orgasmem a través de la penetració, quan la vagina és, en realitat, el canal de part i està dissenyat per a la fecundació, la menstruació i l'expulsiu, no per al plaer sexual", explica aquesta sexòloga qui no s'està de recordar que "en realitat, les dones tenim molta més facilitat per arribar a l'orgasme i concatenar-ne diversos, que no els homes".
"Les dones podem orgasmar de moltes formes. Hi ha l'estimulació clitoriana, però hi ha altres maneres, fins i tot, sense contacte físic, a través de la lectura eròtica o amb l'estimulació dels mugrons. Sobretot, el que dificulta que tinguem més orgasmes és que se'ns ha construït una autoestima sexual pràcticament inexistent. S'han escampat grans mentides sobre com funcionem i se'ns han posat entrebancs per poder experimentar plaer", explica aquesta terapeuta que atén casos en la seua consulta de dones que van a la seua consulta i li diuen que mai no han experimentat el clímax sexual amb les seues parelles.
"Encara hi ha dones que han normalitzat el fet de no tenir orgasmes en les relacions amb les seues parelles -reflexiona-. Malauradament, els orgasmes es fingeixen en gran quantitat. I es viu enmig d'un gran silenci. Hi ha molts homes que viuen una sexualitat molt satisfactòria i no saben que, en realitat, les seues parelles no ho estan gaudint amb la mateixa intensitat que ells. Això no pot ser. Ens cal justícia orgàsmica".
-------------------------------------
EL SUCCIONADOR PER OBRIR LA MENT
"La masturbació és una ferramenta poderosa per a l'autoconeixement sexual. Conèixer el teu propi cos a través de la masturbació permet identificar quin tipus d'estimulació, moviments i ritmes et resulten més plaents, la qual cosa pot millorar la qualitat dels orgasmes", explica Alba Povedano, sexòloga clínica i encarregada d'Amantis, una cadena de tendes de joguets eròtics.
En aquesta matèria, la irrupció del Satisfyer, el succionador de clítoris llançat al mercat l'any 2014, ha suposat una revolució. Perquè si bé de joguines per a l'estimulació femenina n'han
Cecilia Bizzotto: "El Satisfyer ha desmitificat la masturbació femenina i ha empoderat moltes dones".
existit sempre, cap no ha assolit la popularitat d'aquest. Es regalen en Nadal, enmig de l'enrenou familiar, i es posen a l'abast dels consumidors en llocs preeminents de les grans cadenes d'electrodomèstics, com si es tractés de ventiladors. Els temps en què els joguets eròtics femenins consistien en un fal·lus de mida de cavall en prestatgeries d'establiments que semblaven un tuguri són història. Fa la sensació que, en aquesta matèria, s'ha trencat un tabú.
"La diferència entre els succionadors i els joguets eròtics anteriors és que el succionador se centra en estimular el clítoris -explica Cecilia Bizzotto, de Joy Club-. La gran majoria de joguets previs eren reproduccions de penis en diferents mides i que estaven dissenyats per a la penetració. La jogueteria eròtica ha permès obrir el diàleg sobre el plaer femení de forma més oberta i accessible. Tot i que els joguets sexuals han existit durant molt de temps, el Satisfyer s'ha convertit en un fenomen cultural que ha desmitificat la masturbació femenina i ha empoderat moltes dones per explorar la seua sexualitat sense tabús".
Efectivament, aquest aparell que es pot adquirir per 30 euros a través d'internet i del qual han sorgit moltes rèpliques, ha trencat el tabú en moltes converses entre dones. La seua efectivitat és inqüestionable. Pim, pam, pum! Ara bé, també ha instaurat una forma d'arribar a l'orgasme gairebé mecànica. Una mena de fast food de la masturbació.
Per a Elena Crespi, l'avanç que ha suposat en la reivindicació del plaer femení és inqüestionable. Amb tot, però, lamenta que haja promocionat un model de sexualitat "consumista". "Aquesta idea que per gaudir has de tenir una joguina fa que ens allunyem del nostre propi cos. Les joguines són un complement meravellós, però no indispensable. El que et dona el pell amb pell no t'ho pot donar una joguina
Sovint si només passem per l’experiència sexual amb les joguines continuem mantenint una distància amb el nostre propi cos. Per mi les joguines sóni un complement meravellós. Lo important és que cadascú conegue com funciona el seu cos a través del seu propi cos. El que et pot despertar el pell amb pell, no t’ho dona una joguina. Per gaudir del plaer sexual no necessitem sempre joguines. A més, promociona un model que consisteix en orgasmar per orgasmar, una mena de consum ràpid que s'allunya d'una sexualitat més profunda".