-Vostè va ser conseller d’Economia i Finances durant els dos tripartits. En aquell moment ja es plantejaven propostes per solucionar el dèficit fiscal català. En quins termes es van plantejar?
-Precisament he miravist el preacord entre Esquerra Republicana i PSC i he de dir que està molt inspirat en el projecte d’Estatut de 2005, és a dir, en l’Estatut que va sorgir del Parlament.
-En què s’assemblen, segons vostè?
-Ells mateixos ho diuen al document, que s’inspiren en el projecte d’Estatut del 2005. Per exemple, per la proposta l’Agència Tributària de Catalunya recapti tots els impostos, entenent per recaptar les quatre fases de l’administració tributària, que són recaptació, extensióinspecció, gestió i liquidació; i que una part d’aquests diners vagin a l’Estat per la part de despeses a Catalunya en forma de participació en aquests impostos i que una altra vagi a la solidaritat a través dels mecanismes d’anivellamentció corresponents. El que diu el preacord és molt similar al que vam acordar al projecte d’Estatut del 2005, que, com pot comprendre, em faig en part meu perquè jo era conseller d’Economia.
-Aquell projecte d’Estatut no va ser idèntic al que va eixir del Congrés espanyol i encara menys al que va eixir més tard del Tribunal Constitucional. Aquelles propostes en les quals s’inspira l’acord actual van arribar a ser tombades per algun d’aquests actors?
-Sí, és clar. Aquesta és la qüestió important. De moment, el document del preacord em sembla francament acceptable, perquè es correspon amb el projecte d’Estatut del 2005. Ara, què en sortirà al final? Doncs depèn de dues coses. La primera, que el PSOE i el Govern de l’Estat se’ls’ho facin seu, el defensin i surti així del Congrés espanyol, cosa que no sabem. Cal recordar que la senyora María Jesús Montero [ministra espanyola d’Hisenda] va sortir fa poques setmanes dient que no estava d’acord amb això. I després, en segon lloc, cal veure què passa al Constitucional. Perquè nosaltres mateixos, aquest mateix document, el vam fer nostrel’haguéssim pogut signar ael 2005. Ara bé, Iquè passarà després? Doncs no ho sabem, tenint en compte què va passar llavors.
-Per tant, es refia poc de l’evolució d’aquest preacord?
-No. Allò ja no té importància. Jo Ttinc tots els motius per ser molt reticent respecte a la seriositat del Govern de l’Estat a l’hora de complir amb els pactes. Però bé, sembla que l’executiva del PSOE no hi està des’acord i el mateix Pedro Sánchez s’hi ha compromès clarament. Tot dependrà del que deia. I també de si és acceptat pel Congrés espanyol, perquè cal veure què passa amb diputats, com ara els de Compromís, imprescindibles per la majoria absoluta i que no hi semblen estar d’acord.
-L’acord econòmic que es va reflectir en l’Estatut obeïa a anys de greuges que fins aleshores potser no s’havien manifestat de manera tan clara.
-Bé, s’havien manifestat, però nosaltres no parlàvem de greuges ni plantejàvem les coses de formade reacció reactiva, sinó propositiva. Nosaltres pensàvem en un nou model de finançament, i el que es va aprovar a l’Estatut del 2005 era un bon acord que més tard acabaria corregit pel Congrés espanyol., Pperò tot i així el resultat ens va semblar suficientment bo com per defensar-lo en unel referèndum sobre l’Estatut.
-Quina era la diferència de l’Estatut que es va proposar el 2005 des de Catalunya i el que va eixir del Congrés espanyol, en matèria econòmica?
-Hi va haver diferències importants. Per exemple, nosaltres parlàvem que l’Agència Tributària de Catalunya recaptaria tots els impostos i l’Estatut que va sortir del Congrés espanyol deia que el consorci tributari recaptaria l’IRPF –cosa que fins ara no s’ha complert, per cert–, i després ja veuríem. També hi havia el tema de la capacitat normativa. No és que fos molt greu la retallada, però sortia un model de finançament una mica disminuït per part del Congrés espanyol. Malgrat això Eera acceptable, per això lael vam defensar en el referèndum.
-Aquella part no la va tombar el Constitucional?
-El Constitucional va tombar algunes coses, per exemple la disposició addicional tercera de les inversions. També va tombar la bilateralitat.
-Però no va tombar el consorci.
-No.
-I tot i així no s’ha aplicat.
-El consorci no va ser possible. El Constitucional no ho va tombar, però rRecordem com va anar: l’Estatut s’aprova el 2006, hi ha una negociació pel finançament que havia de cloure al 2008 però finalment va acabar al 2009, i en l’acord resultant d’aquella negociació ja no hi entra el consorci. I per què no hi entra el consorci? Perquè nosaltres no vam acceptar el que proposava el Govern de l’Estat entenia per consorci, que era una caricatura de consorci: figurava que hi havia una entitat que es deia consorci, però a l’hora de la veritat l’Estat seguia recaptant els seus impostos i la Generalitat els seus. I nosaltres no ho vam acceptar. Per això no es va fer el consorci el 2009, però això segueix sent un mandat de l’Estatut.
-I atesos els precedents, creu que el preacord actual tindrà conseqüències positives?
-Ara el que s’ha acordat és més que un consorci: l’Agència Tributària de Catalunya, ella sola, recaptarà, gestionarà, liquidarà i expansionaràinspeccionarà tots els impostos. No és que sigui una cosa excepcional, encara que ara vinguin els nacionalistes espanyols a dir que això és trencar Espanya. Això és el que es fa a Alemanya, no és cap barbaritat. Ara, jo vull sentir al Govern de l’Estat dient que “anem seriosament amb a fer tot això”. Això és el que importa. Que aquí a Catalunya ens posem d’acord hauria de ser el normal. El que és notícia és que el PSC també hi estigui està d’acord ara, quan fins ara estava més pendent de Madrid que de Catalunya. Per tant, és una bona notícia. Però allò important és que des de Madrid confirmin que, efectivament, anirem per aquí.
-La desconfiança envers la proposta econòmica de l’Estatut del 2005 era perquè els comptes econòmics no li eixien a l’Estat amb aquell plantejament?
-L’Estatut va anar al Constitucional, que va tombar una sèrie de coses que eren molt importants, i a partir d’aquell moment a Catalunya hi havia la consciència que l’Estatut proposataprovat a Catalunya no era el que havia eixit del Constitucional. I per què es va fer això des de Madrid? Perquè hi ha una constanttendència històrica del nacionalisme espanyol (assumida en general per l’Estat espanyol) que és evitar, en la mesura del possible, una Catalunya forta políticament i econòmicament.adreçada a evitar que Catalunya tingui més poder polític. Aquest és l’origen de tots els problemes.
-Però l’argument que moltes vegades es fa des d’Espanya és que amb propostes com aquestes els comptes estatals no eixirien. Això és cert?
-Si a Catalunya s’apliqués una fórmula similar a la del País Basc evidentment la contribució de Catalunya als comptes de l’Estat baixaria notablement, amb repercussions i tindrien un problema seriósserioses per les finances de l’Estat. Això és així. Però clar, aquí cal plantejar-se dues coses. La primera és si Catalunya ha de tenir una la contribució equivalent a la del País Basc és l’apropiada o bé, i possiblement el que succeeix és que la del País Basc és excessivament baixa; i la segona si les comunitats que reben han de rebre el que reben o si potser no reben massa. Aquesta és una part del problema, també. Sigui en un sistema general comú o sigui en un sistema específic per Catalunya, potser caldria plantejar-se quin ésha de ser el patró dels fluxos redistributius dels recursos que tenim entre tots i entre les diferents comunitats autònomes. Potser unes paguen massa i d’altres reben massa. I compte, això no vol dir que potser en el cas de les Illes Balears i de València també s’hauria no s’hagi de replantejar la qüestió. Una cosa és que Catalunya vulgui un model específic, cosa que em sembla absolutament normal tenint en compte la realitat de la situació política; i una altra és que en un sistema comú hi hagi territoris molt propers a nosaltres, entre altres raons pel fet de compartir llengua, que estan en una situació molt desfavorable i necessitarien una reforma.