Fanzara és una població marcada pels paisatges muntanyosos i el transcurs del riu Millars. Amb poc menys de 300 habitants i localitzada a la comarca de l'Alt Millars, aquest xicotet municipi va aconseguir acaparar el focus internacional gràcies a un festival. La celebració del Museu Inacabat d'Art Urbà (MIAU), caracteritzat per la convivència entre les artistes i els habitants de la vila, va reconciliar el veïnat després de les tensions que va haver-hi per la instal·lació d'un abocador i va situar Fanzara a l'aparador cultural global.
La proposta del MIAU era ben singular: els residents de la localitat acollien en les seues cases als creadors culturals, els quals elaboraven les seues obres a les façanes dels habitatges. Això sí, el contingut sempre estava consensuat prèviament amb les persones que els obrien desinteressadament les seues llars. Engegat l'any 2014, el MIAU s'ha consolidat fins al punt que en la passada edició s'hi van inscriure 607 creadors culturals de 74 països diferents.
L'èxit del festival s'ha topat amb els anhels de censura política de l'equip municipal del jove Marc Diago, del PP. L'Ajuntament de Fanzara, comandat pels conservadors, ha aprovat una ordenança municipal que instaura la censura prèvia dels continguts del MIAU. «Totes les intervencions artístiques o obres d'art que vagen a ser pintades seran supervisades prèviament per l'ajuntament. Per això, s'haurà d'entregar a aquest ajuntament un esbós de la intervenció a realitzar a fi d'obtindre la corresponent autorització», resa la normativa municipal impulsada pels dretans.
«No podran pintar-se en cap façana del municipi frases, dibuixos o similars de caràcter polític o una altra intervenció que puga ferir la sensibilitat de les persones o dels diferents col·lectius», rematava la nova regulació de la localitat. L'erosió del caràcter obert i reivindicatiu del MIAU prové de les granellades que li han generat a Diago una pintada que va elaborar l'il·lustrador Elías Taño a l'edició de l'any passar. Aquest artista, inspirat en una cançó de Toni Mejías, de Los Chikos del Maíz, i Pablo Sánchez, de La Raíz i Ciudad Jara, havia fet un mural a la façana d'una casa amb la següent inscripció: «L'única pàtria digna d'aquest país encara continua a les fosses».
L'acció normativa de l'Ajuntament de Fanzara ha comportat l'aturada del festival i la protesta enèrgica, entre altres, de l'Associació d'Artistes Visuals d'Alacant, València i Castelló, l'Associació Valenciana de Crítics d'Art, la Fira d'Art Contemporani MARTE, l'Associació d'Escriptors de la Província de Castelló, l'Associació Valenciana de Professionals de la Cultura, el Grup Europeu de Magistrats per la Mediació i, fins i tot, del Departament d'Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, qui ha presentat un informe on alerta dels criteris ambigus de l'ordenança municipal redactada pel PP.
Capital artística
El món de la cultura al País Valencià no ha estat l'únic que ha denunciat aquesta proposta censora per part de la formació de la gavina a Fanzara, sinó que el Consell Valencià de Cultura, a través d'un informe sense vots en contra i aprovat a mitjans d'aquesta setmana, ha estirat les orelles el consistori del municipi i ha desmuntat qualsevol argument esgrimit per part de l'alcaldia de la localitat de l'Alt Millars. «És innegable que el festival celebrat cada mes de juliol ha transformat Fanzara en un vibrant museu a l'aire lliure i en una destinació turística emergent de renom», apunta.
«Des de la seua primera edició i al llarg de les diferents convocatòries, el MIAU ha omplert els carrers de Fanzara amb més d'un centenar i mig d'obres d'art urbà. Els artistes, nacionals i internacionals, tant emergents com consolidats, troben en aquest entorn rural una plataforma única per a expressar la seua creativitat, utilitzant murs i façanes com a llenços», descriu l'òrgan cultural que assessora la Generalitat Valenciana. I assenyala: «Cada any, noves obres se sumen a les existents, convertint al poble en un espai en constant evolució i reafirmant el seu caràcter de museu inacabat».
El Consell Valencià de Cultura, de fet, remarca que el MIAU «s'ha convertit en una atracció turística global». «La notorietat del MIAU ha sigut amplificada per la cobertura d'importants mitjans de comunicació internacionals com ara el New York Times, The Guardian i la BBC. Aquests mitjans han destacat la singularitat del MIAU i el seu impacte en la comunitat local, no sols com un esdeveniment artístic sinó com un exemple de com l'art pot transformar i revitalitzar comunitats rurals, atraient a turistes de tot el món», fa memòria d'hemeroteca.
«El festival no sols ha revitalitzat culturalment Fanzara, sinó que també ha tingut un impacte econòmic positiu en el comerç local. Els visitants, atrets no només per l'art, sinó també per la singular atmosfera de Fanzara, gaudeixen de l'hospitalitat, dels negocis del poble, generant ingressos i promovent el desenvolupament sostenible de la regió», ressalta des d'un punt de vista econòmic, així com puntualitza sobre la dinàmica creixent del festival: «L'èxit del MIAU és un exemple de com l'art pot servir de motor de creixement econòmic i cohesió social. El festival, des de la seua creació en 2014, no ha mostrat signes de desacceleració».
El ressò internacional i l'impacte econòmic s'ha sumat a un procés de participació veïnal i popular: «La participació de les persones residents en el desenvolupament del festival ha sigut crucial per a l'èxit continu del festival, creant un sentit de comunitat i pertinença que és palpable a cada racó del poble». «Amb una col·lecció de més de 150 intervencions artístiques, que reflecteixen la diversitat i creativitat d'artistes de tot el món, s'ha convertit en un dels museus a l'aire lliure més extensos i en constant evolució», ressalta.
«El festival MIAU de Fanzara ha aconseguit posicionar-se com una referència mundial de l'art urbà, demostrant que l'art té el poder de transformar comunitats i fomentar la cohesió social, convertint a un xicotet poble en un epicentre cultural de gran rellevància i col·locant a Fanzara en el mapa global de l'art contemporani, deixant una marca inesborrable tant en la comunitat local com en l'escena artística internacional», incideix amb l'objectiu, a més a més, de fer valdre la pràctica i la singularitat dinàmica artística que engloba aquest festival que s'ha convertit en una de les activitats tractores a l'Alt Millars.
«Lliure de controls ideològics»
El Consell Valencià de Cultura no sols fa un viatge en el seu informe per la importància del MIAU, sinó que demana la retirada de l'ordenança municipal auspiciada per la formació de la gavina. L'òrgan cultural considera, de fet, que «un dels valors del MIAU de Fanzara ha estat des de l'any 2014 fins a l'any 2023 exercir la seua activitat lliure de controls ideològics i a favor de la llibertat d'expressió artística, motiu pel qual considerem que l'ordenança municipal, tal com també indica el síndic de greuges, hauria de ser reconsiderada per a la seua retirada».
«El MIAU de Fanzara ha contribuït en la defensa del dret a la creació i els drets culturals de la població en el seu àmbit d'influència, a més d'estar compromès en combatre la censura i assegurar el desenvolupament artístic de les participants», subratlla a les conclusions de la seua anàlisi l'organisme cultural, el qual recorda: «El festival MIAU de Fanzara ha revitalitzat una comarca de l'Alt Millars amb greus problemes de despoblament, motiu pel qual considerem que la no realització del mateix suposaria un precedent de gravetat absoluta social i cultural per a la comarca».
Com a retret final a l'actitud de l'alcaldia del PP, el Consell Valencià de Cultura adverteix: «Les institucions públiques estatals, autonòmiques o municipals han de tenir una especial cura per a la defensa de la llibertat d'expressió en tots els àmbits, incloses les manifestacions artístiques, i han de vetllar per assegurar el dret de la població a tenir experiències culturals que fomenten, no només el gaudi estètic sinó també la consciència crítica respecte al món, inclús si aquest foment alimenta opinions contràries a les pròpies». Un míssil simbòlic contra la censura a Fanzara.