-En molts punts del territori es veuen clapes d’arbres ataronjats o groguencs. Què li està passant al bosc mediterrani?
Al bosc mediterrani li estan passant moltes coses alhora. Ara bé, es podria resumir dient que al bosc mediterrani comença a acusar l'impacte del canvi climàtic. Què vull dir amb això? Que dos factors estan impactant sobre ell d’una forma brutal: d’una banda, assistim a un augment pronunciat de la temperatura. D’una altra banda, arrosseguem uns quants anys d’una sequera prou destacable, especialment a Catalunya.
El programa en el qual treballo, Deboscat, monitora els boscos catalans des de 2012. El 2023 hem tingut un rècord de superfície afectada per sequera: 66.000 hectàrees a tota Catalunya. De fet, la complexitat de la situació actual s’ha escapat de la capacitat del mateix projecte. Des del Deboscat s’està fent un esforç per adaptar els protocols a aquestes noves magnituds. El fet que augmenti la temperatura provoca que la vegetació necessiti, en línies generals, més aigua. Al capdavall, la vegetació és com les persones: quan fa més calor, “suen” més i necessiten beure més aigua.
"Quan un canvi a la natura és molt brusc implica que durant un temps hi ha molt desordre"
Els arbres dels boscos perden aigua per les fulles i, per tant, com més calor faci, més aigua els caldrà. Encara que no hi haguera sequera, només pel simple fet que fa més calor, ja necessitarien més aigua. Però, com a més a més, hi ha sequera, la situació encara s’agreuja més.
-El bosc mediterrani, però, està preparat per desenvolupar-se en aquestes condicions...
Exactament. El bosc mediterrani està preparat a patir les condicions d'estius molt càlids i molt secs. Moltes de les espècies pròpiament mediterrànies tenen estratègies per afrontar aquesta situació dicotòmica, de passar molta calor a l'estiu i disposar de molt poca aigua.
Per exemple, les alzines, els roures o els fajos són espècies planifòlies que tenen la capacitat d'assecar les seves fulles quan la situació és dolenta, però poden treure nous brots quan les condicions milloren. Això provoca que les seues capçades es fagin marrons, com si fos la tardor. Per tant, quan no tenen prou aigua, perden la fulla però, en quant disposen d’aigua, treuen nous brots.
Els pins, per la seva banda, tanquen una mena de vàlvules que tenen a les fulles i es diuen estomes. En situacions d’estrès hídric, tanquen aquestes vàlvules, de manera que eviten perdre aigua. Alguns pins són més eficients que altres en aquestes estratègies.
-Aleshores, què està passant ara? Per què hi ha tants peus que moren?
El problema és que les condicions en els darrers anys estan canviant i les estem portant al límit de la seva resistència.
-I hi ha el risc de sobrepassar aquest límit?
Clar que l'hi ha. De fet, ja l’estem sobrepassant. A Catalunya, malgrat que la primavera ha estat plujosa, estem veient arbres morts a causa de la situació d’estrès hídric dels darrers tres anys. De fet, hi ha mortalitats bastant destacables.
Probablement veurem una progressiva transició, un canvi progressiu d’unes espècies per unes altres, perquè hi ha espècies que van néixer amb unes condicions que ara estan canviant. Per dir-ho d’alguna manera, els han canviat les regles del joc. Llavors potser veurem com algunes espècies més pròpies del sud de la Península i del nord d'Àfrica, s’implanten aquí.
El pi roig, que és propi d'alçades mitjanes, a hores d’ara està al límit. Llavors veurem progressivament que aquesta espècie s'anirà morint i a sota d'aquests boscos aniran creixent altres espècies, com ara alzines o roures mediterranis, que són més resistents.
-Quines són les espècies que més s’estan veient afectades per aquesta situació de sequera prolongada?
D’una banda, hi ha els roures i les alzines, que de seguida mostren símptomes de
"Fa molts anys que avisem que açò passaria. Així que, ara que està passant, arremanguem-nos"
patiment: assequen les fulles i el primer estiu de sequera ja s’ho passen malament. Per tant, pel que fa a la simptomatologia, són els primers a fer-se marrons i perdre la fulla. A voltes, queden completament pelats. Ara bé, si les condicions tornen a ser adequades, rebroten i es recuperen.
D’una altra banda, hi ha els pins que potser a primera vista sembla que no els estigui passant res, quan en realitat si que els passa. Els pins són els que més estan morint. Un pi amb la capçada roja o marró, no rebrotarà, és mort. Aquesta capçada, a mesura que caiguin les fulletes que ara té marrons o vermelles, quedarà com de color gris i l’any vinent no rebrotarà.
-La impressió, entre molts tècnics forestals, és que l’impacte del canvi climàtic, que s’esperava que ocorreguera en el termini d’un segle pel que fa a la transformació del bosc, està esdevenint en només una dècada. Comparteix aquesta sensació?
Sí. Que a causa del canvi climàtic hi hauria un canvi en el bosc mediterrani era una qüestió molt consensuada, però la impressió és que està sent més ràpid que no esperàvem. Quan un canvi a la natura és molt brusc implica que durant un temps hi ha molt desordre. Un incendi és l’exemple extrem. En general, una transició més lenta és una transició més endreçada.
Ara bé, estem veient com zones on es van registrar mortaldats altes per la sequera de 2016, estan transitant millor per l’actual sequera i s’ha registrat menys mortaldat. I això és degut al fet que els arbres que van sobreviure-hi, han tingut menys competència i, per tant, més disponibilitat d’aigua. Quan alguns arbres es moren, els que queden tenen més accés a recursos hídrics.
-Per tant, el bosc el que està fent és preparar-se per a un context de més estrès hídric?
Clar. El bosc el que fa és aplicar estratègies per sobreviure d’acord amb les condicions ambientals. I això suposarà transformacions del paisatge que estem acostumats a veure.
-En el Deboscat heu analitzat fins a 2023. Però podeu anticipar com està sent 2024? Què hi podem esperar?
Aquí, a Catalunya, ha plogut força. Ara bé, el sud de Catalunya encara arrossega un dèficit molt gran d'aigua. No tinc una bola de vidre i ens hem de cenyir a les dades que
"Tot i que la primavera ha estat generosa en pluges, encara hi haurà registres elevats d'afectació per sequera".
tindrem quan acabem l’any, però la sensació és que l’afectació sobre els pins serà molt gran. Perquè potser l’any passat el van resistir, però ja no resistiran aquest, en el cas de zones on no ha plogut prou.
Llavors la meva sensació és que, malgrat que aparentment podria semblar que podia ser un any molt bo, perquè la primavera ha sigut generosa, tindrem encara registres elevats d'afectació, perquè hi haurà arbres que l'any passat encara no estava clar què els passaria i que finalment han acabat morint.
-Què hauríem de fer amb els arbres que moren?
En general, la fusta morta al bosc aporta molta biodiversitat. A més a més, la fusta morta que cau a terra no és el mateix que la fusta morta que està dret. Per tant, la fusta morta aporta biodiversitat als ecosistemes. Pot ser una font d’aliment o donar recer a altres espècies que són importants en la cadena tròfica. Pot donar cabuda a espècies diverses, des d’espècies microbianes a ocells emblemàtics com ara el picot, que no hi serien si no hi hagués fusta morta. Ara bé, és cert que estem parlant de grans quantitats de fusta morta al bosc i caldria analitzar fins a quin punt això pot ser un problema o no pel que fa al risc d’incendi. En tot cas, és un debat obert.
-Quina incidència estan tenint les plagues? Teniu preocupació en aquest sentit o no?
La primera preocupació que tenim a hores d’ara és per la sequera, perquè els arbres se’ns estan morint de set. Ara bé, hi ha una sinergia que ja fa molt de temps que coneixem entre la sequera i les plagues. A les sequeres, hi solen seguir les plagues. Va passar amb la sequera de 2016 i caldrà veure si torna a passar ara. Cal parar atenció al tomicus, un barrinador que és com un escarabat molt petit, que fa moltes galeries a l'escorça dels arbres, no permet que la saba circuli i els acaba matant per asfíxia.
-En definitiva, hi ha raons per estar preocupades per l’estat dels boscos?
De raons sempre n’hi ha, però a mi m’agradaria treure-li una mica de dramatisme a aquest tema. Perquè fa molts anys que avisem que açò passaria. Així que, ara que està passant, arremanguem-nos i pensem com volem i podem adaptar-nos-hi per continuar vivint a casa nostra. Perquè el que és segur és que hi haurà un canvi i nosaltres hem d’aprendre a adaptar-nos. La vida i el bosc tirarà endavant, d’una forma o una altra.