L’abril de 2023 el grup ecologista Terraferida -especialitzat en fer informes i estudis sobre els impactes negatius en el territori, i difondre’ls a través de xarxes socials, sobretot- va cessar la seva activitat davant l’evidència que els partits d'esquerres que aleshores governaven no tenien intenció de canviar de model econòmic ni de fer polítiques eco transformadores: «són un mur impermeable», va dir l'entitat en el comunicat de fi d'activitat.
Catorze mesos després els activistes verds han tornat puntualment a la vida d’agitació de consciències per «completar» un dels estudis que havia fet i que presentà just abans de cessar en les seves activitats, l’any passat. Es tracta de l’informe sobre les construccions de cases unifamiliars a fora vila a Mallorca, en terreny rústic. Noves dades del període 2022-2023 han permès ara el completar l’estudi.
La conclusió dels activistes verds és contundent. Entre 2015 i 2023 el creixement de l’edificació de xalets en terrenys rústics «no ha tengut aturall». La situació és tan greu, al seu parer, que hores d’ara existeix la real «amenaça de transformar Mallorca en una sola ciutat, un enorme suburbi en el qual just quedarien sense edificar alguns espais naturals fragmentats i amb una gran pressió humana».
El nou i pòstum estudi de Terraferida es basa en la publicació recent de les fotografies aèries de Mallorca dels dos darrers anys i del llistat de projectes de cases autoritzat pel Consell de Mallorca -l’entitat responsable de donar els permisos de construcció en terreny rústic, a més de l’ajuntament respectiu-, fins a l’any 2023. «Aquestes noves fonts ens ha permès fer una actualització de la qüestió dels habitatges en sòl rústic i la seva evolució, diferenciant quines estan construïdes o en construcció, i quines pendents de construir, així com la seva localització i altres dades rellevants», han assenyalat.
El resum quantitatiu és que s'han construït o aprovat un total de 2.943 xalets en els vuit anys de governs d'esquerra, amb un consum de territori efectiu de 581 hectàrees i amb l’afegit del que consumeixin totes les edificacions en curs o en projecte. En el 42% dels casos, diu Terraferida, es tracta de parcel.les que s’han agrupat, amb permís, perquè les originàries no tenien el mínim de superfície (14.000 m2) per edificar-hi.
L’anàlisi que fa el grup d’activistes verds és que actualment existeixen encara unes 20.000 parcle.les susceptibles de ser edificades en terreny rústic. Tot plegat fa que els activistes consideren «molt preocupant aquest procés urbanitzador, no només per la seva dimensió, també per la multitud de conseqüències que té: du associat una pèrdua constant d’explotacions agràries, una major dependència exterior d’aliments i materials i un empobriment del paisatge i la biodiversitat. També suposa un augment de la capacitat de població que ni tan sols es contempla als planejaments municipals ni al Pla Territorial (del Consell), mentre dispara el consum d’aigua -totes les noves edificacions al camp tenen piscines i jardins- i multiplica les necessitats de mobilitat en cotxe privat i els viatges en avió per mor que les noves residències van destinades majoritàriament a turisme residencial i a lloguer turístic. No cal dir que tota aquesta nova edificació requereix de cada vegada de més infraestructures que, al seu torn, suposen més ocupació i destrucció del territori».
Els ecologistes reclamenla prohibició total i immediata d’edificar residències al sòl rústic, com va fer Menorca l’any 2003. Si no, tant aquesta illa com, també, Eivissa, patiran «un procés de degradació accelerat i de conseqüències històriques i irreparables amb la complicitat absoluta de tot l’arc parlamentari que, en la passada legislatura, acordà unànimement mantenir la parcel·la mínima edificable en 14.000 m2 que, a la pràctica, suposa la construcció d’un xalet amb el seu corol·lari de piscines, pistes i jardins, cada cent metres lineals».