—Un cop acabat el mandat de Pere Aragonès, com valoren el seu mandat des del món local?
—Creiem que ha estat una legislatura on, potser, en tot el que té a veure amb el món local, hem perdut l’oportunitat de posar sobre la taula la realitat del finançament i una llei de governs locals. No només això, com a entitat municipalista que representem el 100% dels municipis i el Govern sap que quan ens ho demana hi som, hem trobat que aquest diàleg no hi ha estat i que no se’ns ha cridat en moments transcendents.
—La manca de pressupostos de la Generalitat d’enguany, pot afectar el món municipal?
—Que no s’hagin aprovat no vol dir que no hi hagi pressupostos. No seria el primer cop que es governa amb pressupostos prorrogats. El Govern va decidir, legítimament, no seguir. La pròrroga en què estem ara permet seguir governant als governs que no han aprovat pressupostos.
—Pensant en el govern que entri, sigui quin sigui, quins deures li posaria l’ACM?
—Primer, com a país, hi ha d’haver un diàleg més fluït entre els diferents nivells d’administracions i ens hem de posar totes al mateix nivell. No poden seguir tractant el món local com el germà petit que s’ha de tutelar. Si unes administracions han demostrat que poden fer bé la feina són les locals. Demanem que se’ns permeti participar en totes les preses de decisions que tenen amb veure amb el món local, també el finançament. I espero que en el mandat vinent es posi sobre la taula un tema estructural i crònic com és l’infrafinançament estructural del món local.
—Com valoren l’impacte que han tingut els fons Next Generation?
—Van ser una bona notícia. Tenir aquest acompanyament és molt important. Dit això, l’estructura del municipalisme català no és simètrica. Per tant, uns tenen més capacitat que altres de presentar projectes per accedir als fons. Potser els municipis més petits no hi han tingut accés i potser serien els que necessitarien més aquesta injecció de diners de fora, perquè amb els seus pressupostos potser no poden fer front a tot el que caldria. No parlo de somnis, parlo de clavegueram, de xarxa d’aigua, d’enllumenat, d’asfaltatge de carrers… Com a ACM, amb l’oficina internacional, intentem acompanyar aquests municipis perquè hi puguin accedir. També ens preocupen els terminis amb què hem de resoldre els fons. Són uns terminis molt curts per executar i justificar, i tenim ajuntaments preocupats per si ho podran fer. Caldrà que els governs acompanyin a poder millorar aquests terminis perquè des del món local es pugui justificar correctament.
—Els fons estan arribant a allò perquè estaven previstos?
—Al meu municipi, per exemple, serviran per fer habitatge social. Els ajuntaments no han fet cartes als Reis demanant coses impossibles, han demanat coses necessàries que potser amb el teu pressupost no hi arribaries. Bàsicament, els fons han estat ben orientats si som capaços d’executar-los. Perquè, si els hem de tornar, els hem de tornar amb interessos.
—Què es poden fer els municipis per contribuir a la transició verda?
—S’està planificant en l’àmbit dels planejaments urbanístics per definir de quina manera s’han d’implantar els diferents sistemes que ens permetin obtenir energies verdes. Estem definint zones d’implantació d’aquest tipus d’infraestructures. Hi estem fent una aposta clara per contribuir amb les teulades d’equipaments municipals o treballar amb els polígons industrials per poder aprofitar els sostres per instal·lar plaques i que es pugui generar una comunitat energètica. Si això ho fem tots els municipis, la transformació a Catalunya serà real. Estem també gestionant el cicle de l’aigua. Als ajuntaments se’ns ha estigmatitzat i castigat injustament i estem fent els deures en temes de mobilitat i qualitat de l’aire i en l’àmbit dels residus. Si els municipis no apostem per una transició ecològica, difícilment la farà el país.
—Què està faltant perquè tothom s’hi posi?
—La majoria dels alcaldes i alcaldesses hi estan compromesos i estan estudiant la manera. El que falta és el finançament. Entenem que una part de finançament l’haurem de posar els ajuntaments, però sense les subvencions que ens ho permetin, difícilment ho podrem fer viable.
—Pel que fa a la sequera, les dades indiquen que un nombre significatiu d’ajuntaments no estaven complint amb els límits marcats. Ha estat així?
—No. S’ha culpabilitzat injustament els ajuntaments. Hem aixecat la veu en defensa seva. El 2008, aquest país no estava preparat per a aquell episodi de sequera. Això vol dir que, en tots aquests anys, els deures no s’han fet. Sort n’hem tingut que ha plogut. Ara, de moment, tenim garantit l’estiu, però no ho hem resolt estructuralment a escala d’infraestructures. Hem de poder aixecar la mirada i fer participar el territori per si aquesta sequera és crònica i estructural, com ho resoldrem. Hem de mirar quines infraestructures fan falta i quan s’han de fer. Si calen o no interconnexions puntuals entre diferents conques… Aquest és un tema que el país ha de poder parlar amb maduresa.
—Vostè creu que calen?
—Puntuals. No parlo de transvasaments. Si en un moment donat calen, n’hem de poder parlar i ho hem de poder fer. No pot ser que una part del país no tingui aigua si l’altra en té en un moment puntual. S’ha de treballar i buscar el consens. No hem fet els deures i hem tingut sort que l’aigua ha caigut del cel.
—Criticava la inacció dels governs. Vostè va ser a govern durant uns anys; per què creu que no es va fer prou en aquest sentit en aquell moment?
—Malauradament, ens va tocar gestionar una crisi més gran, la covid. A partir d’aquí, en aquest país, quan plou i no t’hi trobes, ningú se’n recorda. Des del 2008 fins ara han passat força coses: una crisi galopant econòmica amb un govern sense cap recurs i una Agència Catalana de l’Aigua deficitària. Hem trobat dificultats que ho han impedit. Tanmateix, en aquests moments, ja no podem mirar a un altre costat. Ja s’havia planificat una construcció d’infraestructures entre 2022 i 2027 que no s’han dut a terme. Ara se’ns proposa que es traslladin de 2028 a 2033. Per què hem d’esperar? Fem-ho ara.
—Li preocupa que, amb l’augment de consum d’aigua derivat del turisme, els problemes derivats de la sequera en molts pobles costaners s’incrementin?
—Em preocupa que no hi hagi una solució ni per al turisme ni per al sector primari. Encara ens trobem en una situació d’emergència que afecta altres sectors del país. Hi ha moltes empreses que han fet els deures amb la reducció del consum d’aigua. S’ha de tenir en compte. A molts municipis se’ls ha sancionat abans de preguntar què estaven fent.
Amb la covid, algunes famílies van anar a viure a poblacions de l’interior, potser més petites. S’ha aconseguit fixar aquesta població? Està ajudant a revitalitzar certes zones o és una cosa puntual?
—Qui va fer aquest pas crec que s’hi ha quedat. Però, el problema del despoblament o l’arrelament no està resolt. Els moviments van ser puntuals i no van ser significatius. Nosaltres estem compromesos per facilitar l’arrelament i evitar el despoblament. Hem d’aconseguir que siguis on siguis puguis desenvolupar el teu projecte de vida. Això vol dir tenir metges, tenir mestres o tenir connectivitat —no només bones infraestructures ferroviàries o de carretera, sinó també la fibra. Tot això és el que, si hi treballem, garantirà l’arrelament i evitarà que la gent se n’hagi d’anar.