L'independentisme arriba a les eleccions europees després de tocar fons, ara fa un mes, als comicis catalans. Difícilment, de fet, podran repetir uns resultats com els d’ara fa cinc anys. En el moment àlgid de la mobilització contra la repressió a l’independentisme Junts va obtenir tres representants i ERC dos —d’un total de tres de la coalició amb la qual es presentava. Ara, en tendència decreixent, serà complicat que aquestes dues formacions puguin repetir xifres.
El desgast electoral està afectant, sobretot, ERC, que presenta Diana Riba com a cap de files de la coalició Ara Repúbliques, on també participen EH Bildu, el BNG i altres partits independentistes del territori espanyol. A més, enguany incorpora la formació balear Ara Més a l’equació. El 2019, més de la meitat dels vots que van permetre a Ara Repúbliques recollir tres electes els va aportar ERC.
La contribució dels catalans, doncs, és clau per saber si el conglomerat independentista d’Ara Repúbliques, que s’integra dins l’Aliança Lliure Europea, podrà revalidar els tres eurodiputats. És cert que sumaran l’esquerra illenca i que els altres dos aliats principals de la coalició, bascos i gallecs, viuen en una dinàmica ascendent, tal com demostren les eleccions a Galícia i el País Basc d’enguany. Tal vegada, segons algunes enquestes, això podria no ser prou per revalidar el tercer electe i només semblen assegurats els dos primers, per la qual cosa la candidata del BNG, Ana Miranda, en podria quedar fora. Qui, si no hi ha cap sorpresa, no serà escollit és el fitxatge mediàtic dels republicans, Tomàs Molina, que durant tota la campanya ha compartit protagonisme amb Riba.
Si segueix la tendència de les anteriors eleccions, seria el quart pas per les urnes a la baixa per a ERC, un partit que, a més a més, afronta a hores d’ara tot un procés de renovació i revisió interna que començarà amb la dimissió d’Oriol Junqueras com a president del partit després del dia 9.
D’altra banda, sense Puigdemont al capdavant, Junts passarà dels tres electes a disputar la possibilitat d’obtenir un únic representant, segons assenyalen la majoria de les enquestes. Una plaça que seria per al conseller a l’exili Toni Comín, que ja ha sigut eurodiputat en el darrer mandat i és l’únic dels tres que repeteix a llistes. Clara Ponsatí s’ha desmarcat del partit ja fa temps —ara impulsa Alhora amb Jordi Graupera— i el president Carles Puigdemont va ser el candidat a les eleccions catalanes de Junts, i la seva intenció és centrar-se en la política catalana. Com a segona de Comín a la llista hi haurà l’advocada Neus Torbisco Casals, vinculada al Consell per la República.
Certament, a les eleccions catalanes, Junts va ser l’única formació independentista que no només va aguantar el cop, sinó que va créixer en nombre de diputats. Una força que, en bona part, s’explica pel potencial electoral de Carles Puigdemont. El gran interrogant entre els juntistes, doncs, és saber si sense ell com a cap de files seran capaços de conservar l’embranzida.
Cal saber, també, si els votants de la CUP, que no es presenta als comicis europeus, optaran per quedar-se a casa o es decantaran per anar a algun dels altres partits independentistes. També és possible que alguns escullin votar el Partit Pirata, que els dona suport en les eleccions al Parlament.
El sobiranisme català, però, mira més enllà dels seus mateixos resultats en aquestes eleccions. Una part important de l’estratègia de Junts per Catalunya, i sobretot d’ERC els darrers anys, ha implicat negociar amb el PSOE de Pedro Sánchez, que viu aquestes eleccions europees com un punt de validació de la seva estratègia de neutralització del procés a Catalunya a través dels acords amb els independentistes.
Els darrers mesos han girat al voltant de la voluntat d’aprovar l’amnistia per als membres del Govern català que van participar en l’organització del referèndum del Primer d’Octubre de 2017. De primeres, la jugada de Sánchez ha tingut un bon retorn a Catalunya, on Salvador Illa s’ha imposat a les eleccions catalanes amb un marge ampli sobre els independentistes i és el candidat amb més opcions de ser investit. Serà el moment de veure si els votants que es van activar ara fa tres setmanes ho tornaran a fer en la convocatòria europea i constatar si el suport als socialistes a Catalunya és més o menys conjuntural.
Ara, però, és el moment de veure si les protestes instigades per la dreta i l’extrema dreta contra l’aprovació de l’amnistia tindran o no translació a les urnes. Un augment de la distància dels socialistes amb els populars, a qui les enquestes pronostiquen que quedaran primers, podria desincentivar Sánchez de seguir en la seva línia, ara que toca fer el trasllat de la llei a la pràctica. A la vegada, també podria ser vist pels independentistes com una oportunitat per pressionar més el dirigent socialista, entenent que aquest podria necessitar el seu suport per mantenir la legislatura en marxa i evitar anar a les urnes.
Sobre la taula també plana la promulgació del català com a llengua oficial a la Unió Europea. El PSOE va prometre a Junts i ERC durant les negociacions d’investidura que duria endavant aquesta proposta. Es van iniciar els procediments per fer-ho, però sense mai concretar uns terminis específics. La resolució s’ha anat ajornant i, per ara, sembla tancada en un calaix, com a mínim fins passades les eleccions. Els socialistes, però, expressen el seu compromís de seguir avançant en les negociacions per fer-ho possible i, que sigui així, en bona part, dependrà de la capacitat d’incidència que tinguin els partits independentistes.