Després de recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Balears demanant-li que suspengui cautelarment el pla del Govern de «segregació lingüística» a les aules -per evitar que s’apliqui des del pròxim curs escolar-, ara l’Obra Cultural Balear (OCB) ha tornat a la justícia reclamant la derogació de l’aprovació del canvi de reglament de l’Ajuntament de Calvià que introdueix el castellà com a llengua de la institució juntament amb el català.
Segons el president de l’entitat, Antoni Llabrés, «aquest intent de capgirar els usos lingüístics institucionals i administratius per relegar la llengua catalana en la vida diària municipal suposa un atac als drets lingüístics dels ciutadans del terme de Calvià». Recorda el màxim càrrec del grup catalanista que els poders públics, «també les corporacions locals», tenen «un mandat estatutari de normalitzar la llengua catalana i que més intensa, precisament, ha de ser-ne la discriminació positiva a municipis com Calvià, on el català es troba en una situació de minorització accelerada».
Al respecte de l’actitud del PP i Vox en aquesta ajuntament, l'OCB posa de manifest que en l’any transcorregut d’ençà les eleccions locals de 2023 la nova majoria ha substituïtla festa de Sant Jordi per Saint George, «una suposada celebració per fer cas als visitants britànics», la traducció al castellà d'alguns topònims del terme municipal o l'ús gairebé exclusiu del castellà en les xarxes socials de l'ajuntament. Totes elles actuacions que, al parer de l’organització,«confirmen que la política lingüística municipal castellanitzadora respon a les dèries ideològiques de l'extrema dreta de fer desaparèixer la llengua pròpia de Mallorca».
L’Obra ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reglament municipal per a l'ús de les llengües oficials, aprovat el passat mes de març. Al seu entendre es tracta d'una «regressió greu i inacceptable en els processos de normalització del català en el terme municipal». El raonament de l’entitat catalanista és que els ajuntament, encara que no són administració autonòmica, «no poden desconèixer la legislació autonòmica que assegura que el català ha de ser una llengua d'ús normal i general en tota mena d'activitats administratives -activitats internes, retolació pública, tramitació de procediments, comunicacions...-».
Per al president de l’OCB, Antoni Llabrés, tant PP com Vox semblen «haver oblidat, en bona part, el caràcter imperatiu d'aquestes normes, tot apostant al mateix temps per una regulació que permet des d'ara, en alguns casos, prescindir totalment del català en el funcionament normal dels serveis municipals».