-Han viatjat a València a donar suport a la candidatura CEUS.
-Hem presentat la candidatura de la Coalició per una Europa Solidària, encapçalada pel PNB i que compta amb diferents partits amb realitats nacionals diferenciades del País Basc, de Navarra, de les Illes Canàries, de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana. Nosaltres també hi donem suport i l’hem presentat.
-En canvi, el PDeCAT es va dissoldre a l’octubre. A través de quin instrument donen suport a la candidatura?
-El PDeCAT es va dissoldre, sí, però hi ha una sèrie de persones de catalanisme de centre que en vam formar part i que donem suport a la candidatura a través de la plataforma Treballem per Catalunya, que també compta amb suports d’alcaldes i regidors que no tenen partit de referència. L’espai de l’antic PDeCAT no es va presentar a les eleccions catalanes del 12 de maig perquè pensàvem que no teníem massa possibilitats, però la candidatura de CEUS s’adequa a la nostra manera de fer i hem pensat que calia donar-hi suport.
-La plataforma es pot convertir en un partit en algun moment donat?
-No estem en aquest punt, tot i que la plataforma ens serveix per a mantenir contacte amb altres espais polítics. A hores d'ara, però, convertir la plataforma en un partit no es contempla.
-Molta gent de l’antiga Convergència, partit de què el PDeCAT se’n declarava hereu, ha fet el pas a donar suport a Junts, inclosos els presidents Jordi Pujol i Artur Mas. Per què vostè no?
-Concretament, el que el president Pujol va dir és que actualment a Catalunya no hi ha un partit com Convergència, però que Junts és el que més s’hi assembla. Nosaltres pensem que cal un partit com Convergència, i evidentment respectem els presidents Pujol i Mas, però volem un partit que ens representi, i considerem que la candidatura de CEUS ens representa.
-Creu que la confluència del PNB amb Junts de cara a els europees és qüestió de temps?
-Ho desconec. Dependrà de l’evolució de Junts. Junts ha estat un partit identificat amb unes posicions concretes que veurem com evolucionen. Per exemple, Junts no volia cap pacte amb l’Estat espanyol i hem vist un acord amb el PSOE després de les eleccions generals de l’any passat. Veurem què fan aquests propers mesos.
-Creu que amb el pas del temps Junts pot arribar a convertir-se en allò que era el PDeCAT?
-No ho sabem, però els polítics que formem part de la plataforma Treballem per Catealunya mantenim el criteri d’abans: nosaltres no hem canviat. I si algun cop naix un partit amb el nostre criteri n’estarem encantats, però ara no n’hi ha cap. És cert que Esquerra Republicana i Junts s’han anat apropant al centre que nosaltres representem, però considerem que estan lluny d’assemblar-se a nosaltres.
-A les últimes eleccions espanyoles es va presentar el PDeCAT, però a les catalanes ja no. Puc saber a qui va votar vostè el 12 de maig?
-Prefereixo que el vot sigui secret. Sí que puc dir que hi va haver gent del PDeCAT que va donar suport al PSC, d’altres a ERC i d’altres a Junts. Estava tot molt distribuït i repartit, quasi al 30% cada opció, i jo com a últim president del PDeCAT vaig pensar que no havia de fer públic el meu suport.
-Quin desenllaç pronostica a Catalunya, després de les eleccions del 12 de maig?
-Pronostico que Illa serà president, però a hores d’ara no li sabria dir la fórmula. Però crec que illa serà investit.
-Pel que fa a les europees, Demòcrates Valencians, com vostès, dona suport al PNB sense integrar-se en la llista, tal com sí que fan Coalició Canària, Geroa Bai i Proposta per les Illes. Quina és la vostra relació amb aquests partits?
-PNB, Coalició Canària i Geroa Bai tenen representació parlamentària i fan coalició amb altres partits. Nosaltres, com a plataforma, ens hi adherim i mantenim contactes amb aquests partits de manera continuada. Per exemple, amb Demòcrates Valencians hem participat en actes convocats pels nostres representants del món municipal, aglutinats dins d’Ara Pacte Local, que ha convidat DV a les seues trobades.
-A Catalunya sí que ha funcionat el nacionalisme de centredreta, però al País Valencià no, malgrat diversos intents. Des del Principat, a què creuen que es deu aquesta inèrcia històrica?
-N’hem parlat molt, d’això. Hi va haver un moment, després de la Transició, en el qual a Catalunya persones que no eren d’esquerres, com Jordi Pujol, van fer un partit de centre que era Convergència Democràtica i que va funcionar fins al punt d’obtenir l’hegemonia durant dècades. Sense la fortalesa de polítics com Pujol potser la dreta hauria quedat en mans del nacionalisme espanyol, tal com ha passat i ha evolucionat a València, on els votants de dretes aposten per partits d’àmbit estatal. El cert és que no ha sorgit un partit nacionalista fort amb els principis que intenten representar des de Demòcrates Valencians, i l’explicació a això segur que ells la saben donar millor que jo. En tot cas, un valencianisme amb ganes d’autogovernar-se i de defensar la nació dins d’una Europa que hauria de quedar descentralitzada és una necessitat, i això dona sentit a l’intent de construir un projecte nacional fort a la Comunitat Valenciana.
-Es refereix constantment a la “Comunitat Valenciana”. Entenc que a la seua plataforma i a Demòcrates Valencians el plantejament de Països Catalans els queda lluny.
-Nosaltres, des de Catalunya, acostumem a dir “Països Catalans”, però crec que en les relacions directes sempre és més correcte emprar el terme amb què els valencians es defineixen a si mateixos. També m’agrada molt un terme que Demòcrates Valencians fa servir habitualment, que és el de “País dels Valencians”.