L’Obra Cultural Balear ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el pla aprovat pel Govern balear per introduir el castellà com a llengua de l’ensenyament, juntament amb el català, en aquells centres que així ho decideixen voluntàriament. El raonament de l'entitat és que el pla suposa la «segregació». Segons el conseller d’Educació, Antoni Vera, no es tracta de «segregació» perquè en ser voluntari troba que no es pot qualificar de tal manera. «És mentida», assegura, vehement. Però des de l’Obra Cultural Balear no es veu igual. L’entitat insisteix que el «pla Vera és segregació» i per això l'ha recorregut a la justícia i ara en demana la seva suspensió cautelar per evitar que es posi en pràctica el mes de setembre, quan comenci el curs escolar, segons ha anunciat aquesta setmana el president de l’Obra, Antoni Llabrés .
«L’objectiu és que el pla de segregació lingüística no es pugui aplicar el pròxim curs escolar a l’etapa de primària, com pretén la Conselleria d’Educació», explica l’entitat. Al parer de l’OCB «és clarament contrari a la legalitat vigent i pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa i al sistema educatiu balear en conjunt».
El recurs contenciós administratiu ha estat interposat davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra l'anomenat Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria de les Illes Balears a partir del curs 2024-2025. En l'escrit presentat, l'Obra demana la suspensió de l'entrada en vigor per ser un «pla nociu, il·legal i no equitatiu». Espera així que no entri en vigor fins que es resolgui el plet. El Tribunal Superior no té un termini exacte per respondre, però segons l’entitat ho podria fer «en els pròxims dies o setmanes».
L’OCB manifesta que si es permetés que es posàs en pràctica el pla, abans de la decisió judicial definitiva, «podria provocar perjudicis irreversibles en el sistema educatiu balear, pel fet que, entre d’altres, es materialitzarà un efecte segregador».
Segons Antoni Llabrés, l’aplicació d’aquest Pla suposaria, «per primera vegada en la història», la separació dels alumnes «per raó de llengua sense cap criteri pedagògic que ho justifiqui, una segregació que està clarament prohibida per la Llei de normalització lingüística i la Llei d’educació de les Illes Balears, i que posaria en risc la convivència i la cohesió social de la comunitat educativa». Creu, així mateix, que la separació «podria crear subgrups lingüístics, afectar el rendiment escolar i beneficiar només els grups, classes i els centres que finalment obtinguin els recursos addicionals -més materials, més professors- promesos per la Conselleria d’Educació» als que acceptin el seu pla.
L’Obra recorda que el model educatiu vigent a Balears és el denominat de «conjunció lingüística» o «bilingüisme integral», que ha estat «reiteradament avalat pel Tribunal Constitucional i els tribunals ordinaris». En aquest model els encarregats de decidir les regles que determinen la llengua en què s’imparteixen les diverses matèries són els poders públics. Les famílies «participen en el procés d’elaboració dels projectes lingüístics», però no tenen «una facultat d’elecció de llengua», que només està legalment reconeguda, de forma limitada, en el denominat primer ensenyament.
L’OCB també creu que el Pla Vera vulnera el Decret de Mínims -que obliga a que almenys un 50% de les matèries siguin impartides en català- , que interfereix en l’autonomia dels centres i que no té per objectiu millorar les competències educatives de tots els alumnes sinó que «es tracta d’un pla que crearà desigualtats i falta d’equitat», situacions que vol evitar amb la petició de suspensió.
Per una altra banda, l'OCB valorà com a «molt positiu» que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de les Illes Balears hagi rebutjat la petició de diverses famílies i entitats perquè els alumnes que ho demanin rebin almenys el 25% dels continguts educatius en llengua castellana. Aquest dijous es va fer pública la sentència que l'Obra «rep amb satisfacció» perquè «contribueix a la interpretació i aplicació del model lingüístic educatiu balear» que és el «de conjunció lingüística, consensuat i consolidat des de fa dècades».