S’ha dit que es dirigia a la província iraniana de l’Azerbaidjan Oriental quan el seu helicòpter va haver de fer un “aterratge forçós”. Finalment s'ha confirmat la mort del president iranià, Ebrahim Raisi. Els equips de rescat van ser enviats al lloc de l’accident, segons ha informat l’agència de notícies Irna.
Qui és Ebrahim Raisi? Per què és considerat com un president intransigent? I quin paper va jugar durant les protestes massives de l’Iran des del 2022? Responem les preguntes més importants.
Com va arribar Raisi a la presidència?
A l’agost del 2021 Raisi va prestar jurament com a nou president de l’Iran. Anteriorment havia guanyat les eleccions presidencials al juny amb quasi el 62% dels vots. El clergue ultraconservador de 63 anys es va convertir en el successor oficial d’Hassan Rohaini, a qui ja no se li va permetre postular-se com a candidat després de dos mandats.
Raisi es va convertir en el principal candidat dels polítics de la línia dura i en el candidat preferit i protegit del líder religiós Aiatol·là Ali Khamenei. El seu govern ha sigut criticat durant anys per les seues polítiques repressives i per la crisi econòmica del país. Actualment, Raisi és considerat el successor de Khamenei per al càrrec de líder espiritual suprem.
Com va començar el camí de Raisi cap al poder?
Raisi va nàixer el 1960 sent fill d’un clergue a la ciutat de pelegrinatge de Mashad, al nord de l’Iran. Quan el xa Mohammed Pahlewi va ser enderrocat el 1979 ell només tenia 18 anys.
Encara estudiant Teologia Raisi, aparentment, va entendre ràpidament les oportunitats que li oferia l’agitació política del moment. Tot i que fins aquell moment tenia coneixements limitats de la llei islàmica, només dos anys més tard seria nomenat fiscal de la ciutat de Karaj, a prop de Teheran. Allà es va fer conegut per la seua despietada persecució contra els opositors al règim.
Quin paper juga Raisi a la República Islàmica?
Raisi és considerat molt influent dins del sistema islàmic. Va treballar al poder judicial durant més de tres dècades i va ser nomenat cap del poder judicial al 2019. Figura com a responsable de nombroses detencions i execucions de dissidents polítics durant la seua anterior funció com a fiscal.
Segons la Constitució, Raisi és el cap del Govern, mentre que el poder real resta en mans del cap d’Estat, Khamenei, qui té l’última paraula en tots els afers estratègics. Es diu que Raisi manté una estreta relació amb ell.
Per què Raisi va passar a ser conegut com “el jutge de la mort”?
Essent un dels quatre jutges de la Xaria, Raisi va supervisar l’execució de milers de presos polítics al 1988. Quan els iranians es van manifestar contra la reelecció del president Mahmoud Ahmadinejad el 2009, els opositors al règim van ser encarcerats. Raisi havia d’investigar les acusacions que els manifestants van ser violats a les presons. Quan va culminar la investigació no van ser els presumptes responsables els qui van acabar davant els tribunals, sinó els qui havien presentat les acusacions. Al 2019, els Estats Units d’Amèrica van imposar sancions contra Raisi per violacions de drets humans.
Com compleix Raisi el seu rol presidencial?
Després de l’elecció de Raisi com a president, la situació econòmica a l’Iran va empitjorar. En canvi, Raisi s’ha centrat principalment en la repressió contra els dissidents. Per això ha reforçat la censura i la vigilància de l’oposició.
El nombre d’execucions ha augmentat durant la seua presidència. Les dones i els membres de les minories religioses i ètniques es veuen afectats de manera desproporcionada.
Quin paper va jugar Raisi durant les protestes massives des del 2022?
A la tardor del 2022, la mort de la dona kurda Jina Mahsa Amini va provocar protestes massives a l’Iran. La jove va morir sota custòdia policial després de ser arrestada per la policia moral per, presumptament, violar els codis islàmics de vestimenta.
Desenes de milers de persones es van manifestar arreu del país contra l’actitud repressiva del govern i del sistema de govern islàmic. Les forces de seguretat van respondre amb violència i dures càstigs. Desenes de milers de manifestants van ser arrestats, molts van morir durant les protestes i molts van ser executats. Les protestes van perjudicar el lideratge polític de l’Iran, que va viure la seua pitjor crisi en dècades. Raisi va acusar actors internacionals de fomentar les protestes i els avalots.
Com van reaccionar els països estrangers davant Raisi?
La Unió Europea va decidir en diverses ocasions imposar sancions contra l’Iran per violacions de drets humans, però també pel seu suport a la invasió russa contra Ucraïna. Al mateix temps, hi ha una creixent preocupació que l’Iran es puga convertir en una potència nuclear. Les negociacions nuclears internacionals amb Teheran es troben en un carreró sense eixida. Les relacions amb Occident també s’han vist deteriorades sota el govern de Raisi.
L’Iran és profundament hostil a Israel. A l’abril, el país va atacar Israel directament per primera vegada i no a través de representants regionals, com ara les milícies huthis al Iemen o la d’Hezbol·là al Líban. Això va anar precedit pel bombardeig a l’ambaixada de l’Iran a Damasco, la capital de Síria. Aquest ata també va alimentar la por d’una escalada a l’Orient Mitjà.