La Plataforma per la Memòria Democràtica, que agrupa més de cinquanta entitats i organitzacions en defensa dels drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, ha convocat el que espera que sigui «una gran mobilització ciutadana contra la derogació de la llei de memòria democràtica de les Balears», que previsiblement el PP i Vox imposaran en el Parlament abans de les vacances parlamentàries d’estiu. La concentració tendrà lloc el 2 de juny vinent al Parc de les Estacions de Palma.
La Plataforma vol que la convocatòria —que es farà sota el lema «Sense memòria no hi ha democràcia»— sigui «un clam a favor dels drets humans i pel reconeixement dels drets de les víctimes del feixisme». Expressa la seva convicció que «la voluntat manifestada pel PP i l’extrema dreta de Vox de derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtic de les Illes Balears és una decisió greu que afecta els fonaments de la nostra democràcia», i per això instà a la mobilització social per exigir que no es derogui l’esmentada Llei.
Maria Antònia Oliver és la portaveu de la citada Plataforma i, també, presidenta de Memòria de Mallorca, l’entitat memorialista de referència a l’illa i la que més ha lluitat per preservar el record de les víctimes del feixisme. En aquesta entrevista analitza els motius del PP i Vox per voler derogar la norma i les conseqüències que tendrà.
—Com valora que el PP balear s’avengui a derogar la llei de memòria democràtica, tal com li ha exigit Vox?
—El que està fent el PP amb la memòria democràtica és una vergonya. L’extrema dreta és feixisme i ja ens ho podíem esperar, però no del PP. No és res exclusiu de les Balears, és vera, passa a altres bandes. Però això no lleva gravetat al fet, perquè estam davant d’una actitud que resulta impròpia en una democràcia, en un estat de dret. No s’hauria de permetre. Per tant, hem de concloure que no som en una democràcia plena. Vivim en una democràcia coixa des del principi, des del temps de la Transició, i encara patim aquest dèficit democràtic.
—Vox reivindica la llibertat d’expressió per poder defensar el franquisme.
—És indignant que l'extrema dreta s'apropiï de paraules com llibertat, quan el seu objectiu és aniquilar-la. Saps quina paraula va triar un diputat de Vox de les Balears per dir que volien liquidar tot el departament (del Govern illenc) de Memòria? Doncs que se l'havia de fumigar. No va emprar gasejar, però pel cas... És sinistre, tot plegat. Aquesta gent no defensa cap llibertat. Tot el contrari, el que volen és aniquilar-les totes.
—Vostè sol dir que derogar la llei de memòria democràtica és com llevar drets a tothom. Per què ho pensa?
—Per descomptat que derogar la llei de memòria democràtica és una forma de llevar-nos drets a tots i totes. No estam davant d'una qüestió que només afecti una part de la població. Es tracta de tenir una democràcia plena o no tenir-la, de tenir estat de dret i llibertats o no tenir-los. Hi insistesc, és una qüestió que afectat a tothom. El que fan el PP i Vox és fer que les víctimes ho siguin de bell de nou i això és llevar-nos drets a tots i totes.
—Ha fet referència també que la derogació de la citada llei va més enllà del que és obvi.
—És important que la gent sàpiga que no estam davant d'una simple derogació d'una llei. El fet suposa molt més i afecta a tothom. Per exemple, la llei preveu l'obligació dels arxius de facilitar la investigació relacionada amb la memòria. Quan s'hagi derogat la llei això òbviament desapareixerà; per tant, un investigador podria trobar-se que li neguin l'accés a una determinada documentació i no podria adduir que la llei el faculta per investigar, amb la conseqüència que el conjunt social perdria tota la informació i coneixement que li donaria la investigació. O és el cas, també, més conegut, dels símbols franquistes, que la llei obliga a llevar de l'espai públic i ara es podran mantenir. Amb la llei—i això és molt rellevant per a l'actitud del PP i Vox—, també desapareixeran les visites a escoles de persones que han sofert la repressió —ells o familiars— per explicar el seu cas, una activitat que nosaltres [Memòria de Mallorca i la Plataforma] consideram de gran transcendència per mantenir justament viu el record i, d’aquesta manera, contribuir al fet que no es torni a repetir. Tot això també desapareixerà amb la derogació; en conseqüència, molts milers d’alumnes deixaran de poder accedir a aquests testimonis i, en directa relació, no sabran el que va passar. O sigui: estam davant justament la ignorància social sobre els fets que vol la ultradreta i que el PP accepta. I així amb molts més aspectes que suposa la derogació...
—Per què creu que el PP s’avé a la derogació?
—S'ha venut a l'extrema dreta. No hi ha cap altra explicació. A les converses amb el Govern ens han deixat clar que ho fan per mor del pacte al qual arribaren l'any passat amb Vox. Jo podria entendre que el PP no estigui d'acord amb alguns aspectes de la llei i la reformàs. No hi estaria d'acord, però ho entendria. Ara, derogar-la? No té cap sentit. És impropi d’un estat de dret que una institució pública derogui una llei de memòria: és inconcebible!
—Però tot indica que així passarà, també a les Balears.
—És una vergonya i és molt trist. El PP actua només pensant en les butaques que ocupa i no li importa gens ni mica que el que fa sigui ofensiu per a molta gent ni que els faci molt de mal. I, a més, ho fa de forma incoherent, perquè va votar a favor d'aspectes de la llei en el moment de la seva tramitació parlamentària. Per això et deia que jo podria entendre —encara que no hi estigués d'acord— que reformàs la llei en algun aspecte concret del qual hagi discrepat en el seu moment, però no que la derogàs del tot. La magnitud del que vol fer el PP a les Balears queda ben clar amb el fet que l'ONU hagi demanat al Govern espanyol que prengui les mesures necessàries per preservar la memòria, arran de les derogacions d'aquesta llei a Aragó, i en tràmit al País Valencià i Castella i Lleó.
—Creu que en el cas balear passarà el mateix?
—Segur que sí. No s'ha citat el cas balear, però només perquè la derogació encara no està aprovada. Per això els relators de l'ONU no parlen del cas illenc, però seguirà el mateix camí, perquè, com se sap, en cas de ser finalment derogada la llei de memòria, l'esquerra ja ha dit que demanarà al Govern espanyol que faci el mateix: que ho porti a l'ONU.
—Vox addueix que cal preservar la memòria de «totes les víctimes»...
—La persecució de la memòria democràtica que fa Vox s'intenta amagar rere del que diu que s'ha de preservar el record de «totes les víctimes», la «llibertat d'expressió», etc. Tot això són simples mentides que usa l'extrema dreta per intentar confondre i emmascarar el seu objectiu real: atacar la democràcia. Ho fa perquè és feixisme. S’ha de dir clar: una democràcia sense memòria no és plena. Ho sap bé Vox. Per això, una vegada que existeixen lleis d’aquesta naturalesa, atacar-les és un objectiu prioritari. Per afeblir la democràcia, evidentment. El feixisme n’és ben conscient i és el que fa.
—L'argumentari de la ultradreta pot arribar a confondre determinada gent que es cregui de bon de veres que es tracta de «llibertat d’expressió» i de preservar la memòria de «totes les víctimes»...
—Per això és tan important difondre tot el que és memòria democràtica. Una democràcia necessita aquesta memòria. Per això el feixisme l'ataca amb mentides sobre que si a la Guerra Civil els dos bàndols feren desastres i altres coses per l’estil. Parlem clar: només un bàndol s'aixecà contra la llei democràtica, només un bàndol s'aixeca en armes contra les llibertats, només un bàndol va fer un cop d'estat, només un bàndol va provocar la guerra. Això és el bessó que la llei de memòria democràtica recorda, i per això el feixisme l'ataca, perquè deixa clar que el franquisme fou il·legal.
—El PP s'escuda en el fet que la llei de fosses continuarà vigent, que és la part més important, perquè l'altra, la que derogarà, és «ideològica».
—És ideològica en defensa de la memòria democràtica, en defensa dels que defensaren les llibertats, clar que sí. I és ideològica la postura d'atacar la memòria democràtica, per descomptat: és feixisme. I sí, és vera que queda la llei de fosses. Però saps què passa? Que el Govern amaga i amagarà tot el que fa al respecte. Ens diu que és perquè no vol fer-se propaganda i publicitat. No, és perquè no vol molestar el seu soci d'extrema dreta. Aquesta és la raó. El que fa el Govern és dilatar al màxim tots els processos relacionats amb les excavacions i, sobretot, ho porta tot d'amagat, sense fer-ne difusió. La memòria es basa en la difusió, que es conegui per evitar la repetició dels fets. És essencial conèixer el que passà i, tanmateix, el Govern ho amaga. Per exemple, tots els estudis dels experts relacionats amb les excavacions de fosses —fins a una vintena—, com ara sobre els bombardejos; els illencs que hi ha en el Valle de los Caídos a Madrid; la localització de noves fosses; els possibles nous indrets de memòria... no es difonen, no se'ls donava publicitat, quan justament tenen sentit si són difosos. És que és imprescindible difondre'ls per ajudar que els fets es coneguin i que no es repeteixin. No obstant això, el Govern no ho fa. Manté la llei de fosses, sí, però tot el que suposa, tot el que implica, ho fa d'amagat.
—Quan serà la derogació?
—Encara no en coneixem la data amb exactitud. El Govern ens diu que serà aviat, abans de l'estiu. Supòs que ho voldrà fer abans de les vacances parlamentàries.
—I d'aquí la mobilització que des de la Plataforma per la Memòria Democràtica s’ha convocat per al 2 de juny.
Sí, el 2 de juny ens manifestaren contra la derogació. La Plataforma està formada per més d'una cinquantena d'organitzacions diverses: hi som nosaltres, l'Obra Cultural Balear, Amnistia Internacional, sindicats, partits polítics... Volem mobilitzar molta gent. Ha de quedar clar que la memòria democràtica no és una qüestió que afecti, com t'he dit abans, només una part de la població. En una democràcia, en un règim de llibertats, la memòria democràtica sobre els fets que portaren a una dictadura feixista que represalià fins a l'assassinat molts dels ciutadans és part de l'essència d'aquesta democràcia. Això és el que volem fer entendre, i per això necessitam la llei de memòria democràtica. Per això el feixisme la vol aniquilar. Per això ens mobilitzarem; per això volem reunir milers i milers de persones: per deixar clar que la dreta i la ultradreta estan atacant un element fonamental de la democràcia.